EM POTS IL·LUMINAR ?

Ara si que ja estic nedant dins d’un enorme mar de dubtes i més dubtes...
Buagggg que m’ofego !!!!!
Qui em pot salvar ????? Marylin ? Que hi ets?

El dijous vaig sortir a fer un rodatge pel camí de la vaca morta.
I si, efectivament, hi ha una vaca morta. Una part d’ella està dissecada i l’altre els carronyaires l’han raupat, ben raupat (es a dir que l’han deixat ben escuradeta) . I recullons que et fots un bon “susto”. El cap i mig llom estan com dissecats, amb la seva pell i aquella mirada buida, penetrant, observadora i cruel, que tant sols pot tenir... una vaca morta !!!
Vaig anar lleugeret sense apretar massa, però alegre. I al final em sentia, no, el psoas, si no, tota la cuixa....grrrrrrr.
Primers dubtes.

I ahir?
Doncs cessió dura de fisio. Com poden uns dits arribar a fotre tant i tant mal?. Quines apretades, mareta meva !!!!
La meva fisio em va recordar el merder que hi tinc a la meva cuixa dreta i em diu que si vull seguir corrent que m’ho agafi amb calma i tranquil·litat. Que afluixi una miqueta i que aixequi el peu del pistó. No hem va dir aquella frase tant bonica i entrenyable que no m'han dit mai "...Ja no tens vint anys"
Però, si, efectivament, la seva mirada transparent i clara, la va trair vilment...
La veritat es que vaig sortir adolorit físicament i “rebentat” del cap. Quina mirada m'has fet Marta...
Deixo passar la tarda tranquil·lament, però el mal que em fa tot el pernil em fa entrar dins d’aquest catarsis personal.
Arribo a casa i decideixo no anar ni a córrer ni tant sols a caminar.
Tranquil·lament cuinaré i obriré una d'aquells magnífiques ampolles de sidra basca, que tinc a la nevera fresqueta, fresqueta.
La sidra te aquell punt àcid refrescant. I al bell mig d'una tarda calurosa, el cap es decideix anar per lliure i vol fer reflexions... Ai, la que m'espera !!!!
Au somi...

1. Fa un any ni tenies previst fer una cursa de muntanya (ni a l’hivern ni a l’estiu)
2. Has fet un munt de curses amb esquís i has anat de menys a més. Perfecta
3. Un bon dia vas decidir apuntar-te a Zegama. I... et toca dorsal (quina llet nanu o era una putada? Ara no recordo).
4. T’agafes Zegama com l’objectiu principal, desprès d’estar tres anys sense córrer ni per anar a buscar el pa
5. Corres Zegama i aconsegueixes dorsal (gràcies a la marca) pels dos propers anys
6. Fas dos curses més que ni tu t’ho creus
7. T’animes i decideixes fer la Sky race de Vallnord. Això ja es com el triplet del Barça.
8. Penses amb l’hivern que be i ja tens objectius personals amb els esquís als peus
9. Vols fer la marató de Donosti (preparació per l’hivern) i si cau marca millor que millor
10. Potser que m’ho agafi tot plegat amb calma. I comenci a planificar-me be el mes de juliol i deixi reposar el pernil dret.

Desprès de totes aquestes reflexions fotent-me la fantàstica sidra, crrec que faré un repòs actiu i tranquil, fins la segona setmana d’agost (inici entreno de la marató) i deixaré que el cos vagi fent. Si puc córrer corro, que no puc...Repòs i demanar-li a l’Ester que tingui mooooolta més paciència de la que te.
Que m’ofego !!!!!!!!
gru,gru,gru