dilluns, 31 de març del 2008

BERNAT+MANDANGA=7c ENCADENAT


La Mandanga és una via de Tres Ponts. Un 7c reconegut per tothom. 35 metres de via, amb una secció dura d’uns 10-15 metres de xorreres, nyapes, invertits, cantus bons i sortida amb “mantel” per entrar a un diedre amb sortida tècnica quan vas inflat !!! I tot plegat desplomat... Un viot. Be ho diuen els que l’han fet, perquè jo m’he dedicat a assegurar, sis vegades, al xaiet Bernat. Sis tientus és el que li ha costat encadenar-la.
El Bernat és una xaiet de 13 anyets carregat d’il·lusions i somnis verticals...

El nanu està en un moment de compensació d’entrenament (li queden dos dies) i tenia de buscar un 7C per provar sensacions. Desprès de demanar a diversa gent sobre un 7c a Tres ponts ens decidim per la Mandanga (o Mandinga pels locals). Una via de 35 metres de continuïtat amb una secció dura. El dissabte per al tarda baixem a Tres ponts el nanu, el Tala, l’Eli i jo. Desprès d’escalfar el xaiet decideix dedicar-se, durant el cap de setmana a provar la via. La monta amb paciència mirant les seccions i a la sortida “del mantel” (ell ho diu així per situar-se) cau unes quantes vegades fins que troba el seu “mètode”. Be la via ja està muntadeta. Ens queda poc temps de tarda i li fot un primer intent: resultat tres caigudes, però baixa amb un somriure de satisfacció i complicitat. Deixa la via muntada per l’endemà tenir feina avançada.

El diumenge ja som uns quants d’Andorra rodant per Tres ponts, més dos col·legues (dels bons) de Sabadell. Ritual del Bernat, escalfa primer a un 6b i desprès a un 6c (decotat aquest any a 6b+ ¿...?). I li fot un primer intent a la via, Una caiguda a una secció dura de nyapes. Passa una horeta i un segon intent. Una caiguda més amunt a un invertit. Passa una horeta més....I així fins a les cinc de la tarda quan ja tothom ha marxat de Tres ponts menys el xaiet i el dos col·legues de Sabadell. Serà el quart pegue del dia i em diu que està cansat i que la fa per desmuntar-la, L’animo dient que aquest serà el bo, segur que si...i el motivem com podem. Suposo, que no porta la “pressió” de fer un pegue d’encadene i el tiu flota per la via (ei no és amor de pare!!!) passa la secció més dura i li queda un dinàmic dur per sortir “del mantel” es llença a la pressa bona i la pilla. Tots tres cridem i l’animem a tope i ell des de 30 metres del terra ens mira amb una rialla que no te preu, li queda el diedrillo i la sortida tècnica. Reposa una miqueta, com pot, s’ho mira i lliga la via...Bufa !!!! Quina adrenalina el seu primer 7c. Ha estat impressionant. El nanu baixa dins d’un núvol i va dient 7c, 7c, 7c !!!! Flipat. Els tres l’abracem, petonets, rialles i animalades vàries i el bo del Jordi li fa un regalet.... I el xaiet em diu “fa menys d’un any tremolava pels 6bs de Tres Ponts !!!!”. Trucada a l’entrenador i més felicitat.
Genial. Perdoneu que hagi fet de pare però és genial veure com escala el teu fill un 7c. Aquest dia el recordarem tota la vida !!!!

Salut gent...

dijous, 27 de març del 2008

Cólera 7b al Futbolín (Sant Linya), en imatges


Via: Cólera 7b. Sant Linya (Futbolín)
El nanu Bernat (a) "Vengamar III" als passos claus de la via
Fotografia: Mar Roig


















dimarts, 25 de març del 2008

SS/08. ESCALADES LOCALS


Normalment per la Setmana Santa, sols buscar destins diferents per anar a tibar i normalment aquests destins tant diferents estan a petà de gent...Doncs nosaltres dos, amb els amics de Sabadell (Jordi, Mar, Tala, Pedreta, Bob...) tots de la panxa, decidim fer escalada local i anar movent-nos depenen de les ganes de tibar amb una roca o l’altre i depenen del temps. I creieu-me si us dic que l’hem encertat de ple.
Dijous a la tarda sols a tres ponts, això si a 9 graus de temperatura.
Divendres sols a Santa Linya, al futbolín.
Dissabte érem quatre al camp de 300
Diumenge sols a la Cova de l’Arcada
Dilluns sol a casa mirant com nevava a sac

