...I FINALMENT, COLL DE NARGO I COVA DE L'ARCADA A MONTSERRAT

Està clar que això de planificar molt les coses (que m’encanta) no sempre rutlla. És veu que improvitzar és un dels meus camins, deu estar escrit ?.
Divendres a la tarda al final, via curta a un sector nou a Coll de Nargó (uriundu). Bona roca, i vies des del cinquè grau fins el 6b+. Un lloc per passar la tarda del divendres, encara que a l’ombra i feia força rasca. Les vies bé, totes a vista. Sincerament crec, que els aperturistes han volgut aprofitar un pel massa el sector i algunes vies és monten…però el lloc, insisteixo, es val una visita. L’accès, si no tens un cotxe MOLT alt o un 4x4, l’has de fer a peu per sota la paret del grau.
M’hen vaig corrents a buscar al nanu al roco, que tenia entreno. Pel camí decideixo fnalment que anirem a les Taules de la llei a Malanyeu.
Ep nanu que tal l’entreno? Molt bé, que fem demà?. Tens deures? La resposta afirmativa ens fa fer un canvi de plans. Primer el deure que la devoció. És a dir que al matí deures i a la tarda anirem a Coll de Nargó al sector del dipòsit. Vies dures i tècniques.

Dit i fet. A l’arrivar als dipòsits el cel és tapa força (ja es un clàsic anar a aquest sector i que em plogui). Avui però la tarda aguantarà. Escalfem a un 6a+, seguim per un 6b+ clàsic, Bombers in the Gym, que el nanu l’equipa tranquilament. Ens posem a un 6c, guapu i tècnic El indeciso. I tot seguit a una via que alguns diuen que és 6c+ i alguns 7a (personalment a vista crec que és més 7a que 6c+) Gran Cremat. A vista no surt, però si que al segon pegue. Bé nanu !!! i per relaxar acavem amb un fantàstic 6b Txiri miri. Una bona tarda… Bona tarda tibadora.

Diumenge al matí, cotxe i passem durant quilómetres i quilómetres per un túnel de boira baixa que dona aquest toc de tardor al paisatge de la Segarra. Começa la temporada de conducció a les palpentes !!!. Direcció: Montserrat, cara sud. Em quedat amb el David i la Mónica. A les deu al Bruc. Que bé és circula el diumenge a les vuit del matí…
Sector la cova de l’arcada. Un deu de lloc vies llargues entre 20 i 36 metres. Tècniques i de pila. Molt i molt bo. Encara que has d’anar amb uns bons guies. Escalfem a un 6b+ (el David i la Mònica mengen a part)… I el nanu ja es possa a un dels millors 7a de Montserrat 28 metres de via. Va a vista i passant cintes. Lluita, lluita i a TRES passos de la R cau…Però ha estat molt bé el que ha fet. Descansa i es possa a un 6c tambè passant cintes i se’l treu sùper bé. Per acavar fem un fantàstic 6c , un viote !!!!.
Be gent això ha estat el cap de setmana, ara quasi no puc picar ni les tecles de l’ordinador…estic sense pell !!!!
Improvitzar tambè te el seu que…
Apali salut i sigueu feliços

BIRMANIA I L'ONU

Gent no cal dir gaire cosa. Però com sempre l'ONU s'abaixa els pantalons...Com tantes d'altres vegades no ha fet, no fa i de moment no farà res per evitar el que està passant.

K esperen ? Com a Ruanda ? Com a Kosovo ? I com a tants i a tants d'altres llocs sense interessos occidentals.

Hi han molts cops que em fa vergonya, ser d'occident i d'aquest mal entès primer mon...

El fotògraf mort era de nacionalitat japonesa

L'ESPERAT DIVENDRES JA ES AQUI

Uola, divendres finalment. Avui al migdia, per mi, ja comença el cap de setmana.

