Diuen que en la varietat està el gust.... Doncs be darrerament és el que faig, varietat d’activitats però totes elles amb una finalitat. Tenir fons i força suficient per poder intentar fer la Marcialonga i poder mantenir i consolidar el 6c/7a (que jo ja en tinc prou). Aquest és l’objectiu sensa oblidar-me del més important, que es passar-m’ho be i gaudir com un loku fent el que faig....
Doncs be, dins d’aquests paràmetres ahir vaig tornar a diversificar. Bici al matí i esclada a la tarda. En teoria tenia d’anar a tibar tot el dia però la cosa es va torçar i ràpidament canvia de plans. Trucadeta al IronMiki (el hombre molinillo) demà al matí et va be una sortideta amb bici ?. I una altre a la Santa demà a la tarda et ve de gusta tibar-li una estoneta a Perles ? Dit i fet Tot lligat.
Son les 9.30 del matí i l’ Iron ja m’espera a Sant Julià. Farem una sortideta fins a Castellbó. Ja ho sabeu, com sempre pulsacions controlades. El cert és que és la tercera sortida que feia amb bici i estava una mica acollonit... Però les sensacions varen ser boníssimes. S’ha de dir que el Miki en cap moment em va apretar i això va fer que fos una sortida genial i molt profitossa per fer volum. Xerrant, que si, ja,ja...que si aquesta sortida que m’agradaria fer aquesta volta...alguna anècdota diver, i tal. En definitiva: 58 Km. 555 metres positius de desnivell i dues horetes i vuit minuts.... Súper.
Un dinar recuperador amb la Santa i cap a Perles. Fotia calor, però al sector Roc d’en Betriu (cara est) s’està a l’ombra, corre airet i encara si està prou bé. Fem un V+, que la Santa se’l fa xiulant. Jo tenia pendent un 6c que me’l trec. Li monto un 6a a l’Ester que el fa amb tope rop súper be. Baixa molt contenta. Jo li foto un pegue a dos 6c+ (dels antics) molt guapus. En total 5 vietes per mi i 2 per la Santa santorum....Un bon dia. Una birreta a Organyà, que estan de festa major i un sopar reparador... I em tot això rebo una trucada del nanu: Papa que això és molt dur, però estic molt content.
És que m’oblidava. Pel Bernat el dimarts va ser un dels seus millors dies com escalador a entrat dins del grup d’entrenament del David Macià i està clar el tio no s’ho creu. Pot entrenar al costat de molts dels lolos del panorama mundial. Està al·lucinat de l’ambient i de la diferència amb Andorra. Diu que és dur, però que li agrada molt està entrenant amb el Macià. Vinga, Bernat ànims i molta sort.
Salut gent !!!!
Poseu una mica de revolució a la vostra vida i en aquesta societat....
1 comentari:
Xavalitu
El que no has comentat a la crónica es que mentres feiem petar la xarrada i em parlaves de com havia anat amb el Bernat i el nou entrenador, feies una cara de felicitat...
El somriure d'orella a orella, pit inflat i alegre com mai. Ha de ser maco i emocionant que el teu nanu pugui gaudir del que li agrada a alt nivell.
Estic segur que sabra aprofitar aquesta oportunitat i que en disfrutar tots.
>Iron Miki
Publica un comentari a l'entrada