dimarts, 31 de juliol del 2007

RODATGE A LA RABASSA (ARA NATURLÀNDIA)



Bones gent, ahir vaig decidir fer un canvi de plans (be ja fa dies que hem roda pel cap). Aquest estiu me n’he donat que me he dedicat molt a tocar roca...i ja mola, però l’hivern va venint i com que tindré ganes de fer muntanya, no vull esta baix de fons i he decidit combinar-ho tot una miqueta. És a dir que ahir vaig sortir a fer un rodatge corrent d’una horeta per els boscos de la Rabassa; actualment conegut com a Naturlàndia, que la pela és la pela i ens em d’inventar qualsevol cosa per trinxar-ho tot i aconseguir gent. Sembla mentida que en aquest País encara no hagin après d’allò tant i tant bonic que diuen els castellans “Pan para hoy hambre para mañana”... Podrien donar-se una volta per França i aprendre una miqueta...en fi !!!!.
En aquest boscos i tinc diferents circuits muntats, aquí dalt feia tots els rodatges pels entrenaments dels crossos i de les maratons i us asseguro que és tot un luxe entrenar-hi. Alçada a banda (mireu foto inici) recorreguts sinuosos, ondulats, sempre per herba o pista forestal, la fresqueta... Be una delícia...que dir-vos!!!!!!. Val la pena fer els 17 kms de carretera per arribar-hi. Ahir com que era el primer dia vaig fer un circuit que li dic Winnie de pooh (es que un dia i vaig trobar un osito...de peluix eh ?) A l’hivern és la pista de fons de Conangle de 1,5 Km jo l’estiro una miqueta més i deu fer entre 1.600-1.700 metres. I durant una horeta i dono voltes....anar fent. Sensacions súper bones, les cames ballaven una mica ja que al ser un terreny irregular els tendons s’han d’enfortir. Vaig anar a ritmillo no passant de 155 pulsacions. Quina canya !!!!.
Aquí us deixo unes fotillos (petició del ironman) A mesura que les potes es vagin posant fortes que ara son de ... ja anirè possant més circuits. El proper repte pujar amb bici i rodar una horeta. ui s'apuntarà?.
Avui a tibar a Gombren(coll de les Dames)
Ens cal ben poc per tocar la felicitat...o no?







dilluns, 30 de juliol del 2007

LA XORRERA. TRES PONTS

Història d'un encadenament:
El Bernat a la Xorrera (7a) Tres ponts (Alt Urgell)




PONT DE L' ARC A PERLES (calor, suor i punxades)


Ahir vàrem estar al Pont de l’Arc a Perles amb el nanu. Ara us en faig cinc cèntims. Però divendres tenia ganes d’escalar, desprès de l’aventura de la Paret de l’Obaga negre volia tibar, tenia la sang enverinada per les avespes i per tenia el meu orgull ferit !!!!!.
Baixem el Patrick i jo, però allà ens teníem de trobar amb l’Alfons i algun col·lega seu ( Ferran i Miquel Blanco). El cert és que aquest dies la calor i la xafogor apreten i la cosa no és l’ideal per tibar massa, la roca també suau...
A Tres Ponts com a quasi totes les escoles tenia una causa pendent. Be, el cert es que varies però en concret un 7a amb una entrada durísima i desprès ja segueixes una bavaresa fins dalt, d’aquelles d’aguantar-li.
Dit i fet desprès d’escalfar als 6b’s de sempre. M’equipo les dues primeres cintes (caiguda tonta i dolenta) i li foto el pegue desitjat. Pateixo, bufo rebufo i torno a rebufar però ja he pillat la pressa desitjada i surto del pas d’entrada. La resta aguantar-li i passant cintes. OK !!!! ja la tinc al pot, finalment. Crec que han estat 6 pegues, es que aquestes històries bloqueres i físiques no em van gaire.

