PONT DE L' ARC A PERLES (calor, suor i punxades)

Ahir vàrem estar al Pont de l’Arc a Perles amb el nanu. Ara us en faig cinc cèntims. Però divendres tenia ganes d’escalar, desprès de l’aventura de la Paret de l’Obaga negre volia tibar, tenia la sang enverinada per les avespes i per tenia el meu orgull ferit !!!!!.
Baixem el Patrick i jo, però allà ens teníem de trobar amb l’Alfons i algun col·lega seu ( Ferran i Miquel Blanco). El cert és que aquest dies la calor i la xafogor apreten i la cosa no és l’ideal per tibar massa, la roca també suau...
A Tres Ponts com a quasi totes les escoles tenia una causa pendent. Be, el cert es que varies però en concret un 7a amb una entrada durísima i desprès ja segueixes una bavaresa fins dalt, d’aquelles d’aguantar-li.
Dit i fet desprès d’escalfar als 6b’s de sempre. M’equipo les dues primeres cintes (caiguda tonta i dolenta) i li foto el pegue desitjat. Pateixo, bufo rebufo i torno a rebufar però ja he pillat la pressa desitjada i surto del pas d’entrada. La resta aguantar-li i passant cintes. OK !!!! ja la tinc al pot, finalment. Crec que han estat 6 pegues, es que aquestes històries bloqueres i físiques no em van gaire.

PONT DE L’ARC (PERLES).
El diumenge ha estat un dia calorós ha tope, es a dir que buscàvem ombra. Em sonava que al Pont de l’Arc hi ha algunes vies que estan a l’ombra un 6b+ i un 6c. Be alguna més ni ha però ja es disparen...
És a dir que desprès d’una nit de festa major a Sant Julià de Lòria (la meva residència) ens llevem tardet i a les dotze arribem a Perles !!!!. Tant sols se senten les cigarres perquè no hi ha ni una ànima que s’atreveixi a moure’s, a part del nanu i jo !!!. Tranqui Bernat que amb 20 minuts som a peu de via !!! Si, si la que ens esperava. No hi haviem estat mai al Pont de l’Arc i seguim el camí fins la carena (això es el que em sonava) I ens colem de cruïlla i no us explico ha on es vàrem posar. Entravessem camps desèrtics,, plens d’esbarzers que ens deixen infinitat de punxades, pugem entre mig de rocs, i algun bosc guapo. Descobrim un bon pany de paret, verge, per obrir vies i a l’ombra !!!! Però del Pont de l’Arc re de res. Els dos estem ralladíssims i tots els sants es passegen i baixen pel lloc... Desprès d’una hora fen el jabalí desfem el que em fet i tornem a l’inici . I “voilà” veiem l’Arc i llavors ja tot és fàcil i millorem la cara. Suats, acalorats i punxats ens trobem a sota de l’arc a l’ombra i amb un ventet agradable. Trobem ràpidament les dues vies. L’Arc es queda a la nostra dreta, al davant, nostra, hi ha un pany de paret amb una via que no ser el que és (dura) a la seva dreta un 7a+ (m’han dit que dur) plaquero. A la nostra esquerra un pany de paret amb un 6c que puja en diagonal cap a la dreta equipat amb espits i just al costat dret de l’arc un 6b+ (també amb spits) que puja fins dalt de l’Arc, es veu i és tècnic. Fem el 6b+ que és molt guapo i tècnic gens físic, a mi em costa dos pegues. Al Bernat tant sols un, ja és la tònica habitual.
Equipo el 6c, amb un pas de bloc dur quasi a dalt de tot. La via és física. Jo li foto tres pegues i encara no l’encadeno correctament i al nanu li costa dos pegues. Al primer quasi se’l treu, però el pas és dur se’l mira, l’estudia, i al segon tanto ja li surt...ja us dic és la tònica habitual. Mirem la via esclatamàsters ( 9a) i també un 7a+/b de xorrera que es veu molt i molt xulo, un altre dia....
Anem al sector Roc d’en Betriu que ja està a l’ombra i per acabar fem Sol rogent ( un 7a decotat, correctament, crec a 6c+). Aquí ens fot un ruixadet d’estiu i cap a casa. Hem acabat una jornada esgotadora entre la calor, liar-nos i les vies estem cansadots... I per cert em estat sols, sols. El nanu i jo
Au bones tibades !!!!