De fet i ben mirat hi han alguns noms de vies que son ben curiosos. Molts noms deuen tenir molt significat pels creadors, d’altres son més senzills i els agafes a la primera, alguns semblen noms trets de contes de fàbules... A la cap i a la fi els noms son noms.
La paret gran de la Font Soleia va ser, i es l’espai on a un munt de canalla imberbe del Vallès ens va fer canviar el concepte d’escalada durant els fantàstics i llunàtics anys vuitanta.
Aquest cap de setmana he reviscut l’amor i la bogeria per l’escalada a la Paret Gran, però no he sigut jo qui ha trobat en aquest enorme espai aquest bogeria, tant sols he estat testimoni d’aquest sentiments i curiosament a una via que porta per nom aquestes tres paraules Espai, amor i bogeria.
Felicitats nanu, per l’espectacular “encadene” d’un espai, d’un amor i d’una bogeria que ara ja es el teu terreny de joc.
