Tinc un bon company de Sabadell, el Jordi, que sempre dèiem que teníem de quedar un dia per anar a fer alguna via llarga. I finalment (els miracles deuen existir) aquest dissabte a les vuit del matí ens trobem al pàrquing de la més que famosa ferrada: La Regina... Una ferrada? Si, perquè per accedir a la base de la paret dels sostres utilitzes dos dels tres trams de la ferrada, desprès fas una incursió pel bosc (tipus jabalí), puges per unes cordes fixes i voilà...La via !!!. Efectivament o heu encertat terreny d’aventura a tope.
Doncs si amb un dissipador comencem a pujar per la ferrada, passem el primer tram, l’espectacular pont penjat, un tram vertical, un d’altre per un esperonet (quin rotllo això d’anar passar els moscates pel cable) i aquí ja ens desviem cap a la dreta, mirant la ferrada. Estem al final del segon tram. Comencem a caminar per un bosc ,el principi per caminet i al final una miqueta rotllo jabalí fins arribar al peu dels sostres de color taronja i amb unes cordes fixes.
La via...doncs be no us explicarè llarg per llarg, però dir-vos que hi ha forces trams que la roca està trencadota i que s’ha d’anar al lloro. Està reequipada amb bolts i les erres també. Però un joc de friends del 0 al 2 (el 3 és opcional) i semàfor d’aliens va de conya, cintes llargues i alguna baga per alguna sabinota.
El primer i el segon llarg són fàcils però estan molt trencats. El tercer és un dels llargs bonics, un 6a (si els fas en lliure). Per arribar al primer bolt un friend del 1 i el del 2 t’ajuden i força a protegir-te un passet expo i desprès per un diedret ben equipat i amb bona roca. Tot seguit vas fas dos llargs combinant roca bona i de no tant bona, però amb unes espectaculars vistes sobre l’embassament d’Oliana. El sisè llarg es un llarg disfruton (V+) i per suposat el setè; una magnífica llastra (bavaressa) amb una sortida dura de l’erre (6a+ ), la resta es fa bé. L’últim llarg (IV) amb una roca excel·lent, estil Vilanova ens portarà fins el cim.
Bones vistes i molts voltors (m’apassionen !!!) .
Aquí cap a l’esquerra, seguint al principi unes marques blaves fins arribar al final de la ferrada (quanta gent !!!). Marques vermelles i a baixar pel descens equipadísim de la ferrada. Una bona baixada....
Una jornada molt complerta. Una via per terreny d’aventura, amb molt bones vistes. De col·leccionista.
Notes personals:
El pirata solitario
Via oberta per l’Antonio Garcia Picazo, en solitari, l’any 1988 (21 i 22 de maig)
350 metres V+ obligat.
Aproximació: 1h 40
Via: 4h, 30
Descens: 1h 30
Material via : Semàfor aliens i friends del 0 al 2 (tres opcional). 15 cintes llargues. Dues bagues sabineres i material per erre
Ressenya: onaclimb o alturgell-xgrane
Una via entretinguda, per un dia de “bagabundància”. Una més. Per tenir-la i gaudir-la amb un bon company.
Doncs si amb un dissipador comencem a pujar per la ferrada, passem el primer tram, l’espectacular pont penjat, un tram vertical, un d’altre per un esperonet (quin rotllo això d’anar passar els moscates pel cable) i aquí ja ens desviem cap a la dreta, mirant la ferrada. Estem al final del segon tram. Comencem a caminar per un bosc ,el principi per caminet i al final una miqueta rotllo jabalí fins arribar al peu dels sostres de color taronja i amb unes cordes fixes.
La via...doncs be no us explicarè llarg per llarg, però dir-vos que hi ha forces trams que la roca està trencadota i que s’ha d’anar al lloro. Està reequipada amb bolts i les erres també. Però un joc de friends del 0 al 2 (el 3 és opcional) i semàfor d’aliens va de conya, cintes llargues i alguna baga per alguna sabinota.
El primer i el segon llarg són fàcils però estan molt trencats. El tercer és un dels llargs bonics, un 6a (si els fas en lliure). Per arribar al primer bolt un friend del 1 i el del 2 t’ajuden i força a protegir-te un passet expo i desprès per un diedret ben equipat i amb bona roca. Tot seguit vas fas dos llargs combinant roca bona i de no tant bona, però amb unes espectaculars vistes sobre l’embassament d’Oliana. El sisè llarg es un llarg disfruton (V+) i per suposat el setè; una magnífica llastra (bavaressa) amb una sortida dura de l’erre (6a+ ), la resta es fa bé. L’últim llarg (IV) amb una roca excel·lent, estil Vilanova ens portarà fins el cim.
Bones vistes i molts voltors (m’apassionen !!!) .
Aquí cap a l’esquerra, seguint al principi unes marques blaves fins arribar al final de la ferrada (quanta gent !!!). Marques vermelles i a baixar pel descens equipadísim de la ferrada. Una bona baixada....
Una jornada molt complerta. Una via per terreny d’aventura, amb molt bones vistes. De col·leccionista.
Notes personals:
El pirata solitario
Via oberta per l’Antonio Garcia Picazo, en solitari, l’any 1988 (21 i 22 de maig)
350 metres V+ obligat.
Aproximació: 1h 40
Via: 4h, 30
Descens: 1h 30
Material via : Semàfor aliens i friends del 0 al 2 (tres opcional). 15 cintes llargues. Dues bagues sabineres i material per erre
Ressenya: onaclimb o alturgell-xgrane
Una via entretinguda, per un dia de “bagabundància”. Una més. Per tenir-la i gaudir-la amb un bon company.
5 comentaris:
Kantu...
Jo pensava que lo del pirata solitario anava per tu pero veig que no.
Coincideixo amb tu que les casualitats no existeixen.
Ta luegu xavalin!
Una via molt intensa, a mi em va agradar molt quan hi vaig anar a la primavera.
Impressionant cap de setmana, Isidre. Per cert he facilitat la teva pàgina a un company meu escalador, a més li anirà bé les teves referències per si li apeteix viatjar per allà. Espectaculars fotos, la segona sobretot.
R
Bona via!! molt maca!!! Suposo que la srtida del penúltim llarg estigui protegida! fa un temps faltaven els dos claus, i era neta fins al parabolt!!
felicitats per la ressenya!!!i la via!!
Ostres, una altra via que m'hauré d'apuntar com a pendent... i per suposat que aleshores hauré de recórrer al teu blog!!
Felicitats per la via i l'article!
Publica un comentari a l'entrada