Al futbolín no hi havíem escalat mai, el xaiet i jo, i va estar be. Ens en vàrem endur unes quantes vies a vista entre elles el famós 7a Kakilo (sense tocar l’arbre). El xaiet es va posar al sarró Spanglish 7a+ a vista, Kakilo 7a a vista i Cólera 7b al segon intent. És un bon lloc, bon peu de via i vies físiques i ben equipades, algunes encara cauen algunes pedres. Els 6cs de la dreta son molt bons i un 6c+ que hi ha just a l’esquerra de Kakilo és un 10, amb un pas dur a dalt de tot (morfològic). Tanquem la barraca a les set de la tarda i marxem a sopar al Port d’Àger, molt recomanable, i a dormir a uns camps d’Àger per l’endemà pujar al camp de 300.

Camp de 300. És un lloc excepcional. Sud total. Unes vistes brutals de la vall d’Àger. Una escalada entre tècnica i física. D’aquella de miquetes i de possar-si be. Calcari, gris i blau i compacte. Vies de 15 a 25 metres. Un lloc que està molt net cuidat i nou. Un treball grandiós fet pels equipadors. No apta per gent bruta, deixada i guarra, per això ja heu trinxat altres escoles.
Algunes de les vies recomanables:
Orejones 6b+. Una fissura increïble, Fisurian 6b+. Un 10 de via. Les dues surten a vista.
El guardabosques 6c+. Surt al segon intent. Una molt bona via amb un pas de bloc a l’entrada i d’aguantar-li fins l’entrada de l’erre...
Fisuarin 7a un sostre amb una fissura a sota. El nanu la treu a vista i també es treu a vista Krusty 7a+ que tothom diu que és molt bo.
També hem tancat la barraca, el fred i la neu es ha fet fora. Neu a Àger !!!!

Cotxe i l’endemà a la Cova de l’Arcada a Montserrat sector dret. El dia es rúfol i fa força fred i molt vent. Tot i així fem una bona jornada. Encadeno uns 6bs i un 6c típic de Montserrat i tots m’animen que provi Pòtul de Barraca variant esquerra (7a). Les cinc primeres cintes estan passades, em queda passar la resta. Tots m’animen (gràcies amics) i la via em surt a vista !!!. La Mar fa la via de l’esquerra a vista i el Jordi es baralla amb la variant dreta de Pòtul de Barraca (hi ha qui diu que és 7a+ i qui diu 7b) Al tercer intent l’encadena entre mig d’un fort vent. El xaiet la fa a vista i diu que 7a+ no ho és, però potser li falta un plus per ser 7b. El nanu baixa es desencorda i mentre el Tala acaba el 7a li diu quan baixis deixa les cintes. No han passat ni deu minuts que ha fet el 7b que es “casca” el 7a a vista... Fot fred, es fa fosc, i entre riures marxem cap el cotxe. Sopem a el Bruc. Bar Granada, molt recomanable. Cous-cous bonísimi i a molt bon preu. S’hi ha d’anar.

No cal anar massa lluny per fies 10, riure molt i pasart’ho bomba acompanyat amb els amics de tota la vida. I escalar sol.
Dilluns tancat a casa, a Andorra, mirant com queia la nevada de la temporada.

Salut gent !!!!

dijous, 20 de març del 2008

GRANIT ANDORRÀ. BANZAI 280 metres (6c+/6a obligat)


A Andorra apart de tabac, formatge, neu de canó, tobotroncs i invents diversos tenim algunes bones vies d’un excel·lent granit...
Ahir a la tarda amb el meu company Patrick ens vàrem decidir a fer la via Banzai 6c+ (6a obligat) 280 metres de granit equipat. Està situada al Solà d’Enclar. Un dia d’aquest em dedicaré a fer algun monogràfic sobre el Solà d’Enclar. En aquest lloc i troben vies llargues i vies d’esportiva ( IV fins 7c) sobre granit amb un grau autòcton apretadot.
La via Banzai a Andorra és un clàssic d’aquells que s’han de fer. Te un llarg antològic sobre un granit amb un adherència yosemitica. És el sisè llarg (6b+/6c+). Llarg amb llastres tècniques, amb un pas delicat per entrar a un diedre cec i amb algún aleje interessant. Un bon llarg.
La via:

