PARADA FINS DILLUNS

Ei dilluns tindrè moltes coses per explicar-vos... De moment un tast de quatre dies escalant per les Calenques a França. Salut gent i a gaudir.

Prometo esforçar-me més i no fer-li més mal al català.

CINC DIES PEL ATLES MARROQUÍ. Segona part

I bona hora... Avui la segona part.

3 dia. Refugi Lepiney-Refugi Nelter (el del Toubkal per entendren's)

Al matí ens llevem d'hora i mirem el cel...és blau, blau d'un blau intens d'aquells blaus que ens proporciona està a 3.000 metres i desprès d'un dia i una nit sencera de pluja. El nostre jove guarda s'aixeca sùper ràpid quan ens sent trestajar. Bonjour, bonjour . I tot seguit es possa a escalfar aigua per fer-nos un te verd amb molt de sucre !!!!. Nosaltres portem força menjar i esmorçem de lo nostre i de lo seu i ell fa el mateix. Bareja de sabors i barreja de cultures. El dia comença be. Ens acomiadem peguem el refu. (no ho recordo però surt baratísim, amb sopar inclòs) una propineta al xavalín i começem a caminar.

La ideia inicial es passar al Nelter per el Tizi n'Tadat. Un coll que està al costat del cim del Tadat. S'ha d'agafar un camí pel darrera del refu. Però, ahir, el Mohamed, el mulero, ens va recomanar un altre camí molt més bo, fàcil, pràctic i sense neu. Per entendren's la gent del País és el que utilitza; és a dir que nosaltres tambè ho farem. Em de desfer un tros del camí d'ahir exactament hem de baixar 135 metres de desnivell que ens situa als 2.865 metres d'alçada. Mirant la vall surt un tencall a dretes, 17 minuts desprès de sortir del Lepiney. Avui anem, sols amb els armaris als "lloms" la cosa pinta be. El matí es fresquet i lleugerament humit. El terreny és força àrid d'un marró intens, tocat per unes mates d'herbes verdes, verdísimes, algunes han florit i donen uns punts roses al terra marró que sembla que tingui pigues. El lloc és sublim. De lluny sentim un inshalláh. És el jovenet i tímid guarda de Lepiney inshalláh. Bona gent !!!.

A l'agafar el trencall el camí gira a dretes i comença a pujar suaument. La vall que ahir vàrem pujar està cobert pels núvols baixos. Estem envoltats de cims de 4.000 metres, amb canals amb neu. Qui ho diria que estem al Marroc. Estem tant influenciats pel que ens arriva per la tele, per aquets canals instrumentalizats per uns governs fascinerossos. Que ni els berebers son gent dolenta, ni els occidentals per ells ho som...Una mica de lògica mundial aniría de fabula.

