Gent no cal dir gaire cosa. Però com sempre l'ONU s'abaixa els pantalons...Com tantes d'altres vegades no ha fet, no fa i de moment no farà res per evitar el que està passant.
K esperen ? Com a Ruanda ? Com a Kosovo ? I com a tants i a tants d'altres llocs sense interessos occidentals.
Hi han molts cops que em fa vergonya, ser d'occident i d'aquest mal entès primer mon...
El fotògraf mort era de nacionalitat japonesa
6 comentaris:
Hola Isidre, el sentiment de vergonya del que parles t´asseguro que el compartim moltes persones...En fi... que tinguis un bon cap de setmana i acompleixis els plans que expliques a l´engrada anterior.
Salut!
Ei bones! Osti i que us va passar exactament a l'elèctric? Va ser greu?
Actualment resta ben protegida però la llastra si cau algun dia pot ser un aconteixement serio!
Curiosament a vegades llegeixo el teu blog i entre d'altres coses havia vist les fotos del teu fill que esta fet una fiera! L'altre dia vaig anar a la competi de Manresa a mirar-la (jo soc d'allà) i vaig dir: osti! Però si aquell noi de la melena rossa l¡he vist abans! I ja vaig relacionar que els andorrans o de la catalunya nord (nose ben ve d¡on sou) també corren per aquí!
Que petit és el món!
Merci per piar i a seguir trepant
Hola Isidre, he arribat al teu blog per casualitat i m'he adonat que et conec, sóc de la UES de Sabadell i havíem coincidit en alguna sortida d'esquí de Muntanya ara ja fa molts anys...a l'Aneto per Barrancs em sembla tú anaves amb el Jordi Rubio pot ser? la coneixença no va passar d'alguna sortideta esporàdica, tú ni te n'has de recordar, però m'ha fet gràcia veure el teu blog.
A seguir amb el fanatisme, muntanya a Tope!
Albert, home l'accident va ser sonat els dos ens vàre quedar penjats de la reunió de sobre de la bavaresa. És llarg d'explicar, però es va arrencar quasi tot un llarg. Una ostia sèrie amb unes bones consequències. Per sort la paciència i el temps o cura tot.
Jaume. Bones, perdona però no et recordo l'únic cop que he fet l' Aneto amb esquís per Barrancs va ser amb el bon amic Bernat Renom.
Salut i muntanya
Doncs sí, era amb el malaguanyat Bernat, no n'estava segur, com et comentava et conec més per referències que personalment, tú segur que no et recordes de mí, no és extrany, però jo a tú sí i m'ha fet gràcia trobarte en aquest món dels blogs.
Completament d'acord
bou
Per ser coherents no hauríem ni de visitar al país com a turistes, ja que els ingressos van directament cap als militars.
Publica un comentari a l'entrada