L’inici de la via actualment és molt senzill de trobar, per culpa d’una gran esllavissada Aparquem al cementiri de Santa Coloma. Agafem un caminet que està marcat amb uns punts de color groc, passem una primera tartera i una miqueta més enllà, a l’esquerra, ja hi ha unes fites que ens porten a un sector d’esportiva (Finiquito) actualment és molt evident per una enorme esllavissada que hi va haver-hi que va escombrar-ho tot. La via comença a l’esquerra del sector (mireu la foto). Molt evident perquè va ser l’embut de l’esllavissada. D’aquí surt la nostre via (dreta) i a l'esquerra la via Corto Maltese.


L1+L2 (35 metres). Aquests llargs s’empalmen fàcilment. El primer contacte amb la via i ja veus de quin pal anirà el tema. Molta adherència, moviments precisos i tècnics. Quan s’arriba a la erre 1 seguir per la seva dreta per superar un petit desplomet (molt tècnic) i seguir per una placa fins a una bona erre. 6a/6a+
L3 (18 metres). Llarg tècnic més confiança amb els peus de gat. Una placa increïble. 6a+. Al lloro arribareu a una primera erre. Aquí l’esllavissada és molt evident. Més amunt veureu més erres i parabolts a l’esquerra NO (hi ha un “pollo” d’erres). Vosaltres a buscar la de més a la dreta (te anelles com totes les de la via). Esteu al peu d’un evident placa amb dos sostrets.
L4 (35 metres). Inici per una placa amb llastretes, tendència cap a la dreta, per més amunt fer un flanqueig cap a l’esquerra finet, tècnic i amb un granit no massa adherent...Distret. 6a+.
L5 +L6 (53 metres). Surts de l’erre cap a l’esquerre. Una primera plaqueta, per anar a buscar una placa d’orgasme (6a+). Foradets i regletilles. Arribaríem a l’erre 5 passem de llarg i seguim per un marcat diedre amb roca acceptable (IV/V) fins arribar a l’erre 6 al peu d’un bosc amb roca molt solta. Aquí transició de 40 metres, caminat pel bosc fins al peu d’un roc de dos metres pujar-hi a sobre i aquí ja esteu al peu del llarg més increïble de la via.
L7 (35 metres). Inici per una placa tota llastrada (tipus yosemite, de debò) granit súper abrasiu. Al final de la placa petit flanqueig cap a l’esquerra per entrar a un diedre cec guapísim. (6b+ i 6c+). A partir d’aquí fins dalt el granit a fet un canvi...
L8 (25 metres). Sortim cap a l’esquerra a buscar un diedre. Al final d’aquest superar un petit sostret, per sota, per tornar a la dreta per encarar un altre diedre. Llarg molt guapo. Al lloro amb el fregament. (V+/6a).
L9 (35 metres). Sortim per una petita fissura, per anar cap a la dreta per més amunt anar cap a l’esquerra per una placa...Al final d’aquesta , fàcilment fins l’erre final. (V+/6a.IV)


Material. Dos cordes de 60. 14 cintes, més erres. Equipada amb parabolts. Totes les reunions amb anelles per rapelar.

Baixada. Busqueu el terreny més trepitjat. Primer per l’esquerra mirant la pendent, després torneu al fil de l’aresta per més endavant tornar a l’esquerra. Baixar fins trobar el caminet amb punts grocs i fins el cotxe. 20 minuts.
Temps. Ahir nosaltres i vàrem posar 3 horetes i vint minuts. El negre ens perseguia....
Aquí no hi ha nius de voltors però si que trobareu un cau de muflons... Al peu del llarg de 6c+. Cada lloc te lo seu.
No us la podeu perdre.

Quan acabeu podeu fer unes compres per deixar-nos alguna divisa ;-).
Per fer unes birretes de qualitat. Cervessaria l’Abadia, al casc antic d’Andorra la Vella.
Per cert al final de la via estàvem a sis graus, feia rasquilla. Les últimes erres solen ser ventades.

Salut penya

dimecres, 19 de març del 2008

TRES PONTS: AIXEQUEM LA PERSIANA





Desde el passat mes de setembre que no tornàvem a Tres Ponts...

