230 curves, 13 anyets, 7b a vista...i els millors amics de la vida

230 curves són les que hi ha des de la rotonda de Guardiola de Berguedà fins Gombrèn (contades pel Bernat) 13 anyets son els anys que te el xaiet Bernat i el 7b a vista és el que es va treure dissabte a les Salaretes...i el millors col·legues del món son la Mar i el Jordi que son senzillament uns amics genials.

El dissabte, finalment desprès de dubtar si anar cap a l’oest o cap a l’est vàrem anar a parar a les Salaretes (segona incursió). Per el Bernat és un bon sectoret hi ha molts 7b’s, i per mi ? Doncs anar fent. Feia un dia 10 sol i una miqueta de vent (el just) per estar a una bona temperatura i sense samarreta. I lo millor que en tot el sector som quatre !!! Escalfem als dos 6c’s de l’esquerra del tot i jo em trec l’espina del Sellu (6c). Monto la via del tro (6c+) i vaig fent tots els passos menys els durs de dalt de tot que em caic dues vegades al tercer tientu l’encadeno, la via és molt guapa. El nanu vol provar un 7b i tria el papa araña. Com sempre intentarà anar a mort a veure si el pot treure a vista i si no a fer-li tientus. Va molt motivat i fa una seqüència dura d’un romu rodo i d’un pas llarg per ell, s’ho de mirar tres cops i el passa i tot seguit fa un llançament llarg i pilla la pressa bona, bufa rebufa i arriva a l’erre...Felicitats pel teu primer 7b a vista. Com que és un tio sincer i honest reconeix que no és el 7b més dur que a provat, però que tampoc es un 7a+. 7b... Acavem de passar el dia els dos junts relaxadament prenent una miqueta el sol i gaudin de la nostra mútua companyia, ell és relax fent el 6c+ a vista. Xerrem de tot i de res. I de lo be que estem els dos junts tibant i de futurs viatges plens de projectes...

Diumenge em quedat amb els meus dos amics de la vida el Jordi i la Mar i decidim anar a Montserrat al sector de la desdentegada. Com sempre quant estem junts ens fotem uns bons farts de riure. Escalem un munt de vies entre el 6b i el 6c+ ( el Jordi i jo) i entre el 6c i el 7b (el xaiet i la Mar) totes val molt la pena. No ser el nom de cap de les vies, però estàn a prop d’una ferrata, a la seva esquerra. Jo estic especialment content per que totes les vies em surten a vista i passant cintes (feia anys que no escalava a Montserrat en vies d’esportiva). El nanu és possa a un 7b+ molt desplomat i al segon tientu, és queda a una caiguda de l’erre. El te molt a punt i la Mar prova un 7a+ llarguísim i diu que molt xulo, però a dalt de tot hi ha un passet rebotós i es cau... Avui el dia ha estat més ennuvolat i fred però d’aigua res de res.
Acavem el dia al bar/supermarchè Granada del Bruc. Regentat per un noi marroquí, encantador (que t’atén amb un català perfecte) i que fa un cous-cous de verduretes i un té verd que flipes de bo.
En fi un altre cap de setmana sobrevivint al meu propi temporal i que ha estat un altre DEU, que tots siguin així.
Felicitats Bernat i gràcies Jordi i Mar.
Salut