Arrivem a un punt que hi torna ha haver-hi una bifurcació hi ha un caminet que baixa (per aquí podriem tornar a Imlil per una altre vall) i un que puja a dretes. A gafem el que puja i fa un gir tancadísim a dretes segueix pujant i de sobte a la nostra esquerra es veu un coll que puja com un dimoni per un caminet marcat. Bufa, bufa que dret que és això i estem molt alts. El lloc repeteixo és fascinant i el sol comença a apretar. Sols aquí al mig ens sentim els reis... El coll que hem de pujar no surt als mapes, és un camí de mulers, però més tard hem sabut que li diuen Tizi-Aguelzim i està a 3.550 metres d'alçada. Fins aquí hem fet 695 metres de desnivell amb 2h i 12 minuts. La vista és espaterrant. La boira baixa per la part d'Imlil al nostre darrera i al devant tota la serralada del Toubkal cims de més de 4.000 metres i senzillament i planament estem sols. Per aquí ens han dit que els turistes no hi passen ni de conya...INCREIBLE !!!.. El camí de baixada fins el Nelter és llarg. Primer planejem força estona, ja en vistes a la vall del Nelter i desprès comença una baixada llarga. El Nelter és veu de lluny és un refu gros. A fora hi ha força vida molts mulers que pujen la gent des d'Imlil. A fora hi han unes Haimes de gent que va per agència i els instal·len aquí i fan tres o quatre dies per la zona. Alguns d'ells ens confessen més tard que ens tenen certa enveja. Per què anem per lliures i fem diferents valls i ells estàn clavats aquí....En fi és la tria. El Nelter està situat als 3.200 metres d'alçada. És a dir que avui hem fet 810 metres de desnivell positius 370 de desnivell negatius i hem estat 5 hores de camí. El Nelter no te l'encant del refugi de Lepiney aquest és gran, molt gran. És una babel de cultures (com molts refugis dels Alps) però aquí s'hi ha de sumar que estem al Marroc. Ens hi trovem àrabs, bersbers, catalans, espanyols, francesos, americans, holandessos, andorrans (nosaltres) etc... És una barreja de cultures i de tipologia de gent. Els occidentals anem súper equipats, uns més que d'altres, i els autoctons un cop més ens bufetejen a la cara amb la seva equipació de muntanya, unes sabatilles d'esports, botes de muntanya de l'època dels pioners i pujen i baixen cada dia del Toubkal amb clients occidentals... Barreja de cultures. Uns jugen al parxís i d'altres amb la seva estoreta mirant a l'oest i ressant al seu Deu. Uns bevent isotònics per recuperar-te ràpid i els altres oferint-he un te verd amb menta i molt de sucre !!!! Aquí hi som tots i tots ens necesitem a tots. Ens acull un encatador El Houssaine Ait el Kadi Gardien du refuge du Toubkal (GSM 061 96 51 33). Insalláh, Insalláh amb la mà dreta possada al cor, com a acta de benviguda. Li tornem la salutació. Podeu vure'l a la foto d'inici. Ens instal·lem a l'habitació...que compartim amb uns catalans (estàn per tot arreu) i passem una tarda de total vagància pessant en l'endemà. Si tot va be farem el Toubkal i tornarem a dormir a Imlil. Ens espera un dia llarg, llarguísim....

Salut gent !!!!!

Ara fins dimecres que anem a la Jonte a tibar-li.

Les fotos són de la sortida de Lepiney. Les dues següents pujant al coll de Tizi-Aguelzim i la peque és del Neleter.

CINC DIES PER L'ATLES MARROQUÍ. Primera part

S'acosten les vacances ja olorem l'estiu i les vacances. Avui us deixarè una proposta súper xula, econòmica i plena de bones sensacions. Si no saveu massa be que fer aquest estiu....
Nosaltres en total hi vàrem possar 7 dies del mes de juny, contant la sortida des d'Andorra i un parell de dies per fer el guiri per Marrakesch.

La ideia era fer la travessa en autonomia total (ens portavem part del menjar). Els refus. els teniem reservats ( 00212- 24319036 CAF marroquí) per si aca (bona ideia amb el de Lepiney). Contractar un mulero al final va resultar una bona ideia, ja que tambè et fan de guia i coneixen a la gent i això es un bon punt per coneixer millor la zona. Els pobres cobren molt poc, no costa res donar-lis una bona propina. Deu dirhams son un euro. I lo típic el ragateix és assegurat i val la pena fer-lo.

La ruta que ens vàrem muntar, nosaltres mateixos era fer quatre valls de l'Atles. Evidentment vàrem passar per el Toubkal.

Aquí la crònica

1. dia Barna- Marrakesch.

No havia estat mai al Marroc, i quan l'avió s'acosta a l'aeroport de Marrakesch, veus una terra àrida i de color vermellós, terrenós, al fons s'intueixen muntanyes. Jo vaig pensar mare meva aquí ens axixarrem...Trapitjar la pista de l'aeroport va ser com si una bufetada d'aire calent et rebentès la cara ui,ui,ui... Res el primer dia poca cosa. Turisme per la plaça de Marrakesh. Lligar el taxi que ens portaria fins a Imlil, punt de sortida de la travessa.