Allà solets és varen quedar aquelles vies llargues de pila i físiques, les presses sobadotes, els cantus marcadíssims per la quantitat de magnesi, el brogit del riu, els xisclets de les gralles i els corbs emprenyats per uns personatges que s’enfilen per els seus nius....Allà es quedàvem il·lusions i projectes.
Ara passat l’hivern les vies estan més netes de magnesi, les presses, encara no suen, i les gralles i els corbs encara no han niat...Ara te un encant màgic.
Doncs bé ahir amb el nanu tenim quatre horetes per la tarda.
Truco al peque:
Xai baixem a tres ponts ? Guai, nyec. Com quedem?

A les tres ja tenim l’arnès posat en tot el congost som quatre (dos col·legues de la Seu) i nosaltres dos. El dia pinta xungo. Fa vent i baixant em trobat aigua. El cel negre i amb uns núvols molt grossos ens marca aigua segura.
Anem per feina. Escalfem a un 6b i a un 6c. Anem ràpids. El nanu vol provar un 7a+ molt xulo. Aonvolsanà L1+L2 7a+. Pel nom potser ningú el coneix. Però pels locals és la via del Miquel o la del Blanco. Pels de fora és la via de la diagonal del 6b i el 7a+ de la fissura desplomada (mireu la foto).
Quantes cintes agafo ?
No ser, unes 16
La via fa trenta metres i comença amb una diagonal de 6b per encarar la fissura desplomada de dalt. Una via física i de pila, amb dos seccions dures al 7a+.
En definitiva que el xai si hi posa i va fent i va fent...S’ho mira i remira. Ara faig una bici aquí, ara un dinàmic, ara pillo un invertit...va fent i va fent fins el top. Au xaiet 7a+ a vista i passant cintes. Moltes felicitats.
Jo la faig amb tope rope. Desmuntar-la per dalt és un conyàs. No farem com el Cris Sharma que quan la va fer la va desgrimpar per desmuntar-la....
Acabo de desmuntar-la i es fot a ploure i amb ganes. Amb el nanu ens posem a sota del desplom gros i deixem anar la imaginació...Mirem les línies i jo penso he fet tard molt tard per fer això !!! I el xaiet no diu res de res...

Salut gent



dilluns, 17 de març del 2008

DE L'ARCADA... A LA SOLEIA (passant pel Falcó)



Els d’Andorra hem tingut sort de poder pillar tres dies seguits de festa (el divendres celebràvem la nostra consti.)...
El plà era fer tres dies d’escalades per terres catalanes, amb els col·legues de Sabadell.
Començaríem divendres per la Cova de l’Arcada (Montserrat). L’escalada montserratina em torna loku...I tenia un deure pendent Eh Petrel !!! el 7a que em va rebutjar just arribar a l’erre i el nanu podria provar algun 7b d’aquells tant llargs...
El divendres, però, som el nanu i jo sols a tota la cova de l’arcada incloent la desdentegada. Quina flipada, tot aquell racó de roca per nosaltres dos solets. Sol i una temperatura primaveral excel·lent, ens fan gaudir de nosaltres dos i d’unes escalades guapísimes. Escalfem a uns 6b’s, i el Bernat hem monta Eh Petrel levitant...Quina enveja... El nanu em motiva i m’anima. Amb alguns esbufecs aconsegueixo encadenar-la !!!!. El peque es posa a un 7b de 36 metres llarguíiiiiisim...però avui no te un molt bon dia i li fot dos tientus...però va mort. Està petadísim d’una setmaneta de molta càrregua al plafó...Acabem de passar el dia provant algunes altres vietes i gaudint de la tranquil·litat màgica del lloc.


