VALLADOLID 2010

Un viatget de 1h i 20 minuts amb un mini avió de 50 places ens porta directes de BCN a Valladolid.
Taxi !!! I cap al centre històric de la ciutat. Amb 14 km agafarem una impressió del pensar d’aquesta bona gent.
Els taxistes solen ser el reflex més clar del pensament d’un lloc, un País, una ciutat... Doncs, li donarem conversa. L’home molt amable, com l’immensa majoria de la gent que ens hem trobat aquests dies, ens fa una radiografia del pensament general de la zona. Amb el Bernat ens mirem amb uns ulls com plats. D’acord ja ho hem entès, ja sabem el que trepitgem.
La ciutat es molt bonica, la gent collunuda, les noies guapísimes (la veritat) i en general pensen, com pensen... Ah !!!! i es menja de pel·lícula.

Primera prova de la Copa d’Espanya d’escalada de dificultat 2010.
El lloc escollit per muntar l’estructura va ser la Plaza Mayor de la ciutat. Per mi un encert, malgrat la solana que ens vàrem xupar durant dos dies. El dissabte els BOUS GRANS (mascles i femelles). Mare meva quin nivell !!! Les finals a les vuit de la nit i molt, molt ambient a la plaça. Un espectacle. La Daila (guapa i simpàtica ella) es va passejar per la final.. I amb tius espectacle amb el Ramon, el Patxi i el Víctor (quin futur)...Molta emoció.
Amb el nanu a les onze al llit, desprès de menjar-nos un excel·lent pernil i una deliciosa zecina.
Esta motivat i nerviós, es el seu primer any a sub-18 i la situació li fa respecta. A la via classificadora s’entrebanca a la sortida del sostre i no veu la manera... Ha sortit el sisè dels 17 xavals de sub-18. Tocarà esperar, amb nervis, si l’objectiu de passar el tall dels vuit que van a la final l’assolim. Finalment es classifica cinquè. Esta molt content. La final ja es una altre història i escala sense pressió i això el fa escalar molt millor per una via regletera de placa desplomada (es lo seu) cau ha dos moviments del que fa tercer.
Baixa amb aquella carona de felicitat !!!!
Els companys del plafó del David Macià han brodat el cap de setmana. Finalistes a les categories que han participat i podiums a totes les finals que s’han colat. Moltes felicitats al David Macià i a tots els seus xavals i especialment al Marc. Desprès d’una operació i un mes parat, va i encadena i guanya a la sub-16, enhorabona crak!!!
I al Bernat el felicito per ser com ets, si senyor !!! Motivat, positiu i alegre, com ha de ser, Nanu
Un gran cap de setmana veient com apreten els actuals i els futurs Bous de l’escalada.
Una meravella !!!!
Salut gent