divendres, 5 de gener del 2007

TORNAR-HI...


La vida ès la vida. I la llei de la vida compleix amb els seus propòsits. En fi cada dia surt el sol i s'ha de seguir endavant.
Al igual que cada dia surt el sol cada mes hi ha lluna plena, i gent! quin plaer el d'ahir a la nit. Orgasme llunàtic sens cap dubte !!!!!
Aquí l'història.
Ja fa alguns dies que per ventilar-me el cap surto per les nits amb els esquis i les pells i faig una pujadeta al pic del Cubil a l'estació de Pal. Sempre, sempre és màgic fer això per les nits.
Però ahir vaig quedar amb el meu colegue www.ironman-miki.blogspot.com a les 17.30h a La Massana a les 17.50 arranco el cotxe per marxar SOL quin plantón quan de sobte em piquen al vidre del carriqui i és ELL. "tio el cotxe m'ha deixat tirat". Tranqui home t'espero...Fet i fotut a les 18.30 ja tenim els esquis als peus. Per l'estació i roden totes les màquines, retracs, trolls...i segur que entre ells hi ha el tio bronques que sempre et persegueix com cada nit (una emoció més). Però OHHH!!!!! la Divina Providència fa que vist i no vist no queda ni una màquina ¿....? Començem a pujar sùper tranquis jo darrerament no vull passar de 155 pulsacions (i ho faig). Quan ja portem un bon tros i estem força amunt sembla que alguna mà Divina ens il·lumina amb un far pel nostre darrera. "Miki tanca el frontal" i quedem il·luminats per aquella llum dolça que tant sols la produeix la lluna plena. Senyors quin espectacle...Comença el joc de la seducció (amb la lluna eh?). Arribem al Cubil impresionats i molt relaxats com quan saps que una gran cosa et passarà.Forà pells fixacions clavades i avall UUUUUUAAAAAAAAAUUUUUUUUUU!!!!!!!! Acollonant quina baixada es el més semblant al que pot ser un orgasmic llunàtic. Que dir !!!! Que per la meva boca tant sols i sortien crits, crits que no paraven, sortien del meu ser interior, crits primitius, crits d'instins reprimits durant molts dies, crits d'alegria que intentva la meva ment parar-los però que no hi havi res a fer, crits,crits, crits....Quin plaer !!!!
Ja ho veieu amb ben poc sóc terriblement feliç; un col·legue, uns esquis als peus i una fantàstica lluna plena.
Ahir vaig toca la llibertat absoluta.
Gràcies lluna !!!!!
I per fer-ho més gran al arrivar al cotxe vàren tornar les màquines a les pistes...MÀGIA ???
Nois/es ara uns dies sense blog marxor deu dies a tibar fort pel Llevant espanyol...
Em sento VIU !!!!!!!!!!!!