El dissabte amb els companys de Sabadell baixem a Arbolí i en concret al Falcó. Si hi ha alguna cosa que caracteritza aquest lloc és per la llargada de les vies i la llargada dels seguros. Jo no hi havia escalat mai i em va agradar molt, tant el lloc, les vies i l’exercici mental que en algunes vies s’ha de fer. Un lloc per anar-hi sense cap tipus d’excusa, potser ara amb la caloreta no és el lloc ideal...Nosaltres vàrem fer Borinot 6b (llarg 1), guapa via que segueix el llarg amb un 7a. A vista surt La millor de... un 6c fantàstic, un 10 de via. Te de tot, tècnica, atlètica distància entre els punts, llarga una gran via. Passant cintes i a vista Pere mata un 6c facilot, amb una entrada bloquera si ets petit i una sortideta amb placa... És fa be. El Bernat és posa a un 7b de 40 metres !!!! Diu que molt xulo, però no l’encadena. I jo per acavar el dia (que ja feia mooolta calor) em poso a un 6c+ espectacular llarg, amb un final físic. En aquesta via ja em sento cansat mentalment i em deixo anar i no l’encadeno...En fi un bon lloc sens dubte. Llàstima que ens esperen d’hora a casa. Es per repetir.
El diumenge els companys de la Panxa del Bou, tenien sortida social, és a dir que el nanu i jo tornaríem a sortir sols. Aquest cop retornarem a la Font Soleia, en concret a la Paret Gran i a l’esperó del Dauet. El nanu esta feliç, però està clar que això de no encadenar “res de bo” el te una miqueta apagadot. El seu preparador li ha dit que provi un fantàstic 7a+ de l’esperó del dauet Siluetes de cristall un bon 7a+ amb una secció dura; desplomada amb uns passos de bidits, sortida d’aguantar-li fins al bombo final. Una bona via. L’encadena al segon intent....Però avans em fet un 6c de la Paret Gran per flipar (és el de la foto). Una fissura guapísima.... Quin lloc tant i tant genial la Soleia. La Soleia, és la Soleia vies dures (tècniques i físiques) i amb el grau de la zona ;-).
Hi tornarem aviat...Amb els col·legues. Quins records de mitjans dels anys 80...Bufff com passa el temps.


Salut gent i a tibar-li fort.

dilluns, 10 de març del 2008

DE LA ROCA ALTA A LA COVA DE L'ARCADA



El dissabte a les 9,45 estem (el Jordi P. i jo) al pàrquing del peu de la Roca Alta. Fa un bon sol i un airet fred, anem tranquis no hi ha cap més cotxe...Quant justament n’arriba un...Haviam quina via faran ??? I baixen quatre tios. Tots preparem els trastos i cada cop més ràpid. Fins que els hi pregunto quina via fareu? El diedre Farreny. Buff no cal corre. Nosaltres a la Peque Mantecas 6a+/b (V obligat) 160 metres de guapa via !!!! i si tenim temps i ganes la Porno Star.

A dos quarts d’onze en punt enfilo el primer llarg una guapíssima fissura de 6a mantigudíssim i que amb els braços freds tels fot com a botifarres...Però és un llarg genial. Equipat amb pitons, un pont de roca i un parabolt a la part superior. Jo vaig utilitzar un camalot C3 de color groc (a falta dels aliens). Surt tota amb lliure un bon llarg. El segon llarg també és molt guapo amb una sortida atlètica de la erre que el Jordi, se la fa xiulant. Els llargs van fluint d’una forma ràpida, neta i molt divertida. A l’últim llarg que molta gent ens deien, que si és un lio, que si cap aquí, que si cap allà.. No és gens liada. A la teva esquerra de la erre surt una línia de parabolts ¿...? ni idea de la via. Tu has de fer una ascensió en diagonal cap a la dreta, per terreny fàcil (IV) però, jo vaig incrustar el C3 groc i el verd, a pel fins al peu d’un diedrillo desplomat. Aquí ja tens dos parabaolts a canyó, que et tapen el pas, xapes el segon bolt, puges una miqueta i ja tens un pitó als morros, superes aquest pas i un altre pitó treu el cap i fins la erre. Un llarg guapísim de 6a+/b. També surt net.

Una gran via disfrutona i ràpida a tres quarts de dues faig reunió al cim. I hem posat tres hores i quart.
A dalt fa un sol i una caloreta súper agradables, un paisatge impressionant ens fa relaxar-nos i ens liem a xerrar i anar moolt tranquis...La porno star per un altre dia.
Per baixar acabes d’arribar al cim (impressionants vistes) i anar direcció a l’oest fins que ja trobes una fita i un “caminet” molt marcat per baixar. Un deu de via. S’ha de fer no hi ha excusa.
Porteu 14 cintes i erres. Nosaltres vàrem dur Camalots fins el dos i els C3 groc i verd (sinó el semàfor d’aliens). Algunes peces no las vàrem posar però val la pena dur-les. Erres amb parabolts.

