MAL DE DITS I MAL A LES MANS

Gent, se m'acumula la feina. Tinc coses a dir-vos i no se per hon començar?????.

Anem a pams.

Divendres a la tarda vaig quedar amb una amiga meva per anar a tibar. Vàrem decidir anar al sector de la Paret de l'Obaga negre, nou sector equip per gent de la Seu d'Urgell. Bona feina i ben feta la que han fet. Vies de fins a 33 metres i molt guapes. Un pany de paret d'una roca execelent.

Podriem dir que vàrem estar acompanyats per un concert de trons, i amb algun llamp despistat, que al final fotia por. Quatre gotetes per tocar la pebrotera i prou, encara rai.

La tarda podriem dir que va ser fer força profitossa (quin vocabulari que m'està sortint avui) amb tres hores vem fer cinc vies i totes a vista. 6a, 6b, 6c, 6c+ (guapísim) i 6b per relaxar. Va ser una bona tarda tibantossa. Vàrem fer totes les vies de 30 a 33 metres, bons llargs. El 6c+ te una seqüència de moviments, de placa i pressa petita molt xulos i disfrutons. Les vies estàn ben asegurades amb alguns "alejes" per donar-nos una mica de vidilla. Que tambè està be. La meva companya d'escalada (que per raons personals obviarè el seu nom). Va escalar de segona quatre de les cinc vies i tot s'ha de dir que feia mesos que no escalava i ho va fer de conya.

No patiu que la meva Santa, que cada dia o es més, n'està al corrent, malpensats !!!!!!.

Be i ara us explicarè el motiu del títol del post d'avui; Dissabte 12,15 de la matinada, les mans i els dit em fan tant mal com si haguès acavat de fer una via de 500 metres. Em bullen i les tinc vermelles i inflades...de què ? Doncs sense cap mena de dubte del millor concert que he vist a la meva vida. ROGER WATERS in action. Si, si en majúscules. Va ser genial, increïble, suprem, addhuc (com diu el Presi.).

La cosa prometia i ell i tots els seus MÚSICS i VOCALISTES no vàren fallar per no parlar-vos dels efectes especials, la psicodelia i l'execelent so. Quin joig i quina joia (carai com estic avui) poder viure en directe una de les icones de la música psicodelica, sinfònica i underground de la nostra història contemporania i tot gràcies aquí?....Efectivament de la meva Santa que em va regalar unes entrades genials.

Palau Sant Jordi a reventar 18.000 ànimes entregades i entusiastes corejant i cantant The Wall, The Animals, The dark side of the moon, Wish you hare...Be un repertori de Pink Floid per possar-te la pell de gallina tres horetes de concert. Enveja ???? Ho sento és el que hi ha. Concert dividit en dues parts. Va començar amb un tros de el mur, seguit de wish you hare, the Animals i un petit repertori seu, tot amb imatges dels Pink Floyd originals: Sid Barret i companyia. Missatges durs contra Bush i l'imperialisme del terror...ACULLONANT i la segona part l'extàssis. The dark side of the moon íntegra quina passada !!!! per molt que expliqui no es creïble. Tot el Palau dret entegat cantant i FLIPANT. Visos...THE WALL...la repera amb imatges del mur de Palestina i crític molt crític. Modest, molt modest, retirant-se de l'escenari quan entraven solos de guitarra, saxo, veus o el que fos.

Quina nit !!!!! Moltes gràcies Ester. Quedarà a la meva memòria per sempre més.

I per acavar dir-li al anònim de l'altre dia que em deia que el que tocava era al seu fill...doncs si, però toca els sintetitzadors je,je,je...

Au salut i a tibar amb o sense els Floyds, Pink Folyd not dead !!!!!