diumenge, 23 de gener del 2011

SAMARKANDA

Ho he de reconèixer i ho accepto (no sempre és fàcil acceptar-ho) però sóc un “cateto” avui he flipat amb el que vol dir la paraula Samarkanda.
Pels escaladors, locals, de l’Alt Urgell, pels d’Andorra i des de fa uns mesos gràcies a l’excel·lent guia d’escalades de Lleida, Lleida Climbs, o la bíblia com molts l’anomenen quan diuen la paraula Samarkanda vol dir que vas a escalar a un sector de la clàssica escola de Coll de Nargó. Aquesta bonica i dura escola va ser l’escenari, fa un grapat d’anys, quan la lycra i els colors fluorescents eren la tònica i la xispa de la verticalitat, entre d’altres substàncies més xisposes... d'una de les primeres competicions (si abans es feien en roca) del plural estat espanyol.
El sector Samarkanda, és un lloc ideal per escalar a l’hivern, vies dures de plaques revirades, on els peus, arquejar i tenir molta pell curtida, és la tònica i la xispa (sense additius) d’aquest sector. Vies clàssiques com “Carn de totxo” o “Almorranes on the rocks” no ens deixaran insatisfets. 30-35 metres de pilastrada regletera. Abstenir-se adictes al canto “gordo”. I al lloro amb les vies “fàcils”.
Us deixo unes fotos de la via núm. 13 feta a vista pel que surt a les fotografies i de passada ,ja que hi era ,també es va treure a vista la seva veïna núm. 14, les dues el dissabte buscant el sol dins del congelador del Pirineu.
El diumenge, amb més fred, hi tornem i amb un espectacular pegue se’n dur a casa la variant de l’esquerra de “Carn de totxo”.
Ui, quasi me n’oblidava, Samarkanda és la capital d’Uzbekistàn, però segur que ja ho sabeu !!!!
   




                      


9 comentaris:

Anònim ha dit...

Qué guapes!
per cert un dia d'aquests heu de tornar al sector del Grau de Malhivern, hi ha nous projectes que no us defraudaran...
A veure si us animeu i fem unes fotillos per la guia.

També flipareu amb el despreniment de fa unes dues setmanes que s'ha endut les tres primeres vies de l'esquerra. ha tallat la pista i ha deixat una tarterilla que ja veureu! tela!!

Salut a tots!
Miquel Blanco.

Isidre Escorihuela ha dit...

Eps Miquel,
Ja saps que per les fotos quan vulguis ens i posem. Cap problema
Isidre

Jordi Rubió ha dit...

bones, gator:

ei, et felicito pel "barón rampante" Segur que escalar una via així amb el nano va ser molt especial per tu.
D'això del Coll de Nargó.....m'agradaria que m'expliquéssis què vol dir això del "plural estat espanyol", pq per aquí, als cementiris n'hi ha molts que la pluralitat els ha fotut.

Isidre Escorihuela ha dit...

Cabezón.. Plural per dir-ho d'algunamanera..No em facis parlar.
I si tu el Baron rampante un "luju"

ramon ha dit...

Hola Isisdre:

Felicitats per les fotos, com sempre xulisimes, felicitats al "nano" está fet un crack, m'imagino que com a pare t'hauras engreixat uns quants kilos.
A titol de curiositat, la via d'aquest sector que porta per nom Sa Mare Canta la va equipar i el malograt Josep Maria Alsina amb una de les seves visites a Coll de Nargó el nom que li va posar va ser una mica parodia de la Samarkanda.
Salutacions cordials

Isidre Escorihuela ha dit...

Ei Ramon, quan de temps... Molt bona l'anecdota...
Gràcies per passar pel bloc

Anònim ha dit...

Eiii fotos vintage eh,amb camisa i tot i tons pastel,bones.
Mishima

Anònim ha dit...

Una pregunta que no ve a comte, com està el tema EQUIP ESCALADA??!!, quines opcions veieu per aquest any (tan en sènior com juvenil, junior). Més que res curiositat per tal d'estar-hi més a sobre o no! GRACIES ANTICIPADES.

Ja que estem ànims al Bernat que aquest any cau el 8b ;) SALUT!

Uri

benoit ha dit...

molt molt bé rubia!!!!
ara la marroncita !!!!!
Felicito tambe el fotograf