Ja tinc les potes carregades, sensació de tenir dos pals amb articulacions.
Aquesta setmana ja ha estat la primera de 15 setmanes dures i sistemàticament planificades que m’esperen per arribar “finet” a Sant Sebastián l’últim cap de setmana del mes de novembre. De moment tampoc cal que us expliqui amb masses detalls aquesta primera setmana de càrrega: rodatges curts, algun de llarg, pujar escales amb esquipings mitjans, circuits de gimnàs, rectes, algun entrenillo pique, rodatges llargs al llac (1.600 metres d’alçada) en definitiva la primera setmana d’entreno per la marató. La setmana que avui comença ja promet ser més durilla i sense ni un dia de repòs...
Molt motivat, amb ganes i a l’expectativa de poder tornar a agafar aquests ritmes ràpids i mantinguts de la ruta.
Però tot s’ha de dir que ahir mirant la final dels mundials d’atletisme dels 5.000 i al veure al Bekele fer l’últim quilòmetre amb 2’24’’ vaig flipar i molt, i veure’l com apretava les dents i de quina manera els últims 50 metres vaig entendre que a banda d’una qualitat innata te una força de voluntat i un esperit de superació envejable. Grandiós Bekele i tota l’escola d’Ethiopia...
P.d. Haviat el nanu, finalment recuperat, tornarà a tibar...Ja us explicaré el retorn
2 comentaris:
Ke cullons és això?
home, el que diu està claríssim, no?
Publica un comentari a l'entrada