PONT DE L’ARC (PERLES).
El diumenge ha estat un dia calorós ha tope, es a dir que buscàvem ombra. Em sonava que al Pont de l’Arc hi ha algunes vies que estan a l’ombra un 6b+ i un 6c. Be alguna més ni ha però ja es disparen...
És a dir que desprès d’una nit de festa major a Sant Julià de Lòria (la meva residència) ens llevem tardet i a les dotze arribem a Perles !!!!. Tant sols se senten les cigarres perquè no hi ha ni una ànima que s’atreveixi a moure’s, a part del nanu i jo !!!. Tranqui Bernat que amb 20 minuts som a peu de via !!! Si, si la que ens esperava. No hi haviem estat mai al Pont de l’Arc i seguim el camí fins la carena (això es el que em sonava) I ens colem de cruïlla i no us explico ha on es vàrem posar. Entravessem camps desèrtics,, plens d’esbarzers que ens deixen infinitat de punxades, pugem entre mig de rocs, i algun bosc guapo. Descobrim un bon pany de paret, verge, per obrir vies i a l’ombra !!!! Però del Pont de l’Arc re de res. Els dos estem ralladíssims i tots els sants es passegen i baixen pel lloc... Desprès d’una hora fen el jabalí desfem el que em fet i tornem a l’inici . I “voilà” veiem l’Arc i llavors ja tot és fàcil i millorem la cara. Suats, acalorats i punxats ens trobem a sota de l’arc a l’ombra i amb un ventet agradable. Trobem ràpidament les dues vies. L’Arc es queda a la nostra dreta, al davant, nostra, hi ha un pany de paret amb una via que no ser el que és (dura) a la seva dreta un 7a+ (m’han dit que dur) plaquero. A la nostra esquerra un pany de paret amb un 6c que puja en diagonal cap a la dreta equipat amb espits i just al costat dret de l’arc un 6b+ (també amb spits) que puja fins dalt de l’Arc, es veu i és tècnic. Fem el 6b+ que és molt guapo i tècnic gens físic, a mi em costa dos pegues. Al Bernat tant sols un, ja és la tònica habitual.
Equipo el 6c, amb un pas de bloc dur quasi a dalt de tot. La via és física. Jo li foto tres pegues i encara no l’encadeno correctament i al nanu li costa dos pegues. Al primer quasi se’l treu, però el pas és dur se’l mira, l’estudia, i al segon tanto ja li surt...ja us dic és la tònica habitual. Mirem la via esclatamàsters ( 9a) i també un 7a+/b de xorrera que es veu molt i molt xulo, un altre dia....
Anem al sector Roc d’en Betriu que ja està a l’ombra i per acabar fem Sol rogent ( un 7a decotat, correctament, crec a 6c+). Aquí ens fot un ruixadet d’estiu i cap a casa. Hem acabat una jornada esgotadora entre la calor, liar-nos i les vies estem cansadots... I per cert em estat sols, sols. El nanu i jo
Au bones tibades !!!!

divendres, 27 de juliol del 2007

ATENCIÓ: AVESPES A LA PARET DE L'OBAGA NEGRE


Be gent lo de l’ahir a la tarda va ser apoteòsic, quasi be podria dir que va ser quixotesc. Però els que vulgueu anar a escalar en aquesta paret us heu d’abstenir de fer-ho a la via “costa da morte” un fantàstic 6b de 33 metres. Que perquè? Molt fàcil ara mateix us u explico.

Com que a partir de les tres de la tarda aquesta paret passa a l’ombra el Xavi Pastor i jo mateix ens dirigim a aquest fantàstic pany de paret. Però està clar tot el dia li ha picat el sol i el lloc malgrat està a l’ombra està calentor, calentor (32 graus a l’ombra !!!!) tot està rescalfat.

Fem unes vietes per anar agafant el tacte i avans de posar-nos als 6c’s volem acabar d’agafar el to i ens posem en aquest 6b. Vaig pujant... passo per la secció “busties” arribo a la plaqueta tècnica, xapo i segueixo un pel més amunt (cal dir que aquí els punt allunyen una miqueta) quan de sobte flip, flip, flip i noto com una avespa s’entretén a “rostir-me” la meva pobra calva suada...”cullons Xavi quin mal...aquesta cabrona m’està rostint...” i el Xavi crida des d’abaix tio estàs envoltat d’avespes tirat i baixa....Que em tiri ? Ets boig ? Si tinc el seguro a can seixanta...Estic envoltat d’avespes i mentre penso això i u dic, estic fregit per tot arreu...mi fixo i al costat de la darrera xapa que e passat hi ha una eixam d’avespes....Pujo més ràpid que mai fins a l’erre. Estic tope picat...Acollonit i cabrejat... Amb aquesta escalfor les ties estan súper excitades. Ei Xavi la faràs no ?...Tranqui que agafo un branquillo i els i trinxo l’eixam (que innocent que soc!!!!) . Venga baixa’m. Baig equipat amb una branqueta de sabina d’uns trenta centimetres, pobre desgraciat !!!!. Quan encara no soc a un metre de l’eixam les ties em detecten i surten “zumbant” cap a mi i no us explico com hem deixen. Xavi baixem baixem ràpid.... I jo amb la branqueta a la mà.
Aquí comença la conversa amb més tàctiques anti avispes que s’hagi tingut mai a la història de l’escalada. Al final el Xavi s’equipa amb les ulleres de sol per si el piquen a la cara i amb una branca d’un metre i mitg. La via s’ha de desmuntar !!!! Però la imatge del Xavi és per pixar-se de riure (llàstima de càmera) puja per la via amb una branca de sabina penjada de l’arnès.... A partir d’ara serà: XP el destructor. Arriba a una distància prudencial de l’eixam (s’ha de dir que anteriorment ja ho havia intentat a pedrades i els hi va fer pesigolles) i em diu: tio que és més gran del que m’has dit !!!! Noi es que amb les presses... Agafa la seva arma i els hi fot un bon cop de pal i... “raca” totes contra ell, està envoltat per unes deu o quinze avespes el baixo més ràpid que l’sputnik quan entre a l’estratosfera. Buenu ara ja estem els dos picats.
L’eixam segueix allà. Ara em toca a mi. En definitiva fem la tàctica dels “apicultors” es a dir ben tapats. Hem poso un jaqueta per l’aigua que sempre porto (amb la calor que fot) em poso una samarreta que em tapa la calva i les orelles i ulleres de sol (quina pinta !!!!) i au amunt un altre cop. Arribo al costat de la zona “X” no parlo em dirigeixo al XP amb signes. No fos cas que l’enemic em detecti. Trec amb moviments curts i precisos la cinta. No m’han detectat !!!! mentre penso si tiro amunt o que faig...ja es tard TIOOOOOOOO baixa’m !!!!! i com que vaig tant protegit aquest cop tant sols rebo dues picades a les mans. Ja en porto 8 o 10. Estic fart i fregit !!!! Tiu s’ha acabat fem el 6a del costat i desmuntem la part de dalt i que les donguin pel sac... I amb aquestes que el Xavi diu una veritat com un temple. “De fet son valentes si a casa teva vingués el King-Kong a tocar-te els pebrots tu sortiries a mossegar-lo?...”
Jua, jua, jua, jua i em pixo de riure. Ara be això no s’acaba aquí un dia d’aquest aniré armat amb TDT i els i fotarè una fumada que ja en parlarem....
Fins aquí la nostra aventura d’ahir.
Doncs gent....ja ho sabeu a l’obaga negre hi ha avespes !!!!!!
Avui baixo a Tres Ponts que com a molt em pot caure un màster de l’universo pel cap
Bon cap de setmana

dimarts, 24 de juliol del 2007

VIA SPIGOLO A LA PETITA AGULLA D'ANSABÈRE ED 7b+ (6a/A2 oblig.) 5-8 h.









Mirar una revista tècnica de muntanya i veure unes impressionants imatges d’una agulla perfecta, perdent verticalitat a mesura que s’enlaira per intentar tocar un cel que mai aconseguirà, fer-ho, gràcies al seu constant desplomament cap a l’esquerra, impressiona. Però alhora es terriblement suggerent i captivador. I encara més quan en aquesta mateixa revista et diuen que es l’agulla i la via més votada per tots els pireneistes de renom Thivell, Ravier...
La via es l’Spigolo a la petita agulla d’Ansabère. Aquesta via va ser oberta l’any 1967 per R. Despiau i companyia. Uns autèntics visionaris i valents escaladors.

Tot això està molt be mirar-ho assegut a la terrassa d’un bar compartint unes cervessetes amb el teu habitual company de cordada i encara és més divertit quan estàs planificant unes vacances amb objectius de menjar-te roca.

Però que passa quan veus per primer cop aquestes agulles emergent de la boira baixa, tant habitual a la vall d’Aspe ?
Doncs senzillament passa que et quedes impressionat i et qüestiones que fas en aquell lloc.
Aquest passat 17 de juliol ens vàrem apropar a Ansabère. No feia massa bon dia i dubtàvem si podríem escalar aquesta agulla. Però el temps es va obrir i ens vàrem decidir a provar-ho. Primer faríem els dos primers llargs (els més fàcils i trencats) i si el temps aguantava seguiríem i si no avall. Però els dos ja saviem que avall no i aniríem que un cop posats al “tall” no tiraríem enrera. Algú marxa d’una festa quan està en el seu punt més àlgid i notes que alguna cosa bona et passarà ? Doncs la resposta és NO oi?. Doncs això, no vàrem baixar tot i que el dia no va ser espectacular, però ens va respectar.
Teníem la via dividida i així vàrem seguir. Aquí us faig un detallat de com va l’aproximació, la via i el descens.

Deixem el cotxe al Pont Marie, just a l’inici del camí de les cabanes d’Ansabère. El caminet, és fantàstic. Bosc de faig de clima atlàntic espeterrant. Arribes a les cabanes d’Ansabère, entre uns prats alpins verds i al fons ja veus l’agulla i el coll que farem servir per baixar el camí es evident. Fins a peu de via hi ha 825 metres de desnivell i nosaltres i vàrem posar 1 horeta i 27 minuts.
La via comença per l’esquerra d’un gendarme molt marcat. És força evident.
L1- 60 metres. III-IV. Esquerra del gendarme terreny fàcil (III) un espit. Més a la dreta a 10 metres un segon spit, no hi ha res més en tot el llarg. Algun Camalot fins la reunió. Roca delicada
L2- 60 metres. IV/IV+. A l’inici força trencat tendència a la dreta per retornar a l’esquerra (IV). Trobarem un spit i 1 pitó.
L3- 30 metres 6c/V+(A2 /V+). Diedre evident i lleugerament desplomat. Un parabolt, un tascó abandonat i 1 ó 2 pitons. El llarg és evident s’ha de fer el diedre, amb sortida per una placa fàcil (V+). Nosaltres el vàrem fer en artificial. Hi posem tasconet, alien groc i camalot 0.5 i 0.75. Roca excel·lent. Bona reunió.
L4- 40 metres. 6a/b+ (A1 V+). Sortida de la reunió lleugerament per la dreta per una placa fissura i situar-te al peu d’un diedre. Pujar pel diedre (6b+). Reunió al final del diedre, bastant bona. Llarg equipat per 2 parabolts i 3 pitons. Vàrem posar algun Camalot mitjà. Reunió mig penjada. Roca excel·lent.
L5- 25 metres. 7a+ (A1e). Tirada dura en lliure. Llarg equipat amb parabolts (substituint els vells burins). Artificial fàcil (algun paset llarg). Tirada molt aèria i amb molt d’ambient. Reunió penjada.
L6- 25/30 metres. 7a/b+ (o més). Tirada durísima en lliure. Llarg equipat amb parabolts. Algun pas molt llarg (si ets peque surts en lliure). Entrada a la reunió fàcil (V+). Reunió mig penjada. Molt aèri.
L7- 15 metres 6a+ (6a-A0). Llarg de flanqueig cap a l’esquerra. Finet i tècnic, amb molt ambient. Parabolt i 2 pitons (un amb cordino llarg per si vols fer A0). Camalot del 1 per protegir possible caiguda del segon (pèndul gros i quedes penjat de la paret). Bona reunió, repisa còmode. Segueix l’ambient.
L8- 45 metres 6b/b+/6c (6a/A1e, A1). Llarg més dur del que sembla. Placa llarga i exposada. Pitons, parabolts i dos burins curiosos (s’ha de passar el cable del tascó per un foradet per xapar-lo, millor cable finet). Sortida de la reunió recta i tot seguit un parell o tres de passos a la dreta i seguir amunt, per la placa amb bona pressa però amb passos obligats. A la part final (6c+ dur pas de bloc) uns passos llargs si no els fas amb lliure. L’artificial te una sortida llarga i obligada. Nosaltres i vàrem deixar un microtascó per arribar millor al xapatge del pitó. Un llarg brutal, aèria i obligat. Roca excepcional. Reunió penjada.
L9- 35 metres 6a/ V+ (A1e, A1). Equipat amb 2 espits i 2 pitons. Sortida de la reunió cap a l’esquerra amb artificial equipat (dos/tres passos). Sortida amb lliure (V+) per arribar al peu d’una fisureta (6a/A1). Si es fa un pas d’artifo s’ha de protegir amb un tasconet petit (és pot fer A0) que ens portarà a un diedre (V+) molt marcat al final del diedre roca trencada (algun bloc suelto). Sortida cap a l’esquerra, per seguretat protegit amb un Camalot del 3 i un del 2. S’arriba a l’última reunió molt còmoda en una repisa. Al darrera d’aquesta reunió hi ha les anelles pel ràpel.









