La veritat és que fot una mica de pal tancar-se al roco, ahir feia un dia espetarrant. I a més tota la penya que podia, estava tibant com a boixos a Tres Ponts...en fi. Erem uns quants/es tancats/des entre aquelles quatre parets suant la cansalada i intentant no molestar-nos massa, cosa difícil perquè qui més qui menys intenta seguir el seu propi pla (i llavors ningú entrena ????).
Jo la veritat es que estic força mancat de pell i les presses, que son súper abrasives anaven ràpid a menjar-se la poca pell que em quedava. Amb una hora i mitja vaig quedar fregit i ben fregit.
En fi gent es lu k hi ha...
Jo la veritat es que estic força mancat de pell i les presses, que son súper abrasives anaven ràpid a menjar-se la poca pell que em quedava. Amb una hora i mitja vaig quedar fregit i ben fregit.
En fi gent es lu k hi ha...
Apali salut i a seguir lluitant
5 comentaris:
Noi amb una horeta i mitja ja en tens prou no? Havia'm si et creus que ets el teu nanu.
Per cert, no vas dir-me que volies anar a correr per agafar una mica de fons... Doncs ahir el dia ideal. Ja saps on sóc si vols un sparring pel footing.
Qué aprofitin els cargols !!!
Jo pitjor que tú, ni roco. Ahir vaig estar a Tresponts (a petar de penya en dimarts, és que la gent no penca o què???). Però només mirant com escalaven, mort d'enveja, i posant no se quantes fustetes als ponts de fusta nous. Vaig clavar més claus que en un A5 de Yosemite....
Hola Isidre i Bernat!! No ploris tant pels entrenos al roco ( a mes amb una companyia aixi...) que tard o dora arriba la recompensa i t'en adones que ha valgut la pena!!
Anim i molta sort al Bernat el diumenge!!!
Ja t'ho curras, ja!
Jo com el Xavi tb. Ni roco ni rosco ni coscorroto.
Si veus al Xavi, dona-li records d'un tiet d'un que ell sab.
I a Terrassa, a triunfar
QFOTS
Millor no tindre pell als dits de tibar-li que les ungles menjades de no fotre res
AUPA
Publica un comentari a l'entrada