dijous, 16 d’agost del 2007

DIVERSIFICAR

Sortida Marcialonga 2007

Diuen que en la varietat està el gust.... Doncs be darrerament és el que faig, varietat d’activitats però totes elles amb una finalitat. Tenir fons i força suficient per poder intentar fer la Marcialonga i poder mantenir i consolidar el 6c/7a (que jo ja en tinc prou). Aquest és l’objectiu sensa oblidar-me del més important, que es passar-m’ho be i gaudir com un loku fent el que faig....

Doncs be, dins d’aquests paràmetres ahir vaig tornar a diversificar. Bici al matí i esclada a la tarda. En teoria tenia d’anar a tibar tot el dia però la cosa es va torçar i ràpidament canvia de plans. Trucadeta al IronMiki (el hombre molinillo) demà al matí et va be una sortideta amb bici ?. I una altre a la Santa demà a la tarda et ve de gusta tibar-li una estoneta a Perles ? Dit i fet Tot lligat.
Son les 9.30 del matí i l’ Iron ja m’espera a Sant Julià. Farem una sortideta fins a Castellbó. Ja ho sabeu, com sempre pulsacions controlades. El cert és que és la tercera sortida que feia amb bici i estava una mica acollonit... Però les sensacions varen ser boníssimes. S’ha de dir que el Miki en cap moment em va apretar i això va fer que fos una sortida genial i molt profitossa per fer volum. Xerrant, que si, ja,ja...que si aquesta sortida que m’agradaria fer aquesta volta...alguna anècdota diver, i tal. En definitiva: 58 Km. 555 metres positius de desnivell i dues horetes i vuit minuts.... Súper.

Un dinar recuperador amb la Santa i cap a Perles. Fotia calor, però al sector Roc d’en Betriu (cara est) s’està a l’ombra, corre airet i encara si està prou bé. Fem un V+, que la Santa se’l fa xiulant. Jo tenia pendent un 6c que me’l trec. Li monto un 6a a l’Ester que el fa amb tope rop súper be. Baixa molt contenta. Jo li foto un pegue a dos 6c+ (dels antics) molt guapus. En total 5 vietes per mi i 2 per la Santa santorum....Un bon dia. Una birreta a Organyà, que estan de festa major i un sopar reparador... I em tot això rebo una trucada del nanu: Papa que això és molt dur, però estic molt content.
És que m’oblidava. Pel Bernat el dimarts va ser un dels seus millors dies com escalador a entrat dins del grup d’entrenament del David Macià i està clar el tio no s’ho creu. Pot entrenar al costat de molts dels lolos del panorama mundial. Està al·lucinat de l’ambient i de la diferència amb Andorra. Diu que és dur, però que li agrada molt està entrenant amb el Macià. Vinga, Bernat ànims i molta sort.
Salut gent !!!!
Poseu una mica de revolució a la vostra vida i en aquesta societat....

1 comentari:

Antoniu ha dit...

Xavalitu

El que no has comentat a la crónica es que mentres feiem petar la xarrada i em parlaves de com havia anat amb el Bernat i el nou entrenador, feies una cara de felicitat...

El somriure d'orella a orella, pit inflat i alegre com mai. Ha de ser maco i emocionant que el teu nanu pugui gaudir del que li agrada a alt nivell.

Estic segur que sabra aprofitar aquesta oportunitat i que en disfrutar tots.

>Iron Miki