dimecres, 25 d’abril del 2007

BON DIA AMICS


Avui no tenia massa cosa que explicar-vos, la veritat, però ara fa un momentet he entrat al blog del meu amic miki (podeu veure el link al costat) i m'ha tocat la moral el que li ha passat. Més endavant us ho explico.

Ahir era dimarts això vol dir roco i darrerament roco vol dir sèries i més sèries, encara diria més vol dir fer sèries... Primer de continuitat amb pressa grosa cinc minuts seguits i tres de repòs. Parada de dee minuts i resistència amb pressa petita tres minuts (60 passos) i cinc minuts de repòs....aixì fins la muerte !!!! Acavo amb un mal de braços important...Que hi farem és el que toca.


Ja fa uns quants dies (desde divendres pasat) que no toco roca i sincerament que en tinc moltes ganes; Mono a saku però com diuen al magrib "las prisas matan, amigo". Paciència i més paciència. Mireu a vegades a la vida s'ha de saver estar a lloc i situar-te al teu lloc. Quan tens un fill aprens que moltes vegades et toca fer de pare; és a dir poc o molt et toca sacrificar-te i no sempre pots fer el que et dona la gana, això està clarísim. Però amb els anys, quan et fas gran, te n'adones que a vegades tambè has de fer de fill. És a dir estar pel pare o la mare, i ara és un d'aquets moments que toca fer de fill i sencillament està per la mare (jo ja m'entenc...).


I el que us explicava al principi. El bo del Miki fa ironman's de fet és finishers, per treures el barret, un apasionat de la vida, de l'esport i de la filosofia de viure i deixa viure. Doncs be, ara resulta que l'ex futbolista del Barka, Luis Enrique , es dedica a fer Ironmas (be ara està entrenant) i el tio ha fet un mega video digne de la factoria de Bolliwod (o com s'escrigui) i el ven i allò típic con lo que saca pa una ONG. El pajaru en qüestió (que és mereig tot el respecte tampoc cal liar-se) te toooooooot el temps del mon i tambè part de toooooota la pasta del mon. Tan és així que quan aquí fa fred és llarga a entrenar a Australia (tot correcte, cap problem). Però perquè tothom és treu el barret i tothom en parla d'aquest paio hiper mediàtic, la premsa, mitjans especiatlitzats...fins i tot els mateixos esportistes amateurs!!! sembla que tinguin orgasmes siderals quan estàn al seu costat...per què?. Tenin en compte que te marques discretes de mitja marató i marató?. Sembla que la gent s'oblidi que els veritables herois són els que es treuen hores, per entrenar, d'hon no entenen, perdre hores de son, d'estar amb els col·legues, amb les parelles... Qui fa que una marathó sigui important, el Gebresalassi que cobra 5o kilos per corre i 5o més per guanyar-la (de les antigues pessetes) o els 10.000 que van al seu darrera i pagen 60 eurinyos per corre-la. Qui és qui la fa popular ?. Toquem de peus a terra...Doncs al bo del Miki per insunuar això es veu que a un foro, ple de majares i lokus, l'han fotut a parir. Gent viure per veure. Ja ho deia el Loquillo "el himno nacional nunca me hizo levantar". Per entendren's que bo que és, no seguir el ramat. Un cop més felicititats Miki.

Per cet nois m'ha entrat un troyano a l'ordinador que es diu SPYLOCKED que és molt bestia i desvia l'informació ves a saver hon. M'han de refer el disc dur. Al lloro penya que entra troyanos i fidels seguidors del ramat estem apanyats

Salut gent

dilluns, 23 d’abril del 2007

MAL DE DITS I MAL A LES MANS


Gent, se m'acumula la feina. Tinc coses a dir-vos i no se per hon començar?????.

Anem a pams.

Divendres a la tarda vaig quedar amb una amiga meva per anar a tibar. Vàrem decidir anar al sector de la Paret de l'Obaga negre, nou sector equip per gent de la Seu d'Urgell. Bona feina i ben feta la que han fet. Vies de fins a 33 metres i molt guapes. Un pany de paret d'una roca execelent.

Podriem dir que vàrem estar acompanyats per un concert de trons, i amb algun llamp despistat, que al final fotia por. Quatre gotetes per tocar la pebrotera i prou, encara rai.

La tarda podriem dir que va ser fer força profitossa (quin vocabulari que m'està sortint avui) amb tres hores vem fer cinc vies i totes a vista. 6a, 6b, 6c, 6c+ (guapísim) i 6b per relaxar. Va ser una bona tarda tibantossa. Vàrem fer totes les vies de 30 a 33 metres, bons llargs. El 6c+ te una seqüència de moviments, de placa i pressa petita molt xulos i disfrutons. Les vies estàn ben asegurades amb alguns "alejes" per donar-nos una mica de vidilla. Que tambè està be. La meva companya d'escalada (que per raons personals obviarè el seu nom). Va escalar de segona quatre de les cinc vies i tot s'ha de dir que feia mesos que no escalava i ho va fer de conya.

No patiu que la meva Santa, que cada dia o es més, n'està al corrent, malpensats !!!!!!.


Be i ara us explicarè el motiu del títol del post d'avui; Dissabte 12,15 de la matinada, les mans i els dit em fan tant mal com si haguès acavat de fer una via de 500 metres. Em bullen i les tinc vermelles i inflades...de què ? Doncs sense cap mena de dubte del millor concert que he vist a la meva vida. ROGER WATERS in action. Si, si en majúscules. Va ser genial, increïble, suprem, addhuc (com diu el Presi.).


