
dimecres, 25 d’abril del 2007
BON DIA AMICS

dilluns, 23 d’abril del 2007
MAL DE DITS I MAL A LES MANS

No patiu que la meva Santa, que cada dia o es més, n'està al corrent, malpensats !!!!!!.
Be i ara us explicarè el motiu del títol del post d'avui; Dissabte 12,15 de la matinada, les mans i els dit em fan tant mal com si haguès acavat de fer una via de 500 metres. Em bullen i les tinc vermelles i inflades...de què ? Doncs sense cap mena de dubte del millor concert que he vist a la meva vida. ROGER WATERS in action. Si, si en majúscules. Va ser genial, increïble, suprem, addhuc (com diu el Presi.).
La cosa prometia i ell i tots els seus MÚSICS i VOCALISTES no vàren fallar per no parlar-vos dels efectes especials, la psicodelia i l'execelent so. Quin joig i quina joia (carai com estic avui) poder viure en directe una de les icones de la música psicodelica, sinfònica i underground de la nostra història contemporania i tot gràcies aquí?....Efectivament de la meva Santa que em va regalar unes entrades genials.
Palau Sant Jordi a reventar 18.000 ànimes entregades i entusiastes corejant i cantant The Wall, The Animals, The dark side of the moon, Wish you hare...Be un repertori de Pink Floid per possar-te la pell de gallina tres horetes de concert. Enveja ???? Ho sento és el que hi ha. Concert dividit en dues parts. Va començar amb un tros de el mur, seguit de wish you hare, the Animals i un petit repertori seu, tot amb imatges dels Pink Floyd originals: Sid Barret i companyia. Missatges durs contra Bush i l'imperialisme del terror...ACULLONANT i la segona part l'extàssis. The dark side of the moon íntegra quina passada !!!! per molt que expliqui no es creïble. Tot el Palau dret entegat cantant i FLIPANT. Visos...THE WALL...la repera amb imatges del mur de Palestina i crític molt crític. Modest, molt modest, retirant-se de l'escenari quan entraven solos de guitarra, saxo, veus o el que fos.
Quina nit !!!!! Moltes gràcies Ester. Quedarà a la meva memòria per sempre més.
I per acavar dir-li al anònim de l'altre dia que em deia que el que tocava era al seu fill...doncs si, però toca els sintetitzadors je,je,je...
Au salut i a tibar amb o sense els Floyds, Pink Folyd not dead !!!!!
divendres, 20 d’abril del 2007
ANAR FENT...

Pulsómetre a 150 pulsacions de màxim i apali (quin mot tant bonic) a rodar. Tinc clar que el que haig de fer a partir d'ara quan sorti a rodar. És justament rodar... no m'interresen per res els ritmes de pas del quilòmetre. Amb aquesta filosòfia clarísima, començo el meu rodatge. Quines sensacions tant desagradables. Estrany, estrany. Quan porto mitja horeta tinc un baixon i quedo una miqueta esbait...em recupero be i de cop agafo sensacions de quan corria. És a dir rodar i que el cap no tingui de pensar en res i de començar a gaudir de la sensació de corre i de notar l'aire fresquet que et toca a la cara. És aquell moment que el cos i la ment funcionen independentment. Les cames funcionen be i el cap s'envà i comences a pensar en els projectes que t'esperen i que aquest fet de sortir a rodar et portarà a fer realitat aquest somnis alpins...És a dir comença el moment de les palles mentals.
Aquesta tarda a escalar una miqueta. Demà el matí mentre el nanu faci deures a escalar un miqueta més. I a la nit... Ahi a la nit. L'Ester m'ha regalat unes entrades per anar a veure un dels meus ídols musicals, Roger Waters. Si, si, és viu i demà toca al Palu Sant Jordi...
El dilluns més
Apala salut
dijous, 19 d’abril del 2007
PILLAT
