A la recerca del sol

Durant una setmana ens hem mogut per diferents sectors d'escalada a la recerca de les bones temperatures del sol ,de línies màgiques i intentant buscar aquells sectors amb poca gent... Començar a rodar de nou.
Com qüasi be tot a la vida en algun lloc l'hem encertada de plè i d'altres la tria no ha complert l'expectativa i això ens va passar a Cubells.

A Cubells sol i tranquilitat no en van faltar, però les línies (per mi) no maten gens. Vàrem fer sis vies per cap amb graus diferents i de les sis que vaig fer tant sols en repetiría una... Però una flor no fa estiu i molt posiblement que per molta gent sigui un lloc excel·lent. 

Al Montsant i a Siurana, la tria no es molt complicada tant sols fa falta que el dia que tu decideixis anar a un sector concret, la manifestació de guiris que corren per totes aquestes parets (inclossos nosaltres) decideixin anar al sector contrari. No deixa d'impresionar-me la gran tirada que te Siurana, sempre es un referent mundial i ja fa un grapat d'anys. És una autèntica Babilonia d'escaladors...guapo, guapo i amb un nivell que flipes.

Pujem al Montsant amb les primeres llums del sol (som de matinar)  i això és un espectacle que no es paga amb diners. Fa vent, és fred i per un moment penso que no l'hem encertada. Però, el vent para de bufar i el sol escalfa. Clavada !!! Sols al Racó i amb solete...Però la felicitat serà compartida per unes 15 o 20 cordades al llarg del dia. Cap problema hi ha lloc per tots. Pocs "locals" i molts "guiris" amb ordre i calma tothom fa lo seu. Baixem quan el sol que tant busquem decideix plegar. Estem rebentats i petats desprès de fer un rodatge de pila que ens ha deixat k.o.

L'endemà decidim per vies més curtes i regleteres... Toca Siurana. El dia és increïble; fred i clar. Tacte bonísim. Triem sector comercial: Corral Nou i pam la clavem. Tot el dia sols... Un altre dia de rodatge llarg. Sis hores escalant fa que al final del dia la pell dels dits tingui aquell toc elèctric. Petats !!!
La meteo havia dit que entrava vent de mar això volia dir humitat i núbols. Dia de descans. Una "carrerilla" matinal per la pista de Siurana a Prades, ens confirma el grau important d'humitat. Trucada a casa i ens diuen que al nord fa sol, el cel es ras i fa fred.

Decidit farem nit a Àger i l'endemà tunda de placa gris i compacta al Camp 300. El darrer dia de l'any és gèlid i amb el cel enterayinat, però a mesura que ens anem escalfant el dia queda descobert. A les nou del matí quan el termòmetre ens diu que estem al moment de passar del - al + comencem a escalar. Dits de suro, adherència brutal... A mitja tarda donem per tancada aquesta petita recerca del sol.

Una setmana intensa de retrobar sensacions desprès del petit descans merescut de final de temporada.
Tornem amb les piles carregades per una any 2011 que desitjem que a tots ens ompli de felicitat.
Salut