Fins al cim 50-80 metres per terreny molt fàcil (III). Nosaltres el vàrem fer desencordats. Total horari via 7h 25 minuts.
Descens: Ràpel d’uns 40 metres, com a molt. Seguir unes vires fins arribar a la enforcadura que passarem per la vessant d’Ansabère (atenció roca molt trencada i molt pati) per tornar a l’altre vessant. Veurem una fita seguim per unes vires amb blocs sueltos fins arribar a una canal de terra marró amb rocs sueltos. Si ho feu encordats, atenció a la caiguda de roques !!!!. Pujar la canal fins a un collet ha on hi ha camí clar i marcat que ens durà al coll de baixada.
Temps total: Cotxe-cotxe 12h clavades (contant parades per menjar una miqueta al cim i baixant) .
Un deu d’itinerari. Molt ambient i súper mantingut.
Material:
Nosaltres vàrem utilitzar.
14 cintes. Camalots (0.5 fins el 3). Semàfor Aliens. 8 tascons mitjans i petits amb cable finet per xapar burins curiosos. Material reunió i un pedalet cada un.
Trobareu per internet una bona ressenya feta, crec, per l’Albert ganxets.
Notes de la via:
Oberta l’any 1967 per R. Despiau i companyia
L’any 1984 primera integral en lliure per Serge Casteran i Jean-Marc Pic
L’any 1984 l’escalador local François Carrafancq la realitzar en solo integral !!!!!





dilluns, 23 de juliol del 2007

KILÒMETRES A TOPE !!!!!!!






Au ja hi tornem a ser-hi, a treballar per poder fer dinerons per poder tornar a fotre el camp ben aviat...
Be gent he estat tres setmanetes fora i avui estic fet pols (del cap per tornat anar al curro) i amb els braços trinxats d’estar dues setmanetes seguides tibant. Tinc MOLTES coses per explicar-vos, per lo tant avui una petita prèvia i de mica en mica ja anirà penjant el que de tot plegat.
Desprès de passar una setmaneta relaxat a la platja, per allò d’agafar iode i fer una cura de sol i de son, comença el Roc trip 2007.
Tornant de la platjeta compe d’escalada de bloc (copa catalana darrera prova a Escaldes-Engordany) el Berni competia i va fer un segon lloc fantàstic.
Tot seguit de la compe cotxe (segona setmana) i una quilometrada important per arribar a Orpierre (França). Un dels destins dels escaladors esportius de tot Europa; Txecs, polacs, alemanys, belgues...fins i tot japos... Un lloc increïble i fantàstic ple de gent amable i un poble que viu per i dels escaladors. Mot recomanable. Queda pendent la crònica. Tant sols dir-vos que el nanu va encadenar el seu primer 7a+.
Just una setmaneta i cotxe per tornar a Andorra a mitja autopista (més o menys a Montpellier) fem una paradeta a una àrea de servei per dinar amb les Santes Ester i Marta que marxaven direcció Chamonix per fer el Tour del Montblanc. Una gran volta amb un fotiment de metres de desnivell i l’entrada a Suïssa, Itàlia i França. Moltes FELICITATS noies sou les meves heroïnes.
Be jo arribo a Andorra el dissabte a la tarda. El diumenge tibem a Tres Ponts, el nanu, l’Alfons i jo...i el xavalin que està fort és fot un altre 7a (la xorrera).
El dilluns (tercera setmana) cotxe amb el Patrick i tenim tres objectius: L’spigolo, a l’agulla petita d’Ansabère (mireu la foto). Segons la revista Desnivel, la millor via de tot el Pirineu. El Pilar sud (via Ravier) del Midi d’Ossau i la via Brujas-Franco Española al Tozal del Mallo (Ordesa).




El temps ens ha fet molt la guitza. Em fet el ”pepino” de l’Spigolo un viote (ja veureu la crònica) i les altres dues es tindran d’esperar, ens va fer molt mal temps.
Vàrem fer un canvi de plans i vàrem escalar esportiva a Rodellar (pedazo escuela) quin nivell !!!! Tot desploma i tot son coves enormes i sostres....ACOLLONANAT. Un cop o dos o fins i tot tres cops a la vida si hi ha d’anar. Quin ambient !!! i el càmping...que dir-vos!!! tot ple de “lolos” i “lolas” màsters. Un ambient acollonant. I penya molt, però que molt simpàtica un deu. Camping Mascún.
Vàrem tibar-hi dos dies a tope. Fins que la pluja ens va fer recular més al sud...
Margalef !!! Dos dies més tibant i avui quasi no puc pitjar les tecles de l’ordinador.
Avui la crònica sembla una miqueta caòtica, però ja m’hi posaré be i faré les cròniques ben fetes.Salut i ben trobats amics !!!