El diumenge estava cansat i no tenia ganes d’anar lluny i sobretot de no conduir. Quedo a les 9,30 amb penya d’Andorra per baixar a Coll de Nargó i al final som una manifestació de gent que hem quedat al mateix lloc. Resulta que uns quants van a Montserrat..ummmm!!! Quina temptació i a sobre a la Cova de l’Arcada. M’incrusto ràpidament amb ells i no baixo a Coll de Nargó. Faig un missatge als amics de Sabadell “ baixo a la Cova de l’Arcada”. A les dues del migdia ja estem a peu de via. Quin flipe. Montserrat em te pilladísm. Fem un parell de 6b per escalfar. Guapus, guapus. No ser el nom però son unes vietes de dos llargs. Els primers llargs fan uns 25 metres. De mentres la resta està a Eh Petrel. No diguis blat... i al 7b de la seva esquerra. I els col·legues de Sabadell a uns 7a’s i 7b’s, més nous que estan un pel més a la dreta.
La meva intenció és fer Eh Petrel. I quan mi vull posar fot una mega pedregada i un raig d’aigua. Ens amaguem com podem, i la cosa passa de llarg.
Res, que quan para em poso al 7a. Quin viote 25 metres de pura continuïtat, amb uns “alejes” entre seguro i seguro que et fan tenir el cap fred. Quin viote. Vaig a vista i passant cintes. Cada moviment vaig més inflat, però em trobo be i ho vaig lligant tot. Fins arribar a l’últim seguro. Tinc tinc els braços a punt de rebentar. Xapo, passo la corda i vull sortir per l’esquerra... Fatal error!!! Quan me n’adono intento retificar i sortir per la dreta...ja veig la erre, però tinc les ales súper obertes i una mà se m’obra desobeint les ordres del meu cervell mala p..a no t’obrisssssssssssssssss. M'he quedat a un metre i mitg de la erre !!!!
En fi un altre dia !!!
Acabo el dia fent un 6b+ espectacular. Més a la dreta del sector d’ Eh Petrel. Llarg i súper tècnic un viot.
Com em mola escalar a la Cova de l’Arcada.
Un altre cap de setman ratllan el 10. Bones vies i bona gent.

Salut gent

dilluns, 3 de març del 2008

Os de Balaguer, segona incursió


Desprès de la tunda del dissabte, aquest diumenge, amb el nanu volíem fer una miqueta d’esportiva i vàrem pensar baixar a Os de Balaguer. La veritat és que va anar just que a mig camí féssim mitja volta per culpa d’una boira espessa que ho tapava tot, però....la fe ens va fer seguir i al final el sol ens va donar un dia esplèndid, radiant i primaveral...

Os de Balaguer, te una escalada particular, hi ha algunes vies que a l’inici semblen que estiguin trencades (però aguanten), aquests trams inicials solen ser tècnics per acabar amb una escalada més física i un pel atlètica. Per norma les vies oscil·len entre els 20 i els 30 metres i normalment amb 12 cintes en tindrem prou. Per a mi és un lloc agradable, no per anar-hi cada cap de setmana però per fer-hi escapadetes si està prou bé. Pots trobar vies del V+/6a fins a un 8a, però hi predominen del 6c fins el 7b+. Un lloc agradable. I tambè podem veure la Cova dels Vilar amb pintures rupestres...

El nanu hem, diu que està motivat i te ganes de tibar ( i mira que porta un “tueste” d’entreno...). I jo avui em sento cansat, mentalment i físicament. Ell te clar que vol escalfar (i escalfem) al que per ell és un dels 6b+ més bonics de la terra (és molt bonic la veritat) Aida, al sector que porta aquest nom. És tècnic i d’aguantar-li a dalt de tot.
Un cop escalfats em mira i diu monto Masala, un 7b d’aquest mateix sector. Fa un petit sostret, que sembla dur i amb una sortida tècnica. El monta, s’estudia els passos i diu que ho te clar, que li sembla un bon 7b i que és bonic...Ell segueix el seu ritual “quina hora és?”. Tal, “doncs d’aquí una horeta hem pots avisar ?”... I s’aïlla i ja no se’l mira més. M’assegura a mi a un 6c, La vall del vent amb una entrada difícil, la secció intermitja és fa be i la sortida és molt atlètica. Val la pena fer-lo, l’encadeno però estic esgotadíssim...
Passa l’horeta, i el xaiet decidit es posa al 7b, pels passos del sostre levita (i no és amor de pare ;-) ) és curra perfectament la sortida i la resta va aguantant. Encadenat al segon intent. Molt be nanu... Diu que és molt bonic i que ara no l‘ha trobat tant dur com el primer intent.
Seguim el dia...Ell encadena a vista un 7a tècnic i llarg, Lesió continua, del sector L’heretge. Jo m’arrossego, però m’arrossego, per un 6b+, l’Eriçó, molt maco del sector Aida. El Bernat acaba un 6c que jo ni li he pogut treure el pas duríssim de la via, que és diu La vall dels faraons al sector l’heretge i per acabar el dia picat en el meu amor propi faig un 6b del sector L’heretge que és diu Self control. És guapu, tècnic a baix i més atlètic la part alta, xulo, val la pena fer-lo.

