dimarts, 25 de maig de 2010

VALLADOLID 2010



Un viatget de 1h i 20 minuts amb un mini avió de 50 places ens porta directes de BCN a Valladolid.
Taxi !!! I cap al centre històric de la ciutat. Amb 14 km agafarem una impressió del pensar d’aquesta bona gent.
Els taxistes solen ser el reflex més clar del pensament d’un lloc, un País, una ciutat... Doncs, li donarem conversa. L’home molt amable, com l’immensa majoria de la gent que ens hem trobat aquests dies, ens fa una radiografia del pensament general de la zona. Amb el Bernat ens mirem amb uns ulls com plats. D’acord ja ho hem entès, ja sabem el que trepitgem.
La ciutat es molt bonica, la gent collunuda, les noies guapísimes (la veritat) i en general pensen, com pensen... Ah !!!! i es menja de pel·lícula.

Primera prova de la Copa d’Espanya d’escalada de dificultat 2010.
El lloc escollit per muntar l’estructura va ser la Plaza Mayor de la ciutat. Per mi un encert, malgrat la solana que ens vàrem xupar durant dos dies. El dissabte els BOUS GRANS (mascles i femelles). Mare meva quin nivell !!! Les finals a les vuit de la nit i molt, molt ambient a la plaça. Un espectacle. La Daila (guapa i simpàtica ella) es va passejar per la final.. I amb tius espectacle amb el Ramon, el Patxi i el Víctor (quin futur)...Molta emoció.
Amb el nanu a les onze al llit, desprès de menjar-nos un excel·lent pernil i una deliciosa zecina.
Esta motivat i nerviós, es el seu primer any a sub-18 i la situació li fa respecta. A la via classificadora s’entrebanca a la sortida del sostre i no veu la manera... Ha sortit el sisè dels 17 xavals de sub-18. Tocarà esperar, amb nervis, si l’objectiu de passar el tall dels vuit que van a la final l’assolim. Finalment es classifica cinquè. Esta molt content. La final ja es una altre història i escala sense pressió i això el fa escalar molt millor per una via regletera de placa desplomada (es lo seu) cau ha dos moviments del que fa tercer.
Baixa amb aquella carona de felicitat !!!!
Els companys del plafó del David Macià han brodat el cap de setmana. Finalistes a les categories que han participat i podiums a totes les finals que s’han colat. Moltes felicitats al David Macià i a tots els seus xavals i especialment al Marc. Desprès d’una operació i un mes parat, va i encadena i guanya a la sub-16, enhorabona crak!!!
I al Bernat el felicito per ser com ets, si senyor !!! Motivat, positiu i alegre, com ha de ser, Nanu
Un gran cap de setmana veient com apreten els actuals i els futurs Bous de l’escalada.
Una meravella !!!!
Salut gent

7 comentaris:

PGB ha dit...

I què és el que pensen, que us deixéssin amb els ulls com plats?

PGB ha dit...

Men descuidava, enhorabona al Bernat! Quin bou!

Isidre ha dit...

Res que als anys 60 si que es vivia be, no com ara... El discurs ranci i caducat de sempre. Semblen tòpics, però son així. Molt bona gent, tot s'ha de dir
Salut

Marieta ha dit...

Ole per en Bernat! m'hagues agradat veure-ho!!! :)

Una abraçada als dos

Isidre ha dit...

Merci simpàtica !!!!

Anònim ha dit...

Pues que quieres que te diga Isidre..
Yo en los años 60 vivía de p.m.
No me tenia que levantar a las 05.00 a.m. para ir a currar y cada noche habia una mujer que me arropaba y cuidaba (mi mami..), la de ahora cada vez que se da la vuelta me quita el edredón .. jolin.

La verdad es que ha sido un finde perfecto, los chavales estuvieron fantásticos y los papis también.

Saludos
ToLo

miquel ha dit...

Felicitats al petit Bou.

A veure si organitzem un sopar Hockey entre els nois i les noies de valladoliz.

Vinga Papi a seguir gaudint!