DOS XAVALS I UNA COMPE

El nanu amb el seu company Marc Jimenez

Aquest cap de setmana, el nanu i jo, l’hem passat per Madrid.
Ha començat la copa d’Espanya d’escalada esportiva. Dissabte els “grans” tant nois com noies. I el diumenge els més peques des de sub 16 fins sub 20 també nois i noies. Quin nivell !!!
El dissabte vàrem arribar a la tarda (just per veure les finals). Amb noies la Daila Ojeda va levitar pel plafó, però la Sara Aicart (David Macià Team) i la Airati no es varen quedar curtes...Quin plaer veure escalar a TOTES les finalistes.
I amb nois, com diu el tòpic va saltar la sorpresa quan el Ramonet va quedar quart darrera d’un esplèndid Víctor Esteller, d’un grandiós Gerard Rull (els dos del David Macià Team) i del bou del Eric López.
El nanu i el seu amic Marc van flipar de l’actuació dels seus company/es de plafó. Tots els van animar a tope perquè l’endemà també ells fecin podi i així poder arrodonir un cap de setmana 10 per la gent del plafó del David Maciá.
Durant tot el dissabte per la nit va estar plovent. I el diumenge al matí el cel amenaçava turmenta i de fet va estar plovent molta estona. Aquest fet va condicionar molt la compe.
En principi van dir que seria final directa. Però que si feia bo farien finals. En definitiva que per si de cas es tenia d’escalar a tope. El nanu va ser el primer d’agafar la pressa del top (última pressa) però tal l’agafa tal se li escapa i avall...El Marc Jiménez i un xaval que es diu José de la federació andalusa varen fer el top...Els tres varen escalar de meravella.
El cel per un moment es va obrir i els organitzadors varen decidir fer les finals...Al cap de mitja hora tot era aigua per tot arreu. Tot suspès i es mantenia l’ordre de les finals directes. Total que el Marc i el José primers empatats i el nanu Bernat tercer.
Primer podi del Bernat a Espanya.


El nanu rebent la medalla de mans del "Finuco"
Súper content cap l’AVE i cap a casa.
Salut gent.
PD Jo no vaig oblidar els meus entrenaments i sota la pluja madrilenya una hora i mitja de canvis de ritme durillos, durillos...Això si per un parc meravellós d’aquests que tenen per la capital.


La canalla de la catalana i el de l'andorrana