dimecres, 24 d’octubre del 2007

SI NO TENIU PARELLA QUE FEU ?


No es cap anunciat, per buscar rollete...tampoc sóc dels que menjo carn i peix (més aviat de carn no en menjo mai). Res de tot això, colla de mal pensats. Senzillament, és una reflexió que a vegades hem faig en veu alta. Molts cops costa trobar a algú que et vulgui acompanyar a fer via llarga. Amb algú que t’hi trobis a gust. Que t’aguanti les neures, que li tinguis confiança, que controli, que sigui simpàtic/a, enrotllat/da etc.
No sempre el trobes. Personalment tinc alguns amics que coincideix en aquest perfil i sobretot un que és amb el que més surto, i amb el que he fet més tapia. Ens coneixem molt be i sap ha on “patino” més i crec que ens complementem força be. Però no sempre coincidim.
I la pregunta que m’he fet es: Que faig quan ell no pot ?
Quedar-me penjat i fer esportiva, que tambè mola no passa por...
Doncs, això ha de canviar vaig pensar un bon dia que tenia la ment més o menys lùcida. I m’he decidit a provar l’escalada en solitari, en solitari no en solo. Crec que es un repte personal important. La veritat és que no sóc massa valent i això també pot ser un avantatge; ets més prudent i em farà controlar més les vies que triaré. De moment faré totes les proves d’auto assegurament i demés a vies molt fàcils d’esportiva, per controlar maniobres i tal...Ja us explicaré.
I vosaltres com ho feu quan no teniu parella? D’escalada em refereixo.
Salut

dilluns, 22 d’octubre del 2007

DIUMENGE PERLES CITY


Estava petat, petadot de la tunda del dissabte, però havia quedat amb el nanu i la Santa que aniríem a tibar a algun lloc. Van tenir compassió de mi i varen acceptar anar a Perles. Sectors Roc d’En Betriu i a la Roca de Perles. Tots sabíem que repetiríem vies, però era un bon dia per escalar i fer-ho en família. Sol , solet i bona temperatura.
Al Roc d’en Betriu està a petar. Fem uns 6bs i uns 6b+ per escalfar-nos (jo m’arrossego, estic fos) I la Santa es fa en top rope i xiulant un 6a clàssic, Bloc suspès. El Bernat vol provar un 7a que és diu surplom. Aquesta via te una caiguda lletja just abans de xapar el quart parabolt (si caus deixes els peus a la repisa) li dic que s’ho tregui del cap i ja tenim mal cara !!!!. Però li passa haviat i es posa a Veles al vent (7a) i se’l fa lluitant al pas de dalt, però se’l treu passant cintes.
Canviem de sector i el nanu es fa Tos de gos (6c) passant cintes i força be. Tot i així està disgustat perquè diu que ha repetit vies. Si, de cor, però ha fet un 7a i un 6c passant cintes...no l’entenc ¿...?. I la Santa? Doncs feta una fiera va fer un 6a (primera part) de primera moltes felicitats !!!!.
Amb moltes feines i treballs arribo al cotxe. He fet cinc vies i ja no puc més.
Un 10 de cap de setmana.

CADE A LA PARET D'ARAGÓ. 550 metres 6c/Ae (V+ obligat)