En definitiva el nanu triomfant com el Cola Cao i jo patint com un condemnat. Però ha estat un molt bon dia. Un cap de setmana genial. Fent cordada amb el xaiet i gaudint a tope d’aquest amistat pare/fill i escalador/escalador...En el fons que més puc demanar?
Salut gent !!!!!

dissabte, 1 de març del 2008

A Nargó: Paret del Grau; No t'ho perdis i Tempi Moderni




El dissabte al matí amb el nanu teníem decidit fer una miqueta de via llarga, o si més no de més d’un llarg. Al final decidim quedar-nos prop de casa (que el xaiet te deures i s’han de fer). Anirem a la paret del Grau, a Coll de Nargó. Si en tenim ganes i anem per feina farem dues vies que ens han dit que son espectaculars (i ara ho comfirmem), son:
No t’ho perdis (6a+,6c+,6c , 5+)
Tempi moderni (6b,6c,6a+)
En total farem set llargs, mantinguts.




La via No t’ho perdis, és una via molt guapa, amb el segon i tercer llarg guapísims i el primer no és lleig. Amb el nanu coïncidim que és més difícil el llarg de 6c que el de 6c+; si més no més mantingut i força obligat. Ell s’ha currat a vista el 6c+, s’ho ha fet de cine i el crunx (el pas difícil) del llarg te truc, no li he explicat res i el tio se l’ha tret a vista… Per la meva banda he suat com un animal, i avui no feia calor justament, per fer el llarg de 6c; és tècnic el punyetero i quan ja el tenia coll avall m’ha relliscat un peu i he fet un bon vol… Llàstima, però estic satisfet i ho he aprofitat per fer-li una fotillo al xaiet. L’últim llarg un 5+ amb un pas “divertit” a la sortida de l'erre.




Amb dos ràpels (corda de 70) hem tocat el terra, això si baixant per la rampa de III grau de la via del costat Tempi moderni.
Per fer aquesta via amb 12 cintes i material per l’erre ja feu. Com diu el seu nom No t’ho perdis !!!. Nosaltres l’hem fet amb dues horetes.
Tempi moderni. Fem un glop d’aigua, unes barretes i li pregunto al nanu si la vol fer i em diu “i tant que si” . Jo farè el primer i el tercer llarg i ell el 6c… Deu ni do amb el 6b. Dur i guapísim. T’hi has de possar bè i aguantar-li… I el 6c !!!!, és una placa increïble, guapíssima. Aquest llarg puja fent una lleugera diagonal cap a l’esquerra. Tècnic, molt tècnic, sobretot de peus… I d’algunes nyapetes, que fa que tinguis de jugar amb l’equilibri… Un bon llarg, que el nanu se’l treu a vista. Com lluita el tio. En aquest llarg hi ha un bon ambient !!! Jo pateixo, estic fred i em penjo algun cop. El darrer llarg un tràmit de 6a+.
Ràpels: els mateixos que avans.
Aquí necessitareu 14 cintes més erres. Poc menys de dues hores.
Set llargs, que valen molt la pena…
Començem el rodatge pel Taghia.
Demà a fer esportiva…
Salut gent



Ara m'he mirat be les ressenyes...I ens vàrem fotre un bon embolic i em barrejat els últims llargs de les dues vies. Bè tant li fa. El tema que per la Tempi moderni seràn 12 cintes i per la no T'ho perdis 14 cintes. El tercer llarg espectacular de la no t' ho perdis és la placota que es veu a les fotos (el va fer el nanu) i el segon llarg de la Tempi Moderni; és el diedrillo finet que pensàvem que era el tercer de la No t'ho perdis.... Una barreja interessant... ;-)