NO TOT ÉS ESCALAR...LES SALARETES

El divendres vàrem decidir celebrar tres aniversaris. La festa seria en petit comitè. Seríem els íntims. Un soparet entre quatre amics i el nanu de Deu o la Sueca. Tots fanàtics de la roca. Diria que enganxats al calcari, ionkis del conglomerat, pillats per un pam de granit…Incapaços de viure sense la inflo de l’àcid, sense l’adrenalina de la caiguda o a la immillorable sensació d’haver fet una via llarga.
I que poc, que poquet, que vàrem parlar d’escalada, de projectes i de vies…Però si que parles d’il·lusions, de nous reptes…De la VIDA
Uns quants delicatessens, uns bons vins i una immillorable companyia…No tant sols de l’escalada viu l’home (?????).

Doncs si, vàrem parlar de tot i de res …ja se sap com van aquestes coses. I entre molts riures, un dels companys hem vol sorprendre amb la seva darrera creació; quina capacitat que tens !!! M’ensenya un prototip d’una peça que d’aquí poc podrem veure dins del món escalatoril…És una joia que els que ens vàrem iniciar en la vertical fa uns quants anys coneixem de sobres; i els més novells potser no han vist tant…Tindrem d’esperar per poder-la gaudir. L’espera val la pena.

LA PEÇA ¿....?




Malgrat la ressaca i el dormir poc el dissabte al matí el destí ens porta a la cova de l’arcada ha hon la veritat el dia serà per oblidar…perquè serà ?



Les Salaretes ens rebre'n diumenge amb un sol espetarrant que ens fa agafar l’energia que havíem oblidat el dissabte.

Les Salaretes és un bon pany de paret orientat al sud, que si i fa un bon dia, pots passar calor, sempre i quant no i bufi vent.
Els graus que i trobem van des del 6c fins el 7c+, però el grau més representat és el 7b; en concret 6 7b’s de les 16 vies qui i trobem. Una placa lleugerament desplomada ha on les regletes predominen, i que et van posant “a to” fins al tram final ha on ens i solem trobar passos més exigents… Val la pena provar-ho.
Desprès de rodar pels dos 6c’s de la dreta de la paret. El nanu i la Mar es posen a la via Tòpsia (7a) 25 metres d’una bona via. El nanu se’l fa a vista posant les cintes. Desprès d’estar-nos una bona estona descansant i aprofitant el sol. La Mar es posa a un 7b Pacte anti-sida. Una via de les que et fan apretar les dents. El nanu sembla que ja s’ha recuperat de la festa del divendres i l’encadena a vista. Això si, aguantant i bufant durant les seqüències dures de la via.

Be gent, salut i a tibar. Ara m’espera una temporada llarga de fisio i molta resignació. Desprès de fer-me una resonància magnètica m’han dit que la meva castigada espatlla dreta pateix d’artrosis i d’una inflamació de no ser quins tendons, de no ser quin cony d’os…En definitiva que fot molt mal…