diumenge, 16 de gener de 2011

Roca dels Arcs: El Barón Rampante 7b (6b oblig.) 210 mts.



Màgica paret on els voltors estan enfeinats preparant els nius! Et passen a la prop amb un interminable anar i venir de branques al bec... I és que el Montsec té aquell toc màgic que tant m'enamora!!!
Fa dies que, amb el Bernat, parlem d'escalar algunes vies llargues...
Tenim algunes vies al cap i ell té moltes ganes de fer-ne alguna  "amb catxarros". Però, com tot a la vida, l'adaptació a noves situacions ha de ser progressiva i s'han d'assimilar les coses amb calma: "menjar poc i pair bé", i sota aquesta vella premisa dissabte ens vam decidir per una via de sis llargs i equipada... Tot al seu temps !!! 
Finalment ens decidim per aquesta atractiva línia de la Roca dels Arcs oberta l'any 1990 pel Juani Espuny i el Luichy.






La via és molt guapa, amb dos llargs durs, el tercer i el quart que són 7b i 7a.




El 7b és un llarg de 35 metres que et deixa anar fent, (s'ha d'escalar!!!) anar jugant amb una fisura amb roca dubtosa per encarar una petita placa que et porta a sota del "tomàquet" que són les cinc darreres xapes, on s'han de superar dues panxes típiques de la zona i on la tècnica de peus i tibar de preses petites li donen el grau. 
El Bernat l'encara a tope i poc pensa que està en una paret. El fa a vista, lluitant a fondo... Jo, de segon, no tinc més remei que penjar-me a les dues primeres cintes dures de les cinc finals, la resta perfecte. Arribo a la reunió més inflat que el Popeye. 
Em miro el proper llarg (7a) i es veu molt guapo.
El Bernat em mira amb cara de corder degollat i pregunta el fas tu? Ho sento noi, però si...
Doncs ves a muerte !!!
15-20 metres mantinguts on les panxes típiques et van estovant, estovant i l'última cinta m'impedeix encadenar el llarg a vista... Uns cantos petits fan que les mans semblin de mantega i caic a l'últim suspir... Dos llargs 10.








Pel que fa a la resta de la via, al primer llarg s'han de vigilar els primers metres de roca trencada i un desplom (6b+) et dóna el bon dia i et posa a lloc. El segon llarg és súper! un 6b bonic, sobretot el tram de diedre... El cinquè llarg (6a) és un llarg amb alegries entre assegurances i amb un primer tram de roca dubtosa. El darrer és un llarg de 50 metres de roca grisa i compacta on les excursions entre xapes es fan divertides, navegant per aquest llarg compacte de V+. En aquests dos darrers llargs, unes "incòmodes" xapes d'una via de l'esquerra et poden portar a certa confusió.






Nosaltres vam portar 15 cintes i ens en va sobra alguna. I el C3 del primer llarg (mireu foto L1) no el vam posar. El Bernat creia que anava més amunt, però just s'ha de posar a sobre d'un tronc de sabina seca que es veu a la fotografia.
Més info: aquí i aquí





1 comentari:

Anònim ha dit...

molt be gators!!! quines màquines!!

jordi r r