Avui és dissabte, i em toca treballar fins l’una. Un dissabte de tant en tant em toca fer una guàrdia a la feina, generalment aquestes guàrdies son de lo més divertit del món...Però s’han de fer.
Per no perdre el dia aquest matí he matinat i a les 6 i 10 minuts ja tenia els esquís als peus, la temperatura era freda (-3 a 1.770 metres) i la neu torna ha estar dura. La intenció és fer una pujadeta i mitja de tranquis al Cubil per recuperar les cames. Inicialment començo tranqui, però darrerament tinc dubtes de si estic sobreentrenat i decideixo provar-me i de mica en mica vaig canviant el ritme, la respiració s’accelera, les pulsacions lentament van pujant, segueixen pujant, els esquís amb la neu dura i retracada llisquen la mar de be, em trobo be, còmode, apreto les dents, tinc dubtes i por de petar, vaig amb dejú, però una apretadaeta més...arribo al mur del Cubil, un altre apretadeta més, les pulsacions segueixen pujant, el fred apreta, la suor em cau per la cara, bavejo com un gos enrabiat. Al cel s’obre un fanal i la foscor es torna de color blau intens, intesíssim, miro al terra, la vista fixada, despunta el dia, tinc el cor a la boca, braços enrera remant a “MUERTE”, ja veig el Cubil, està tocat per un petit raig magistral de llum intensa...Bufo, bavejo i Cubil, Stop...He fet el meu rècord !!! Felicitat, estic feliç, les cames em bullen, el cor es va dessaccelerant, respiro... Estic content, veig que no estic sobrentrenat. M’espero que el sol em toqui a la cara i ens diem bon dia, ha estat el testimoni silenciós de la meva felicitat. M’abrigo i l’estació es tota per mi. Una baixada boja i a sac em porta ràpidament al peu de l’estació; posso pells i una pujadeta suau per recuperar. Ja tinc la feina feta. Guàrdia a la feina ? Ja veus, quin problema !!!
Arribo a casa (últims dies a Pal). Petonet a la Santa que encara “ronca” mig adormida em pregunta com anat. Molt be, l’estació era per mi. Un petó, dutxa calenta, esmorzo i de pet al curro.
Arribo amb temps per fer una repassada al blocs del col·legues i avui us presento a una penya que son dels que fan més activitat alpinística dura i dels que més s’ho callen, admiro a aquest tipus de gent, el silenci és la seva virtud.
Estic feliç, mol feliç...M’he llevat amb el sol.
Salut i bona guàrdia
2 comentaris:
tantes energies gastades, tant anar contra-rellotge, tants esforços i esbufecs, tant temps rumiant itineraris i horaris, tant fred que hem passat.........perquè??
PER NO ARRIBAR TARD AL KURRO!! ja ens hi podem kagar. No serveixes per res més q kurrar, és el que portes fent cada dia els últims 20 i pico anyets.
Si arribes a estar sobreentrenat després del darrer running junts penjo les bambes i tomapelsac l'esport i la mare que us va parir.
Per sort no es així.
Bon entrenillu i millor rebuda. Potser faltaba un polvete abans d'anar al curro pero no era plan de despertar la pantera, no? (Esther, es brooooma...) ;)
Apali que gaudeixis de molts matins així i si podem coincidir, oli amb un llum.
Publica un comentari a l'entrada