TORNAR A CASA ( FONT SOLEIA FOR EVER)

LA PANXA DEL BOU

Com ja sabeu amb el nanu hem fet quatre dies de tour grimpaire (per dir-ho d’alguna manera). El tema era anar a Sabadell, a veure a la família i als col·legues que feia segles que no veia. I a tot això se li ha d’afegir que un molt bon amic obre un gimnàs rocòdrom la Panxa del Bou. Res a veure amb el que estem acostumats. Una cova de bloc de 80 metres quadrats amb sortides de mantel, parets desplomades de 14/16 metres d’alçada, sala de musculació, sala de fisio, bar/restaurant vegetarià...en definitiva un 10 de centre...ja us en parlaré quan s’inauguri el proper dia 25 d’octubre.

El dijous a la tarda vaig tenir la sensació de que tornava a casa desprès d’un absència de 18 anys. Si, si feia 18 anys que no escalava a la Font Soleia.... Quan vaig tornar a veure el dauet, la paret gran, el gruyère, les Castellasses des de la paret gran...que voleu que us digui, em vaig emocionar. I a més anava súper ben acompanyat amb el bon amic i company Jordi, amb la Mar i al davant, al seu aire, el nanu Bernat... Tot pujant des dels dipòsits amb el Jordi vàrem parlar de la manera que tenim de veure i entendre l’escalada, de la filosofia de pujar parets, de la cultura de muntanya dels escaladors, dels valors que ens ha donat l’escalada...Ja sabeu de tot i de res, però tot important, no ni ha dubte. També vàrem treure el tema dels sobre equipaments a les grans parets, de fer justícia...etc, etc...
Al Bernat li vàrem explicar que es trobava a un lloc que va ser dels pioners de la història de l’escalada a Catalunya, que més endavant a mitjans dels anys 80 va ser dels llocs pioners del pas de l’escalada clàssica al free climbing (pare de l’actual escalada esportiva) etc... El nanu flipa quan li expliquem mil històries.

El fet es que xerrant, xerrant ja tenim la corda lligada i estem pujant per les vies del Gruyere i de la placa de l’heura (ha hon hi a la mítica Clave Omega un 6c increïble un 10 de via). És una tarda fantàstica. El Bernat es fa la Clave Omega a vista, jo com fa divuit anys em caic amb la reunió a la cara (hi ha coses que no canvien). I el nanu també encadena (al segon pegue) un 6c+ de bombos Raons de Pes. Jo el faig en top rope que tinc l’espatlla fatal. Fem algunes altres vietes de 6b’s. El Bernat disfruta i molt. Lloc nou, gent nova, amics del pare, rialles a tope i històries i historietes per flipar. En total que es fa un bon 6c a vista i un 6c+ al segon pegue. Molt be per ser el primer dia a la Soleia. Perdoneu però m’emociona pensar-hi. Records, milers de records.

Els dos estem tant i tant al·lucinats que anul·lem la visita a Margalef per quedar-nos per la Soleia. Estar amb els meus AMICS, a partir d’ara tambè del Bernat, i gaudir del plafó de la Panxa del Bou....

A un altre post més...