ESPATLLA !!!!!

Que si mal aquí, que si mal allà, que si avui el cap, que demà l’esquena, que si naps i que si cols... “La tendinitis i l’artrossis de la meva espatlla m’està amargant...”

Fart, estic fart de sentir-me a mi mateix. He pres la decisió de anar fent sense atabalar-me massa.
He passat una temporada menjant-me el cap. Que si hem faig gran, que ja no recupero com avans, que estic perru, que no hem motivo...
Tinc a la gent, a la meva gent desesperada; la meva parella, el nanu, els amics, al meu metge, a la fisio... Tots estan de mi, dels meus mals i de les meves menjades d’olla fins al cap de munt. Tots hem diu que ja sóc grandet i que ja ser el que haig de fer.
Doncs si; ja ser el que haig de fer. De moment sortiré a tibar amb delicadesa, amb suavitat “con ritmo sabrosón mi amol” i també sortiré a estripar una miqueta (o bastant) les pells de foca.
Ben mirat, he deixat de tibar durant pocs dies...I estic satisfet perquè he vist que tinc un grau residual sobre el 6c i fins si tot 6c+ al segon tientu. Passo d’anar al roco a fotrem més mal. He canviat el roco, per les pells de foca i el frontal. A les nits vaig amunt i avall (com els vampirus) per les estacions d’esquí del costat de casa. Vigilant amb les retracs i els trolls. Tinc sort; a vint minuts de casa tinc una estació d’esquí.

Així doncs que seguirem fent...Hem sentiran queixar-me, però amb alegria. Seguiré anant al metge(amb alegria) que m’infiltri l'espatlla, a la fisio que m’apreti (gràcies Marta)...I als demés agrair-los que m’aguantin tant.
Gràcies Bernat i Ester.

Aquests tres dies he corregut pel Montsant (gran terra, millors parets i excel·lent vi).
He mantingut el meu grau residual, he fet unes bones volades i he gaudit com mai veient com el nanu encadenava un 7c al segon pegue.

Salut i vida !!!!!!!!!!!!