UNA DE CANVIS

Flap,flap,flap...
Tarda nit a l’estadi Comunal, unes 20 sabatilles “flapejen” pel tartar.
Flap,flap,flap...
Cada una d’elles al ritme que els seus peus li estan marcant. Totes volen, totes voladores.
Durant 40 llargs minuts i amb dos canvis de 20 minuts de diferents intensitats intenten passar lleugeres com plomes per sobre la pista tova i carregosa del Comunal d’Andorra la Vella.
Les primeres voltes son agradables a un ritme alegre, volador però controlat...
Flap,flap,flap...
Les voladores i els voladors trepitgen el tartar amb delicadesa com si no li volguessin fer mal, respectant-lo.
Flap,flap,flap...
Vint minuts a aquest, primer ritme mantingut, volador, però suportable.
Ajustadeta al crono i el ritme alegre es converteix en un canvi de ritme que deixa de tenir gràcia. Les voladores intenten seguir acaronant el tartar, però aquest ritme ja es fa més incòmode, es com aquell mal d’amor...Tranquil·lament i sense voler-ho et recorda que existeix.
Flap,flap,flap...
La respiració s’esvera, m’excito, ens exicitem, un mirada de reüll al pulsòmetre em diu que m’estic acostant a la meva zona perillosa però penso que tinc marge.
Flap, flap flap...
Porto 35 minuts de tartar me’n queden 5’ i 15 segons, un nou canvi. Les trepitjades s’acceleren, la respiració s’esvera, bavejo, bavejo però em concentro.
Flap,flap flap...
1.400 metres finals. Les voladores s’han escalfat. Ric, somric, estic content.
La pista m’encanta !!! Ritmes, ritmes i més ritmes tant simple i complicat com fer cas al rellotge.
Flap,flap,flap...
40 minuts de canvis 10.400 metres recorreguts “flapejant” pel tartar.
Primer canvi. Queden 13 setmanes !!!!
Flap,flap,flap.