Desde el passat mes de setembre que no tornàvem a Tres Ponts...
Allà solets és varen quedar aquelles vies llargues de pila i físiques, les presses sobadotes, els cantus marcadíssims per la quantitat de magnesi, el brogit del riu, els xisclets de les gralles i els corbs emprenyats per uns personatges que s’enfilen per els seus nius....Allà es quedàvem il·lusions i projectes.
Ara passat l’hivern les vies estan més netes de magnesi, les presses, encara no suen, i les gralles i els corbs encara no han niat...Ara te un encant màgic.
Doncs bé ahir amb el nanu tenim quatre horetes per la tarda.
Truco al peque:
Xai baixem a tres ponts ? Guai, nyec. Com quedem?
A les tres ja tenim l’arnès posat en tot el congost som quatre (dos col·legues de la Seu) i nosaltres dos. El dia pinta xungo. Fa vent i baixant em trobat aigua. El cel negre i amb uns núvols molt grossos ens marca aigua segura.
Anem per feina. Escalfem a un 6b i a un 6c. Anem ràpids. El nanu vol provar un 7a+ molt xulo. Aonvolsanà L1+L2 7a+. Pel nom potser ningú el coneix. Però pels locals és la via del Miquel o la del Blanco. Pels de fora és la via de la diagonal del 6b i el 7a+ de la fissura desplomada (mireu la foto).
Quantes cintes agafo ?
No ser, unes 16
La via fa trenta metres i comença amb una diagonal de 6b per encarar la fissura desplomada de dalt. Una via física i de pila, amb dos seccions dures al 7a+.
En definitiva que el xai si hi posa i va fent i va fent...S’ho mira i remira. Ara faig una bici aquí, ara un dinàmic, ara pillo un invertit...va fent i va fent fins el top. Au xaiet 7a+ a vista i passant cintes. Moltes felicitats.
Jo la faig amb tope rope. Desmuntar-la per dalt és un conyàs. No farem com el Cris Sharma que quan la va fer la va desgrimpar per desmuntar-la....
Acabo de desmuntar-la i es fot a ploure i amb ganes. Amb el nanu ens posem a sota del desplom gros i deixem anar la imaginació...Mirem les línies i jo penso he fet tard molt tard per fer això !!! I el xaiet no diu res de res...
Salut gent
4 comentaris:
Isidre Isidre...que mai es tard home!
Així que ja aneu per tres ponts hmmmm...de fet, crec que la millor època és la primavera pq a l'estiu TETORRAS! jejejeje
espero que estigui graduada per consens, que si la graduació es exclusiva del Blanco ja li podeu pujar un plus.
vinga Isidre, endavant amb els projectes durs, que la edat es un valor afegit!, de fet tens el mes important, un company de cordada amb tota la il.lusió del mon.
Marieta: Ara, a Tres Ponts, si està molt bè, fresquet i tal (de fet anavem amb el plumes).
Però quand apreta i TETORRAS, quedes ven escalfadot, però mira em dona un no ser qué especial... ;-)
Piju: El grau està consensuat. El Miquel, el va clavar. I anar amb el peque és genial perqué motiva i molt. De fet serà el meu company de corda al Taghia. Experiència i juventud. Haviam que en surt.
No hi ha com fer grau i poder anar a Tresponts, aquests dies de pluja ni et mulles, però encara fa una mica de rasca no? Quina enveja lo del Taghia, ja m'hi apuntaria. A veure si ens veiem aquest vespre al passi d'Ordino del Kurt Albert. Adéu.
Publica un comentari a l'entrada