"La vida es muy perra". De l'Ariège al Berguedà

L’altre dia un amic em deia “...que la vida es muy perra...” . Doncs si, en part te raó, però si aconsegueixes desconnectar de totes les coses perres que et passen pots passar un cap de setmana ratllant el deu (la perfecció absoluta no existeix). Jo és el que he intenta fer, desconnectar de les perreries que m’ha fet la vida aquests últims dies...
Antecedents: Un molt bon amic durant la setmana m’insistia a anar fer la Mantecas a la roca Alta i el divendres a darrera hora vaig decidir fer un cap de setmana de contemplació i passà de tot...Li vaig dir que ho deixem per d’aquí quinze dies... A la nit vaig anar a mirar un peli excel·lent, que no us la podeu perdre, Cerro Torre. Ritmo latino en la cara oeste. Molt bona peli. I allà, entre d’altres col·legues, em trobo amb la Sònia, que em comenta que l’endemà van ella, la Cristina i l’Iolanda a tibar a l’Ariège. M’insisteix perquè surti amb elles i està clar la temptació fot efecte...Anar a tibar amb tres noies fortes a l’Ariège ¿...? Vinga quedem a les nou. Va ser una decisió tope encertada. Gràcies noies (quina teràpia tant bona) i perdona’m Jordi, per lo de la Roca Alta.

Cotxe i amb una horeta i mitja ja som a Bédeilach (Ariège) i aquí hi ha una mega escola Calames: 196 vies del 3c fins al 8b+ vies d’esportiva i vies de fins a 7 llargs. Hi ha diferents sectors. Nosaltres triem el sector de la Grotte a deu minuts (si arriba) del cotxe vies del 6a fins el 8b+. Escalada tècnica i d’aguantar-li.
Com que, féssim les parelles com les féssim sempre em tocaria amb una noia (he,he,he) “m’emparello” amb la Cristina, una màquina encadena Zélophithèque 7a a vista i Château Bordelaise 7a+, al tercer tientu. Jo provo el 7a i te una entrada durísima, tècnica i nyapera, les tres primeres cintes son terribles i a dalt es d’aguantar-li. Una via molt xula, i diuen que el 7a+ també ho és. Avans em escalfat amb un 6b Néantderdalle que no val molt la pena i em rematat l’escalfament amb un 6b+ (la variante à J.r.) durísim, però molt guapu val molt la pena. Un bon dia i un molt bon lloc per provar-ho. Cara sud total i temps primaveral, potser massa. Això si, totes les vies que vàrem fer, a nosaltres ens van semblar molt maques, malgrat caure una i una altre vegada baixàvem dient una via molt maca ¿...? El temps primaveral et toca les neurones...? Gràcies Sònia, Iolanda i Cristina per aquest dissabte. Inoblidable !!!!. Per fi ser el que senten les noies quan van soles amb tres o quatre escaladors....Que us tracten com una reina o en aquests cas com un rei. Merci, repetirè...

I el diumenge ? Nanu i la colla de Sabadell cap al Berguedà al sector del Malpàs de Travil. Amb aquesta colla mai saps ha on acabaràs escalant... El Malpàs no cal que us expliqui massa cosa, ja ha estat molt ressenyat. Bon conglomerat, la veritat. El lloc per a mi es val una o com a molt dues visites. No hi ha masses vies, però les que vàrem fer són molt xules. La temperatura segueix sent preocupant, sense samarreta al mes de febrer...Quina set que passarem !!!!
Vàrem fer forces vies i el gran triomfador va ser el peke Bernat (que cada dia està més gros). Ell va encadenar a vista Flor de neu 6c (a mi em va semblar dur, te un parell de passos que tela) Volare 6c, Amic Traït 7a i Agonia d’hora baixa 7a+. Res, que el tiu va escombrar. Per la meva part vaig fer Flor de neu (6c) al tercer tientu, Volare (6c) a vista i el Diedre Suprunaman 6b. Aquestes vies són molt maques. I els de Sabadell? Doncs forts i sùper divertitst, com sempre.
La majoria de les vies son de pila, d’aguantar-li i anar fent...Un bon sectoret. Les vistes i el lloc espectaculars.
En definitiva “...que la vida es muy perra...” Però al mal temps bona cara, o si més no intentar-ho.
Salut.