dimarts, 25 de setembre del 2007

RUNNING I TAPEUUU




Ahir tocava fer rodatge, una horeta. Em faia mooolta mandra anar-hi sol. Truco al Miki, home de ferro, i em quedat per fer una horeta al Llac d’Engolasters, al camí de les Pardines un privilegi que tenim els d’Andorra. Un circuit: excel·lent, pla, de terra en alçada (1.600 metres), que més volem?. I els que el coneixem el tenim marcat cada quilòmetre, per poder fer canvis, sèries o parcials. Son 11 quilometres, ideals. Darrerament, no rodo massa, per no dir gens i és una de les bones sensacions que tinc. Anava una mica acollonit, perquè sabia que el Miki està fi...anem fent. Xerrem de mil històries. La veritat es que vaig un pel apretat, em costa escalfar-me. Al final agafo un bon ritme i anem rapidets. Volia fer una hora però en 55 minuts ja tenim els 11 quilometrillus fets (ritme paxanga) a 5 minuts el quilòmetre. Be, estic content. Un bon rodatge, un bon lloc i ben acompanyat.

A la nit ja va ser una altre història. Vàrem quedar una colla. Dues Cristines (les reines de la nit) i cinc carcamals per anar de tapes a un lloc d’Andorra la Vella “Bar Nakar” que tenen les mesures de les tapes una miqueta esbiaixades (Pompeu a tope). Foten tapes gegants. Deu meu. Quin patir !!! Tot molt bo i un fart de riure...El Miki segur que en fa una crònica millor. Tan sols dir-vos que entre patata i patata, entre pop i pop: punyalades, "rajades" i vestits a mida per tothom (oi Cristines ?)
Jo tant sols us penjo unes fotillos de la incongruència: Coca-cola zero...però unes tapes que foten por !!!
Salut penya. Avui roco. Resistència llarga!!!!

7 comentaris:

sandra ha dit...

Hola Isidre, he rigut amb l´enllaç de la "paxanga" jajajaja és molt bo això dels enllaços. Per cert quina pinta les tapes!! ole, ole, ole, lo de la coca-cola zero només és per tranquilitzar la consciència no? va! és igual! per un dia benvinguts siguin els greixos!!
Un petó

ALBERT ha dit...

Isidru, ja m'explicaras on tes akest Nakar, que tinc ganes de probar la zero. Tot i que preferixo el doble 00. Bona pinta les tapes. Per lo del sector d'Erts, des del divendres que no hi hem tornat. Pero, si fa bo, dema ens hi arrivem en un moment quan pleguis del kurro, avui no puc. I et dono en Harper. Salut.

Antoniu ha dit...

Que dir... Kantu. Hi ha confiança. no?
Ja fa dies que intento que les tardes siguin com mini-caps-de-setmana. Intento gaudir-les a tope malgrat del cansament del currele. Costa no deixar-se caure però la recompensa és gran.

Com gran va ser la peaso de tarda d'ahir. Moltes gràcies per fer especial un dilluns qualsevol.

Gràcies.

Isidre Escorihuela ha dit...

Gràcies, quines gràcies...El fart de riure que ens vàren fotre i lo ofegat que em vas dur durant 55 minuts cabròn !!!!!

miki ha dit...

Jodé...per un dia que em fico tontu.

Ofegat? i un huevo. Sort que la sortideta no va durar 10 minuts més. Quin perru. Ja puc entrenar ja, que a la que em descuidi...

Anònim ha dit...

A les tapes ja es va veure que anàveu molt tontus…
Ja ho deia el gran Bridges: quien a buen galgo se arrima,…ojo con la pastilla del jabón.
Mishima.

Antoniu ha dit...

Ay Mishima a tu si que t'han apagat l'analógic. De fet, mai l'has tingut encès?

A quien buen galgo se arrima, eh? Déu meu baixeu, baixeu si no teniu altra feina.