RESET

Ja estic, ja he passat pel quiròfan.
Tot molt ràpid…Tres tallets i unes quantes grapes és el record que queda d’un dia i mig d’hospital i d’unes hores de droga legalitzada per deixar-me entre aquí i allà; lo justet per poder parlar amb el cirurgià (cirurgiana en el meu cas) mentre fa la feina. Sensacions estranyes i tot plegat un pèl surrealista…però és el que té el deixar-se drogar legalment. Que sens una miqueta de dolor? Viatge…

Hauria de començar a resoldre dubtes que fa dies que em roden pel cap. Després de rumiar-hi força (poca feina) he decidit fer un reset a tots els plantejaments que tenia i que tinc.

Reset: canvi radical abans que comenci la temporada d’hivern
Reset: mal de cames, bessons carregats…
Reset: retorn a l’agonia de les sèries al tartar, als canvis eterns, als testos per controlar ritme, a l’asfalt, als rodatges eterns tot solet per agafar coco, a la companyia d’uns quants fondistes, a memoritzar temps, ritmes, entrar al gimnàs !!!
Reset: paranoies dels entrenaments, menjades de coco interminables, sensacions amargues de que no arribo…
Reset: intentar fer marca? Una bogeria !!!!
Reset: poca muntanya, poca escalada, poca festa
Reset: Donosti Marathon 2010
RESET: ja ho sabeu, quatre mesos de ritmes, rodatges curts, rodatges llargs, canvis, curses. Intentaré no fer-me pesat ni maxacar-vos massa amb les quilometrades. Potser alguna menjada de coco.
Ja en tinc ganes !!!!!