Ja està, ja m’ha passat la ressaca de Zegama i ja tinc nous objectius al cap.
Primer objectiu. El propietari d’aquest bloc (que sóc jo) ha decidit que tant sols es tornarà a parlar d’escalada, còrrer per la muntanya i qualsevol activitat relacionada amb la natura. Per lo tant queda descartada la política barata i les opinions personals del “menda”. M’he cansat de llegir segons quins comentaris d’algunes persones que no hi veuen més enllà del seu nas.
Realment em sap greu que poca gent discrepi sobre si es bo equipar vies a pinyó refregint les parets de parabolts i encaixen les vies en calçador a segons quines rampes. Que molt poca gent, per no dir ningú, hagi dit res sobre els reequipaments sanguinaris que s’han fet per Montserrat i d’altres llocs. Que ningú es qüestioni les massificacions que tots plegats estem fent a la muntanya, que sembla que està més de moda que mai. Que molt poca gent piuli quan qüestioni l’ús desmesurat (que no dic innecessari) dels canons de neu en anys de poca innivació natural... I molts d’altres temes de debat que algunes vegades e mig insinuat en aquest bloc.
Per altre banda, es fort, que segons qui s’esveri per dir que alguns catalans foten el ridícul i de quina manera, anant pel món com van i del pal que hi van. Ja entenc que hi ha gent que te la pell molt fina, però estaria be que també la tinguessin pel mitjà ha on es van a distreure i a treure's les cabòries del cap: La muntanya.
Quin món mare meva !!!
Segon objectiu...Ja us l’explicaré un altre dia, que ara mateix mel quedo per mi.
Salut a tots
4 comentaris:
Ara veig de què anava la cosa.
Bé, em sembla que et podria desmuntar totes les afirmacions, però em sembla que ets un cap quadrat sense remei, hehe.
En fi, no sé si has parlat mai de la persecució política de les seleccions catalan i basca de muntanya. Per tu nom´ñes és política, i provinciana, el fet que algú corri amb símbols nacionals. Vaja, això no passa en cap més esport, haha. Només ho fan els paletos catalans.
El mínim que pot fer algú a qui li prohibeixen competir amb la seva selecció (legal), si té dignitat, és la reivindicació.
Deixem-ho aquí.
Salut
Marc !!!!
Que no parlava dels que corrien !!!! No em poso amb els pobres de les seleccions, faltaria més...
Apali...Si sóc una miqueta cap cuadrat
a mi m´emociona quan l´Eto fa un gol i corre a buscar la bandera del seu païs i l´aixeca al vent, segur que fa saltar les llagrimes de molts dels seus compatriotes que viuen aquí apilats en un forat de pis de l´extraradi buscant un futur millor
jo entenc als de les senyeres
Pa i circ...
Publica un comentari a l'entrada