La cosa prometia i ell i tots els seus MÚSICS i VOCALISTES no vàren fallar per no parlar-vos dels efectes especials, la psicodelia i l'execelent so. Quin joig i quina joia (carai com estic avui) poder viure en directe una de les icones de la música psicodelica, sinfònica i underground de la nostra història contemporania i tot gràcies aquí?....Efectivament de la meva Santa que em va regalar unes entrades genials.


Palau Sant Jordi a reventar 18.000 ànimes entregades i entusiastes corejant i cantant The Wall, The Animals, The dark side of the moon, Wish you hare...Be un repertori de Pink Floid per possar-te la pell de gallina tres horetes de concert. Enveja ???? Ho sento és el que hi ha. Concert dividit en dues parts. Va començar amb un tros de el mur, seguit de wish you hare, the Animals i un petit repertori seu, tot amb imatges dels Pink Floyd originals: Sid Barret i companyia. Missatges durs contra Bush i l'imperialisme del terror...ACULLONANT i la segona part l'extàssis. The dark side of the moon íntegra quina passada !!!! per molt que expliqui no es creïble. Tot el Palau dret entegat cantant i FLIPANT. Visos...THE WALL...la repera amb imatges del mur de Palestina i crític molt crític. Modest, molt modest, retirant-se de l'escenari quan entraven solos de guitarra, saxo, veus o el que fos.


Quina nit !!!!! Moltes gràcies Ester. Quedarà a la meva memòria per sempre més.


I per acavar dir-li al anònim de l'altre dia que em deia que el que tocava era al seu fill...doncs si, però toca els sintetitzadors je,je,je...


Au salut i a tibar amb o sense els Floyds, Pink Folyd not dead !!!!!


divendres, 20 d’abril del 2007

ANAR FENT...


Ahir era el dia de tornar a agafar les sabatilles de corre. Feia la tira de temps que no sortia a rodar. Vaig deixar les "voladores" (quins temps aquells!!!) a casa i lògicament em vaig possar les d'entrenament.
Pulsómetre a 150 pulsacions de màxim i apali (quin mot tant bonic) a rodar. Tinc clar que el que haig de fer a partir d'ara quan sorti a rodar. És justament rodar... no m'interresen per res els ritmes de pas del quilòmetre. Amb aquesta filosòfia clarísima, començo el meu rodatge. Quines sensacions tant desagradables. Estrany, estrany. Quan porto mitja horeta tinc un baixon i quedo una miqueta esbait...em recupero be i de cop agafo sensacions de quan corria. És a dir rodar i que el cap no tingui de pensar en res i de començar a gaudir de la sensació de corre i de notar l'aire fresquet que et toca a la cara. És aquell moment que el cos i la ment funcionen independentment. Les cames funcionen be i el cap s'envà i comences a pensar en els projectes que t'esperen i que aquest fet de sortir a rodar et portarà a fer realitat aquest somnis alpins...És a dir comença el moment de les palles mentals.

Al final 56 minuts (11,5km) de rodatge, suau, suau, d'una mitja de 141 pulsacions. És el que volia.
Aquesta tarda a escalar una miqueta. Demà el matí mentre el nanu faci deures a escalar un miqueta més. I a la nit... Ahi a la nit. L'Ester m'ha regalat unes entrades per anar a veure un dels meus ídols musicals, Roger Waters. Si, si, és viu i demà toca al Palu Sant Jordi...
El dilluns més
Apala salut

dijous, 19 d’abril del 2007

PILLAT



Buscant en el nostre gran diccionari de la llengua catalana, no he trovat la defenició d'aquets mot tant nostrat, pels escaladors i d'altres especimens, com és pillat. Les més properes son:
Pillada: f. Acció pròpia d'un pillet
Pillet: m i f. Murri, múrria.

És que gent el catala moltes vegades es carca, carca, com és posible que pillat no existeixi ¿.....?
Pillat: m i f. Home o dona del gènere huma que està pillat (tal com diu la mateixa paraula) a la roca.
I es que m'he tornat boig ? " estàn boigos aquets romans"

Ahir a les quatre tenia una reunió i la cosa es va acavar molt avans del que jo em pensava. Trucada al bo del Xavi Pastor: "mestre com ho tens per tibar ?". Al cap de mitja hora ja estava arribant a Coll de Nargó sector dipòsit. La cosa pintava lletj, lletja. El cel súper tapat i negre, negre. " Amenaça tormenta..." " No, aguantarà" Si , si. Vàrem fer dues vietes i corrent cap al cotxe. Per cert un 6b súper recomanable (txiri-miri) i és que amb aquest nom...Res de bo podiem esperar. Doncs això, els dos al cotxe i molta cara de mala ostia... Cullons....

Passem a prop de Tres Ponts. Xavi que et sembla si parem. Aquí no es mulla mai la roca. Em mira amb una cara que li entenc el que pensa..." que vols tiu es la pitjor droga, la que més enganxa...Me corre el magnesio por la sangre !!!!!" I tot seguit comença una disputa de ferides de pillamenta haviam qui ha fet més bogeries per anar a escalar. Que si tat , que si tal i a més qual...que tal y tal....
En fi que amb tot això ja som a peus de vies. Em passat el sector lolo ni mirant-lo i això que hi havien uns euskalduns fent 8a...i nosaltres amb lo nostre. Doncs jo una vegada....Vale, vale... i començo a pujar a un 6b arrivo a la xapa i cullons les cintes!!!!! au desgrimpa. I passem una bona estona escalant fins que el negre sen's menja....
Oiga doctor. Però que em passa estic boig ? . Visca la Lokura. Sóc terriblement feliç....
Avui canvi de xip em toca començar anar a correr...que hi han projectes interessant per l'estiu. Projectes alpins, però bons projectes.
Salut Lokus !!!!!