Important Tzi és un coll de muntanya

2. dia Marrakech-Imlil-Tizi-n-Mzic-refugi de Lepiney. El taxi ja ens esperava puntualment (son súper cumplidors) a la porta de l'hotel a l'hora pactada, ara no reordo l'estona que hi ha fins a Imlil, potser una hora i mitja. Anar i tornar ens va costar uns 800-1000 dirhams (no ho recordo massa bè) aquí no hi ha regateix. Tu quedes amb el taxista pel dia que t'ha de tornar a buscar i l'hora i l'home no falla. Et passen el mòbil per si hi ha algún canvi i cap problema. Estem al·lucinats, desde que ens hem despertat plou. Una pluja fina però no pare. Imlil és un poblet a 1.740 metres d'alçada. I fot fresca. Tant sols arrives i ja et venen un munt d'homes oferint-he una mula, fer-te de guia per anar al Toubkal i el que calgui... Segueix plovent. Els hi diem que nosaltres anem a Lepiney (lejos amigo, muy lejos) parlen tots els idiomes que calgui. Segueix plovent i fot boira baixa. Deuen ser les onze del matí i sembla tarda/nit. Comprem pa i molta aigua (bàsic). Decidim lligar un mulero per que el camí ni es veu. Va ser bona ideia. Regateix llarg, llargísim. Pactem amb un tio, que ens porta a un altre i al final ens be un xavalet de 18 anyets, Mehamid (Mohamed per nosaltres Telf. 00 212 070340365) amb una mula ¿...? no entens res de res. Pactes amb un i be un altre. Els dirhams passen de mà en mà i d'home a home súper ràpid. En concret 150/200 dirhams per que el xaval ens pugi els armaris fins a Lepiney i de passada ens faci de guia. Va ser un encert ja us ho asseguro. Segueix plovent i cada cop fot més i més boira. El xaval va ràpid i es para a casa seva. Una casa d'adob d'estructura quadrada i amb el sostre plà, com totes les cases d'aquesta zona de l'Atles. Més endavant entens el motiu de ser plans. Fan vida a sobre el teulat; hi estenen la roba, assequen l'herba i hi passen llargues estones. Ens diu que es bereber (com la majoria que ens trovarem) i que te sis germans i que ell es el gran. Encantador. Morenet cabell arrisat i negríssim i unes dents blanques com la llet. És un pel tímid i parla molt poc el francès. Ens diu que a casa seva son pobres i tant sols tenen una mula per fer de porter... Segueix plovent, boira baixa i fresca. El lloc és com màgic quan porten una hora i tres quarts de camí arrivem al coll de Tizi-n-Mzic a 2.490 metres d'alçada. Em fet 705 metres de desnivell positius. Aquí el paisatge fa un canvi. Comencem a baixar entre un caminet al·lucinant amb uns ginebrons que son com arbres. Entre mig de la boira ens surten unes dones que son com fantasames, van curvadíssimes, el cap quasi el tenen a uns 50 centimetres del terra i van carregadísimes amb herba a l'esquena una darrera de l'altre, dones i nenes Inshalláh, inshalláh... Flipant. Seguim caminant i arrivem a unes bordes al mig d'uns prats d'herba. Aquí es ha hon segen l'herba aquestes nenes i dones. Una nena em segueix i em diu dirhma, dirham i li dono 1 dirham i uns bolis. Vist i no vist...marxa súper ràpid. El lloc és fascinant. D'aquí surt un camí que porta al poble de Tizi Oussen, ha hon viu el guarda del refu. de Lepiney. El nostre mulero fa anar a un nano a avisar-lo que estem pujant. Segueix plovent...Si fins aquí el paisatge era guapísim ara es converteix en fascinant el camí puja clavat dins de les gorges i cascades de Irhouldine. El lloc és brutal. Pujes pel costat de les cascades, que amb la pluja, la boira i l'aigua es màgic. Un cop les has superat seguim pujant i el camí planeja pel vessant de la muntanya del Adad. Sense adonar-nos ens trovem al refu. de Lepiney (o de Tazaghârt) a 3.000 metres d'alçada. Es un niu d'àligues. Em fet 1555 metres de desnivell total i hem posat 4h i 53 minuts desde Imlil. Desde Tizi-m-Mzic fins aquí hi han 850 metres de desnivell amb molt recorregut 3h i 11. Aquí el Mohamed ens diu que ara be el guarda. Deuen ser les sis de la tarda i segueix plovent i aqui dalt la rasca ja es important. El nanu ens descarrega els bultos. Ens demana bonbons... Li passem barretes energètiques els fem entrar al mini refu. i li passem per a ell uns 300 dirhams, el tio fot uns ulls com uns plats. Puja a la mula rish, rish...Inshallah, inshallah Mohamed...Res, tant sols li queden cinc hores sota la pluja per tornar a casa seva... De sobte obre la porta un nanet d'uns 16 anyets. Osti i aquest que hi fot aqui? Arriva xop i gelat, porta una gorra de plàstic al cap unes botes d'aigua i una espècie de xubasquero. Ens diu mitg en francès que es el fill del guarda, que ens be a cuidar i a fer el sopar. Aquesta gent es al·lucinant. El seu poble està a tres hores. El tapem amb una manta per que el pobre està que no pare de tremolar...Passa l'estona. El nanu ja ens ha fet no ser quants tes verds amb menta i amb molt de sucre !!!! Quan de sobte s'obre la porta i apareix una altre noi d'uns divuits anys. Moll i gelat com l'altre, amb una bossa de plàstic a la mà. És el seu germà gran. Que...alucineu ens portava el pa que havia acavat de fer la seva mare per nosaltres !!!!. El xaval es fot un got de te, un tros de pa i avall que fot baixada..Inshallah. Sopem el que ens ha fet el guarda Thagin amb un corder dur, durísim. A clapar. Ell dorm a l'entrada, en un catre. Li hem dit que dormi amb nosaltres i no hi hagut manera...