Ara serà el moment de lligar totes les històries que tenim pensades per poder-les fer realitat. La finalitat és una...escalar ?. Doncs si. Escalar i passar-m’ho el millor que pugui. Desconnectar d’una setmaneta negre de curro. I amb alguns núvols al cap. Encara que s’ha de dir tot, també hi ha hagut dies genials !!! Amb el col·legues, la Santa i el nanu. No tot és negre no ?. Segur que sempre trobem aquell petit punt per pensar. Cullons !!! som uns afortunats. Treballem, vivim la vida intensament i amb el nostre temps lliure fotem el que més ens apasiona. Escalar, corre, nedar, llegir...En fi no em fotarè plasta ara.

Lo ditxu. Divendres, doncs aquesta tarda he quedat amb el meu amic Xavi “el destructor” per anar a fer unes tibadetes d’esquema al sol (que avui fot rasca de veritat). Possiblement una escapadeta a Coll de Nargó o Perles i molt possiblement a fer una vieta de quatre llargs, per decidir. Ja diràs company !!!

I dissabte i diumenge a fotre-li gasto amb el nanu. Molt possiblement a Malanyeu, les taules de la llei. Sector cara sud. No i em escalat mai. Però diuen que el lloc és molt guapu. Vies llargues i de resistència. Falta per saber si la Santa, santorum s’hi apuntarà.
Diumenge molt possiblement escapadeta a ca la Montse. Haviam que en surt.
Per la meva part em quedo un altre dia sense poder fer via llarga...Però hi ha temps. Paciència que tot arriba. O no ?
Vingali gent a passar-ho be,
El dilluns crònica del cap de setmana.
Per cert amics dues cosetes. Una que fot fred de veritat. Dues, gràcies als que entreu sovint. Som una mitjana de 80 persones diaries. No u entenc ;-). Però merci.
Salut !!!!!

PASSIONS

La cosa avui va de passions. No de passions amoroses, això es un altre tema.

Una la que ens uneix a molts dels que em visiteu: L’esport, la muntanya i en concret l’escalada. No cal que us expliqui res quan una afecció es viu amb la nostra passió. Molts cops penso que som uns ionquis de la roca. Que l’olor de la roca, la corda i el magnesi a les nostres mans...es tot un “xute” per les nostres neurones. Difícil d’entendre pels que no estan pillats a la roca. Tant li fa que siguis tapiero, bigwellero, que facis esportiva, bloc o un 6a com un 8b. Si estàs pillat u tens cru....Però que feliç !!!! o no?.
I l’altre passió, parlo per mi, es tenir la “puta” sort de poder treballar amb el que t’agrada...quina bogeria.
Ahir em tocava entreno de resistència llarga i estava hipermotivat per fer-lo. És a dir que desprès de berenar amb el nanu, comentar la compe del dissabte i fer plans pel cap de setmana, vaig anar de pet al roco. Ipods a les orelles i Ben Harper (Live From Mars, és una canya). A mig entreno ja tenia els braços infladots, infladots... No cal que us digui a que s’assemblaven (horari infantil). Però, mai por, seguia tibant com un ruc fins que una mà es va escapar d’una pressa i al moment noto com una humitat, la miro i un súper bistec al mig del palmell. Nota pels que no escaleu: un bistec és quan et salta la pell i et quedes amb la carn... Bufa com pica el cabró. L’Eugènia (gràcies) em fa una primera cura per que pugui seguir l’entreno...Faig un quart d’hora més i la cosa diu que prou !!!!. Però content. Pràcticament ho he fet. Ara una sobredosis de Blastoestimulina (la pomada mircale!!!) i avui més.

Parlant de passions...Quan començo el dia faig una tourneè per una sèrie de pagines del internè...que si blogs, premsa i pàgines de fotografia. Hi ha un fotògraf d’escalada (ja li he pillat algunes fotos) que avui ens ensenya com el tio es penja per fer les seves imatges. Ha de ser flipant poder, fer aquesta feina... Hi ha d’altres fotògrafs que fem feines menys arriscades i no ens cal penjar-nos físicament. Però molts cops si que ens cal penjar-nos per poder fer una feina. Si em deixeu (i si no també) avui us deixo un link per que pugueu veure alguns treballs meus. Heu de linkar a museu, expos temporals i als links: Tabac (fet amb uns companys) Famílies i Andorra 45 mm (fets en solitari).
Au penya salut i a tibar-li o no !!! Però sempre amb passió, si no estem llestos us ho dic amb “fundament” .