Dissabte el matí va ser un d’aquells dissabtes tant gratificants que has de fer País i currar per ningú (si no ho enteneu tranquis, coses meves). En definitiva: Treballava (grrrrrr).
Plego a la una i vaig tranquis cap a casa a menjar alguna coseta per poder estar ben tibantós, per que a la tarda hi ha la última prova del circuit d’Escalada d’Andorra. Jo no hi “corro” mai, però aquesta és l’última i els colegues s’han fet un bon curro i he decidit anar-hi a fer bulto. Bulto? Però si està ple de penya, quina gentada...fins i tot a pujat gent de Catalunya: el Xavi, Miquel ? i l’Anna Jimenez del Sant Llorenç de Terrassa, l’Oriol del Santpedor, el “Catx” i la seva prole de Berga i mooolta canalla d’Andorra. La prova es de bloc: Tens un munt de blocs de diferents dificultats, diferents puntuacions i dues hores i mitja per anar fent. Divertit, però la cosa se’ls hi desbordar i hi hagut algun moment de caos...Però molt bon rotlluuu entre tothom.
Jo tibat com un lolu (sense ser-ho) loku i al final m’he quedat sense pell ni sensibilitat a la meva castigada espatlla dreta...El nanu em mirava i anava fent que no amb el cap (pobra quin exemple que te a casa). Al final repartiment de trofeusss i soreteig de regals (a mi m’ha tocat uns joc de tasconillus, que ni fet exprès). El nanu ha quedat tercer del circuit d’Andorra. Amb 13 anyets ha participat a la categoria sub-19. Està content !!! .
El diumenge anem a Perles, tenim poc temps i creiem que és lo més ràpid. A banda a Perles i sol fer una molt bona temperatura i si sol està de conya.
El Bernat vol provar un 7a (cent heretgies) llarg i diuen que difícil i dur. El vol fer a vista i passant cintes... Som tot una colla. La Santa, la Marta i la Mercè. Per escalfar el nanu i jo muntem dues vies de 35 metres i 6a a les noies i els hi deixem amb top rop. Acabem d’escalfar a un 6b i el nanu em diu que no es troba be, que li fa mal la panxa (el pica pica de la compe no perdona!!!). Hem poso a un 6c, molt xulo (pas pèndol) ha on un error de lectura em fa caure (cagon tot). “Buenuuu” que hi farem, tot i així estic molt content, feia molts dies que no feia esportiva i em trobo fi...però la pobra espatlla es queixa i de valent i el mal em baixa més avall del colze, per avui paro.
El Bernat diu que s’ha refet una mica i vol provar la via...La lluita i lluita fa bones lectures (va be a vista, el tio) aguanta i pateix fins que un peu li falla i zas avall...moc, moc, moc. Llàstima, es desconcentra i s’està força estona per sortir de l’espit (si, si la via es de spits). Al final la lliga. És tard i em de marxar corrents, però corrents. Està content un pegue, una caiguda i diu que li veu molt color...A la propera la monta i el pegue bo (això esperem).
Apali ara de pet al metge....Pobra espatlla
Plego a la una i vaig tranquis cap a casa a menjar alguna coseta per poder estar ben tibantós, per que a la tarda hi ha la última prova del circuit d’Escalada d’Andorra. Jo no hi “corro” mai, però aquesta és l’última i els colegues s’han fet un bon curro i he decidit anar-hi a fer bulto. Bulto? Però si està ple de penya, quina gentada...fins i tot a pujat gent de Catalunya: el Xavi, Miquel ? i l’Anna Jimenez del Sant Llorenç de Terrassa, l’Oriol del Santpedor, el “Catx” i la seva prole de Berga i mooolta canalla d’Andorra. La prova es de bloc: Tens un munt de blocs de diferents dificultats, diferents puntuacions i dues hores i mitja per anar fent. Divertit, però la cosa se’ls hi desbordar i hi hagut algun moment de caos...Però molt bon rotlluuu entre tothom.
Jo tibat com un lolu (sense ser-ho) loku i al final m’he quedat sense pell ni sensibilitat a la meva castigada espatlla dreta...El nanu em mirava i anava fent que no amb el cap (pobra quin exemple que te a casa). Al final repartiment de trofeusss i soreteig de regals (a mi m’ha tocat uns joc de tasconillus, que ni fet exprès). El nanu ha quedat tercer del circuit d’Andorra. Amb 13 anyets ha participat a la categoria sub-19. Està content !!! .
El diumenge anem a Perles, tenim poc temps i creiem que és lo més ràpid. A banda a Perles i sol fer una molt bona temperatura i si sol està de conya.
El Bernat vol provar un 7a (cent heretgies) llarg i diuen que difícil i dur. El vol fer a vista i passant cintes... Som tot una colla. La Santa, la Marta i la Mercè. Per escalfar el nanu i jo muntem dues vies de 35 metres i 6a a les noies i els hi deixem amb top rop. Acabem d’escalfar a un 6b i el nanu em diu que no es troba be, que li fa mal la panxa (el pica pica de la compe no perdona!!!). Hem poso a un 6c, molt xulo (pas pèndol) ha on un error de lectura em fa caure (cagon tot). “Buenuuu” que hi farem, tot i així estic molt content, feia molts dies que no feia esportiva i em trobo fi...però la pobra espatlla es queixa i de valent i el mal em baixa més avall del colze, per avui paro.
El Bernat diu que s’ha refet una mica i vol provar la via...La lluita i lluita fa bones lectures (va be a vista, el tio) aguanta i pateix fins que un peu li falla i zas avall...moc, moc, moc. Llàstima, es desconcentra i s’està força estona per sortir de l’espit (si, si la via es de spits). Al final la lliga. És tard i em de marxar corrents, però corrents. Està content un pegue, una caiguda i diu que li veu molt color...A la propera la monta i el pegue bo (això esperem).
Apali ara de pet al metge....Pobra espatlla
La fotillo és gentilessa del Simon Carters
5 comentaris:
Ei, felicitats al teu nanu altra vegada, està fet un crack!!
I tu cuida't l'espatlla, que encara hem de fer cordada!! I pel que he vist... està clar que tiraràs tu als llargs xungos!! Je, je!! Ànims amb la lesió i que no sigui res!!
Cuida't l'espatlla que ja fa dies que t'avisa. Potser hauras de fer una visita a la meva veïna. O dos...
Potser una mica de piscina t'aniria be, no? je je je.
Una abraçada fluixeta (per no fer-te mal ;) i sobretot salutacions al teu fill. EL puto amo.
Vagi quin cap de setmana...
Primer de tot, la meva enhorabona per al crack del teu nanu..
¿ genes?..
i segon ¿com tens avui l'esquena??, ja saps fisio o massatgista, jo perquè em dóna mandra i no puc treure temps de les pedres que sino provaria la modalitat del Yoga, també tinc l'esquena fastiguejada.
Una abraçada i a cuidar-se
R
Cent Heretgies es un deu de via. El teu nanu s'emportarà un dels 7a més macos de Perles i veient-lo escalà el dissabte a la compe, segur que el té a la butxaca. I res, cuida't l'espatxa que les lessions són molt traïdores i ara que estàs a tope es quan més foten.
A la a cuidar-se!
Una espatlla sense lesió és com un peix sense bicicleta. Un esportista sense un massatge és com un gripau sense príncep.
Mishima.
Bernat,felicitats.
Publica un comentari a l'entrada