L'endemà fot un dia increïble. Cel blau i sol. La vista espaterrant...Quin dia ens espera !!!!

FANTASMADES

Bon dia gent, avui no tinc un matí pletòric, la veritat, estic conectat als Pink Floyd i a vegades això es bo i a vegades això es fatal.... Amb aquest preàmbul i amb el títol que he posat ja us podeu imaginar que res de bo, ni massa agradable puc escriure... Es a dir que avui treurè el sable.

Tinc un bon amic, que és dedica a fer Ironmans. Dedica els seus estalvis, el seu temps a entrenar-se i a fer realitat el seu somni ser Finishers (acavar l'ironmam) el tio ho ha aconseguit dues vegades, em trec el barret. De fet son les dues vegades que hi ha participat. La darrera va ser aquest dissabte a Lanzarote. Els entranaments sel's fa ell. Comvina entreno amb vida laboral (vuit hores diaries) és a dir que curra normal, no te dies de festa ni res d'això. Te una bici de carretera normal i corrent (res de carbono ni especial triatletas). En definitiva un tio normal, corrent i anònim... Perquè us ho explico tot això ? Doncs molt fàcil tots vosaltres segur que en el nostre esport o d'altres coneixeu el típic fantasmilla. Que faria el que fos per sortir a la premsa, a revistes especialitzades fent veure el que no és. És que just ahir al Diari d'Andorra, sortia un d'aquets personatjes i que voleu que us digui fot com ràbia això. Tambè hi ha un mega conegut bomber d'Andorra que va vendre la moto a tothom que anava a fer els pics més alts de cada continent...premsa, mitjans a tope, esponsors etc, etc... i a la primera de canvi va tornar amb la cua entre les cames i en concret de l'Aconcagua. I en aquell mateix moment gent anònima d'Andorra feia aquest cim... Això em refereixo que a vegades els mitjans fan més ressó d'aquests fantasmilles i obvien reportatges súper interessants de gent anònima que fot activitats increïbles. Ben mirat per això deuen ser anònims oi?.... Be o tenia de dir...

Per cert ahir unes sèries al roco. Potser no cal dir-ho oi ? Això dels blocs tambè es reforçar-te una miqueta l'ego. Crec que a partir d'ara em centrarè més a explicar vies i coses de muntanya i no les meves proesses .

Per cert falta res per fotre el camp a la Jonte...

Avui unes tibadetes i anar fent

Salut gent i un cop més felicitats MICKY

Aquest està dedicat a tu xavalín...