Ahir a la tarda és va decidir a ploure just quan em vaig acabar de posar els rollers als peus. A Pal. Volia fer la pujada Pal - port de Cabús. L’Ester (a) Santa em diu que si plou molt em vindrà a buscar...Ok !!!. Dit i fet es fot a ploure i força. Cap problema, em poso el “cangurillo” i amunt i just al meu costat es para un cotxe...qui era? La Santa. Que fas? Res segueixo fins el coll de la Botella, quan hi arribi et truco, d’acord ? .... I jo a lo meu i escoltant The Wall. Amunt, plovent, cap el Coll de la Botella. Ara plou, ara no plou. La tarda està molt guapa; el cel gris fosc, fot un vent fresquet i una cortina d’aigua fineta cau insistentment. Son els dies que m’agraden. Xino-xano arribo al coll de la Botella (500 metres de desnivell des de Pal) i li faig un truc a l’Ester i li faig saber que ja he arribat, però que segueixo una miqueta més, que ja m’atraparà (quina paciència que te !!!). Quan em pilla amb el cotxe estic espitòs i li dic que tiri una miqueta més i que m’esperi una tros més enllà (quin morro que tinc). I dit i fet es para un tros més endavant quan i arribo li dic: saps que ja segueixo fins dalt.... Santa, santa, santa. I m’espera al port de Cabús (230 metes de desnivell més) En total 730 metres positius i 12 Km. Fet pols, mullat com un pollet però això si content... Content, per tenir al meu costat una persona que m’aguanta aquestes bogeries i totes les neures. Que si estic cansat, que si em fa mal aquí, que si no vaig be, que si em caic a aquesta via, que no tibo.. I ella allà, aguantant tot això i més. Com quan a les maratons m’esperava puntualment al quilòmetre 30 amb el meu avituallament, encara que plogui o foti fred...Quina paciència !!!! Realment que faria o que faríem sense aquestes Santes que ens aguanten ?
Tant sols dir-te que moltes gràcies per ser-hi. De debò.
Gent, salut !!!!
Tant sols dir-te que moltes gràcies per ser-hi. De debò.
Gent, salut !!!!
6 comentaris:
Això sí que és una declaració d'amor i lo demès són tonteries!
Que per molts anys puguis gaudir d'aquesta santa, tan santa, al teu costat!
Si es que en el fons, en el fons el Kantugansu no és tan dur com ens vol fer creure.
Que te tenemos clichao!
Salutacions i petons per a elles ;D
Ostres noi!!!! aquesta si que no me l'esperava!!! Quasi em cau la llagrimeta..
La veritat és que si que m'he guanyat el cel aguantant les teves neures, però qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra! que jo Déu ni do lo neures que també sóc amb les meves coses... Perquè, què és ser normal???? Algú de vosaltres coneix algú que respongui als standards de normal? (quan dic normal no vull dir convencional, que d'aquests n'hi ha a patades).
Però sàpiguis que et vaig venir a buscar amb molt de gust.
Una abraçada a tots els teus lectors i especialment a la Josefina, que fa una eternitat que no veig i espero estiguis molt bé.
Miki i Carlos, a veure si ens veiem eh?? que això no pot ser...
La Santa
Santa santíssima! Jo ja veus que vaig seguint les teves peripècies gràcies a aquest magnífic bloc, del qual no m'entero de la meitat de coses, perquè això de l'escalada i dels esports aquests no és ben bé lo meu, però així em sento en contacte encara amb l'Asidro, nen, estrella dels informatius d'ATV! Viam si avui no et podies posar una camisa ben lluïda per destacar més en el fons bucòlic de la plaça de Prada Casadet on has parlat de les virtuts del fons Lengenman (ai, que no sé si s'escriu aixins...).
Una abraçada per tots dos!
Recolecta popular per fer un homenatge a la Santa Ester.
Proposo una escultura tamany natural, de la Santa Ester, feta amb pedres de mechero per col·locar a la plaça de Pal amb aquell lema tan popular a tv "Ella mai ho faria" .
Mishima
Home Isidre, així m'agrada, fent blogmenatges a qui s'ho mereix! :) Si és que en el fons, l'Ester és un tros de pa (ben ben ben poc convencional). Ens veiem en breu!
Doris.
Publica un comentari a l'entrada