El dissabte al matí volíem conèixer un nou sector i vàrem escollir el Clot de l’Espasa (Ripollès). Un deu de lloc, entorn guapo, vies xules i llargues, sol, bona temperatura...però. Sempre a la vida et surt un però, en aquest cas una important encigalada a l’hora de fer l’aproximació. Ens vàrem colar de trencall i vàrem fer la ruta turística del Clot de l’Espasa, amb visita inclosa a l’ermita d’un Sant que no recordo el seu nom. En definitiva que l’agradable caminada de 40 minuts es va convertir en tota una excursió. Quaranta minuts que en realitat n’eren 15, això ho vàrem constatar al baixar. I es que per la insistència del nanu, vàrem aconseguir pujar amb el cotxe fins força amunt de la pista, en compte si pot passar. Ell que no volia caminar (he,he,he) Finalment vàrem arribar al peu de les vies cansats, però hi vàrem, arribar. Més tard ens vàrem adonar que no em sigut els únics a colar-nos. En definitiva, que vàrem fer totes les vies de 6a fins els 6c’s. Els 6b/6b+ i els 6cs molt bonics. Ara que les vies que es veuen més guapes son del 7a en amunt (a mi em queden lluny). Hi tornarem ara ja sabem el camí. No si pot arrivar tant cansat, he, he, he.
I el diumenge el nanu tenia de fer vies curtes i explosives. Vàrem anar a Sant Benet al totxo Mc Canna. Un lloc dels clàssics i dels inicis de l’esportiva als anys 80. Be ja us podeu imaginar que jo aquí em vaig menjar els mocs. Un 6a+ i un 6b+ i vaig quedar ben rostit. Vies dures curtes i intenses. El nanu s’ho va passar bomba i no li va anar del tot malament. S’hi estava de conya. Solet, bona temperatura i les vistes clàssiques dels gorros, la mòmia, momieta, elefant, la prenyada, la panxa del bisbe...
Ell i vol tornar, a mi em queda molt lluny tot això de Sant Benet. Lluny pels meus braços, pel meu pèsim bloqueig i encara més lluny en el record dels anys; d’aquelles mítiques trobades amb els exploiteds i tota la penya de Sant Benet. La concentració amb els “lolos” francesos.. Altres temps, altres mentalitats... En tot cas bons records.
Salut penya.
I el diumenge el nanu tenia de fer vies curtes i explosives. Vàrem anar a Sant Benet al totxo Mc Canna. Un lloc dels clàssics i dels inicis de l’esportiva als anys 80. Be ja us podeu imaginar que jo aquí em vaig menjar els mocs. Un 6a+ i un 6b+ i vaig quedar ben rostit. Vies dures curtes i intenses. El nanu s’ho va passar bomba i no li va anar del tot malament. S’hi estava de conya. Solet, bona temperatura i les vistes clàssiques dels gorros, la mòmia, momieta, elefant, la prenyada, la panxa del bisbe...
Ell i vol tornar, a mi em queda molt lluny tot això de Sant Benet. Lluny pels meus braços, pel meu pèsim bloqueig i encara més lluny en el record dels anys; d’aquelles mítiques trobades amb els exploiteds i tota la penya de Sant Benet. La concentració amb els “lolos” francesos.. Altres temps, altres mentalitats... En tot cas bons records.
Salut penya.
Foto "cedida" Simon Carter.
I per cert tinc un dubte que fa dies que ens preguntem amb algun amic. Vosaltres creieu qe hi ha un bon relleu generacional a l'escalad en tapia ?. A l'esportiva està clar, però que tal a la tapia, via llarga o via en paret ?...
8 comentaris:
Anem Isidre, això de que et queda molt lluny, no t’ho creus ni tu.
A mes, tu saps que depèn del dia las coses es veuen de una manera diferent
A les hores també es cert que la joventut es extremadament ambiciosa..
R
Gràcies Roser pels ànims, però el bloqueig i l'explosivitat dels 42 anys no són com els d'un jovenet...Ara ja sóc un dièsel amb totes les de la llei. Que hi farem !!!!!!
Pero no ets tu qui diu "La prisa mata, amigo" pues esu tranquilitat i bons aliments amigo dièsel.
Has dit 42?...
Ei Isidre, que l'edat no importa!! L'important és seguir escalant i disfrutant, i això tu ja ho fas!!
Respecte al tema de les noves generacions... realment hi ha molt més relleu en l'esportiva... però deu ni do la gent que es va veient per la tàpia (poques noies, això sí...)!! Res a veure amb el boom del blog i l'esportiva... però relleu n'hi ha!! Poc? Buf, això jo ja no ho puc valorar... potser sí... a nivell d'obertura de noves vies... però no tinc prous coneixements ni experiència com per opinar sobre el tema!
Però bona pregunta... per què si realment el relleu cada vegada és menys... potser que hi pensem, no?
Merci amigo (Miki) tens raó "las prisas nmatan, amigo". Jo vaig fent, ja saps com sóc.
Raquel. E vero l'edat no importa, la veritat és que no em preocupa gens ni mica. Crec que el relleu, hi és però gustet. Avans escalaves via llarga o via llarga, no hi havia volta de full. Ara es diferent, pocs cursets d'escalada "conviden" a la penya a aficionar-se a la tapia. La majoria que ho fem som d'una generaciò. Dic la majoria, no tothom... Per sort sempre hi ha penya majara que li tira i força.
Salut i a escalar: bloc, esportiva o tapia...
Jo faig basicament tapia. El problema es que no destaco pq soc un pavo que pasa les seves penúries. No se si es cert o no, pero jo crec que moltíssima gent que va sobrada de canto s'acaba passant a la paret quan te una edat i disfruta com un enano. Els escaldors mega cracks josune, rikar, iker pou...han acabat tirantelshi mes la paret al final.
Vaig fer un mini vaitge a usa i vaig flipar del nivell e la gent i de ties canyon donant canya.
Jo faig el que puc pero només soc apanyadillu.
bou 12.O
Boig! Aquesta foto és brutal. Encara pateixo perquè no caiguis...
Ikers,hubbers,potters i d'altres marcianos fan de les seves lliberant clasiques d'artifo potent i fent-les a tota velocitat,en solo..en fi no limit o pushing the limit. de pillats ni han hagut ni han i ni hauran. no pateixos
qfotssssss¡
Publica un comentari a l'entrada