dilluns, 27 de juliol del 2009

MECÀNIC


....Finalment quiròfan. Desprès de molt temps ballant al so de l’espatlla entro al quiròfan...
Un temps de desconnexió.
Salut !!!!

dilluns, 20 de juliol del 2009

LA TORNADA !!!!


Tornar de les vacances te moltes pegues, moltísimes; entre d’altres que has de tornar a treballar, posar-te al dia, mirar correus electrònics i resituar-te. Parlar amb els amics i assabentar-te que el Bachar s’ha mort...Deu ni do la sorpresa.
He pensat d’escriure quatre coses sobre la seva influència en el món de l’escalada, però llegint això entendreu el perquè d’aquesta admiració !!!! No cal dir molt més.
Salut

dijous, 16 de juliol del 2009

Del Casamanya a l’Estanyó i tornar està clar



Vacances, estem de vacances!!!…Per primer cop en varis anys no han estat unes vacances d’escalada. El nanu i jo estem tocats i no podem tibar del “cantu d’un duro”. A mi els anys i algun accident m’està passant factura. Tinc l’espatlla dreta definitivament KO. Molt aviat una visita al quiròfan i llestos, i el nanu l’empenta i la bogeria de tenir 15 anys li fan perdre el cap!!! Una ” locura” amb els patins de free style l’han fet passar per una ambulància, per urgències, per un ingrés i una alta… insistir-hi i lògicament tornar a urgències!!! Finalment ha entès que s’ha d’estar una bona temporada “parat”…coses de canalla. “Què en farem de tu Bernat?”
Però les vacances són les vacances i als dos estar parats doncs que voleu, no és el nostre fort. Avui hem decidit fer una volta per les nostres muntanyes més boniques i verdes que mai. Quin estiu!!!!

Del Casamanya a l’Estanyó, passant pel coll d’Arenes i la carena de l’Estanyó. Un anar i tornar de campions. Molt recomanable!!!!



Com que no teníem cap pressa, hem anat xino-xano gaudint de la nostra mutua companyia, explicant-nos coses i aprenent l’un de l’altre. Que el nanu ja té 15 anys !!!.



La volta ha començat al Coll d’Ordino pujant fins al Casamanya. Resseguint la carena arribem al coll d’Arenes. Pujada tiesa fins la llarga carena de l’Estanyó. Hem tornat pel mateix lloc fent el cim del Casamanya nord. Poca gent. Voltors, un trencalós i unes ovelles al·lucinades.





Desnivell positiu acumulat 1.440 metres
Hores efectives: 5 h 26’’






Salut

dimecres, 1 de juliol del 2009

PRESENTACIÓ

De fet, diuen que no presentar els amics als amics és de mal educat.
Doncs ara i aquí m’he comportat com una autèntic mal educat. Ja em perdonareu.
Fa dies, que dic dies, mesos! fa mesos que estic compartint aquest bloc amb vosaltres parlant dels meus amics més íntims i jo ni pensar-hi, ni tant sols us n’he fet referències, lamentable !!!!. Ja ho deien a casa, què en farem de tu Isidre?!

Ells, els meus amics, són els autèntics màrtirs per aguantar-me durant setmanes i mesos, aguantant sense dir res, estoicament més d’una cabronada, més d’una mala jugada. També els he enrredat més d’una i més dues vegades. A voltes els he fet anar per algun lloc impenetrable, inòspid, salvatge, per llocs nous, on l’aventura els ha sorprés i, perquè no dir-ho, a mi també. Junts hem saltat rius, hem trepitjat neu i pols, aigua i gebre, terra i gespa. Pobres, els meus amics m’han vist renegant de la meva passió, m’han vist cagar-me en algun futur projecte difícil d’assolir…
Ha siiii teniu raó, m’heu vist vomitar i vomitar, i vosaltres allà impassibles, sense dir res, que amb el vostre silenci m’heu omplert mitja vida. L’altre mitja pertany als de casa.

Amb aquest post us desitjo bones vacances

ELS MEUS AMICS: