EL PATI DEL BERNAT

Vies excel·lents. Itineraris llargs. Continuïtat, a bloc.

Taques de magnesi, cleques que "t’indiquen" el camí.

“Colilles” a dojo, paper brut.

Nius d’ocells que mai mes veuran posar-hi un trist ou, pollets amagats

Ocells que canten i xiulen. Voltors.

Riu, aigua.

Gent simpàtica, algun lolo i alguna lola que et treuen la son.

Ingravits, mutants, veterans.

Locals i guiris, Habituals i passants.

Assajar i persistir. A vista i al flash.

Pila i resistència.

Manresans i alt urgellencs.

Gent genial i algun borde com a tot arreu...

Aquest es el  pati del Bernat

A les 11 del matí del dissabte ja som a lloc, encara tindrem una miqueta de sol

He perdut el conta i ja no ser quants caps de setmana seguits fa que hi baixem.

El Bernat està encantat de baixar-hi i jo estic encantat i empanat pensant i rumiant quina via puc provar...

El Nanu torna a tenir deures, ha de fer pila, el menda tornarà a pillar a alguna via, segur.

A les 19 h de la tarda mirem el riu i una colla baixa amb canoa aprofitant l’empenta de l’aigua. Per avui ja hem acabat.

El Nanu s’ho passat be a fet els deures; onze vies fetes d’un grau que l’ha fet suar, encadenar i caure, però aquest era l’objectiu...

I jo marxo tant empanat com he vingut, amb una caiguda lletja que gràcies a l’habilitat asseguradora del Nanu ha quedat amb un crit de pànic i un mecago en tot.

Encara no sabeu quin es aquest pati?

Evidentment, Tres Ponts