La paret d’Aragó és una d’aquelles tapies que sempre me la mirava de lluny, de l’altre banda del congost, fent alguna via de la paret de Catalunya i sempre em mirava el recorregut de la CADE amb admiració. Des de l’altre banda del congost és veu una línia al·lucinant, vertical i s’intueix aèria. Un viote obert l’any 1977 !!!!. Però sempre em feia respecte, la solitud del lloc, la llarga aproximació i el complicat descens. En definitiva una via d’aquelles que dius: algun dia la faré. Ves per on que em truca el Patrick. Dissabte vols fer la CADE ?. No tinc temps de reflexionar sobre la pregunta i encara menys en pensar-me la resposta que de la meva boca surt un si contundent. Mirem ressenyes preguntem temps, mirem aproximació i descens, parlem amb algú que l’ha fet...i tothom l’ha fet amb força llum de dia. Tenim clar que la aproximació son dues hores, la via de 8 a 10 i el descens (tothom ens deia molt liat, no fer-lo de nit !!!) dues hores més; si contem horaris extrems son 14 hores de treball i no hi ha tantes hores de llum a finals d’octubre....
A les cinc del matí del dissabte sortim del “pàrquing paret d’Aragó”, amb els frontals i l’aproximació del Paca (feta a onaclimb) i amb bona orientació, sobretot del Patrick, comencem el camí. Trobem força be el barranc de descens, amb els frontals anem de conya pel mitg del barranc fins trobar les dues fites a l’esquerra que ens indica que l’hem de deixar i em de seguir per dins del bosc, camí molt fet i amb alguna fita ens porta directes a peu de paret. Dues hores des del cotxe, son les 7 i poc del matí (perfecte) busquem el peu de via i el trobem. Una fletxa marcada a la paret amb un bell burí al mitg ens indica l’inici. Tenim dotze hores i mitja de llum per endavant.
Reunió 7
Tenim la intenció de no empalmar cap llarg , farem els disset llargs de la via. El Patrick farà, segur, els llargs més difícils de primer, els dels 6c. I la resta a repartir. En total ell en fa dos mes que jo.
La via és molt guapa. Els quatre primers llargs fins a la erre de la feixa son de roca trencada i no passen del V+. Es fan be. Aquesta quarta reunió es l’inici de la primera part dura de la via. Surts a una placa mig equipada amb parabolts i claus, 6c o Ae. Els dos llargs següents no passen del V+, guapos i amb bona roca. El vuitè llarg, és un altre llarg de 6c o Ae. I trobes algun parabolt i claus i la fissura desplom es pot equipar be amb friends, ajudanta d’una sabina molt elàstica. El següent llarg és de V grau amb un petit tram de 6a amb una roca brutal. El llarg del 9 al 10, tens un passet de A0 que et porta a una fissura tècnica de 6a, amb algun clau, es protegeix amb friends. Dos llargs de V+, per diedrets, molt divertits i un flanqueig aèri, ens porta a la erre 12. En aquesta reunió comença un nou mon dins de la via. És la part més aèria de tot l’itenerari. Senzillament espectacular.
La reo 12 és un autèntic balcó al congost i a la paret de Catalunya, aquí parles de tu a tu als voltors i pots observar moltes de les línies de la paret de Catalunya. Surts d’aquesta reunió per un llarg de V, a l’entrada de l’erre 13 està una mica trencada. Un llarg de V ens porta a la reunió 14. Un pas pèndul cap a l’esquerra (6b) et porta directa a un fisura/diedre de 6a equipada amb claus i pots posar-hi friends a sac, sortida cap a la dreta a un placa i reunió a una cova. Un llarg de V/IV ens porta a una erre/excursió fins a l’últim diedre (IV/V) amb una vista als teus peus flipants .... Paret de Catalunya des de l'erre 7

9 hores 30 de via (em posat més temps del que ens pensàvem) a corre, literalment, a corre. Ens queden just 2 hores de llum. Trobem força be el caminet (fites) que ens porta a la grimpadeta de IV. D’aquí fins al cim de la paret anem a pinyó. Anem trobant fites, arribem al cim (dues fotos) quin paisatge !!!. Correm pels plans, baixades que ens han de portar a la fita que ens indica el destrepe que diu el Paca (no ens mola massa) i cinc minuts més enllà hi ha un collet molt marcat ens hi arribem i surt un caminet perfecte que porta al poble de l’Estall. El seguim una estona i un moment donat tallem cap a l’esquerra directa al cotxe...Son les set i trenta minuts de la tarda. Hem sortit a les cinc i quart del matí.
Quina tunda. Ha valgut la pena un 10 de via !!!!
Entrada a la erre 11

Apunts de la via:
13 cintes, més reunions, joc de friends (del 0 al 3 repetit), semàfor aliens, tascons petits (tant sols en vàrem posar dos).
Frontals
Horaris:
Aprox.
Cotxe, passem la cadena, passem per uns camps i girem a la dreta per trobar una fita i ja ens posem al barranc (llera d’un riu) tot avall, de fet podríem arribar a l’embassament. Fins les dues fites que ens indiquen que em de sortir (1h i 28 minuts). De les fites al peu de paret (caminet amb alguna fita) 30 minuts. Total 2h.
Via.
Nosaltres hi vàrem posar 9h i 30 minuts. No hem empalmat cap llarg.
Descens.
Corre/corre. De l’última reunió fins el cim 0,54 minuts. Cim-collet amb un rètol de fusta 0,18 minuts. Collet-cotxe 0,33 minuts.
Total 1h i 45 minutsTOTAL 13h i 15 minuts d'activitat


Llarg 9è


Llarg 11è


Paret de Catalunya des de l'última erre. Hi ha gent?



Cartells indicadors, per baixar del cim de la paret
Nota: la foto d'inici treta de la pàgina d'onaclimb



dijous, 18 d’octubre del 2007

LA PANXA DEL BOU

Gent avui falten just set dies per la inauguració d'aquest nou centre d'escalada. Val la pena que hi passeu, fer la festa d'inauguració, el mireu i ja veureu com us quedeu pillats.
I serem tots; velles glòries, no de tant belles, xais, bous/es i tu? Tambè, hi has de ser-hi. Animat !!!!.
Diuen que hi ha un càtering paaaa morirse.
Això està a la zona de l'unitat hermètica de Sabadell.