Lluny molt lluny em queden aquells dies de carreres, desnivells i llarges distàncies corrent muntanya amunt i muntaya avall per les muntanyes andorranes: Collada de la Maiana, port de Perafita, camp Ramonet, Port negre… Muntanyes, colls, prats, corriols. Amb aquella enorme sensació de llibertad que et dona corre per les muntanyes. Tant sols t’acompanya la teva respiració accelerada, les esbufegades per agafar aire, l’aire, el vent, el cop de fred que reps a la cara al fer una collada…Llibertad en el seu màxim exponent.
El dimecres i dijous havia estat nevant i divendres per la tarda vaig pensar que era el dia. Volia notar totes les sensacions i trepitjar neu. Faria un dels recorreguts més lights per retornar a corre per la muntanya: Llac d’Engolasters, coll Jovell, refugi de Font Verd (vall del Madriu) i fer el retorn. Em sentiria satisfet si podia fer el 75% del recorregut corrents. Els meus reflexes per anar per tarteres, corriols, saltar arbres estàn sota límits…Però sorprenentment aconsegueixo fer tot el recorregut corrent. No he fet la meva millor marca, ni molt menys, però estic molt satisfet.
Aquí us deixo unes notes per si algu s’anima a fer-ho.
Per cert, una foto del blog de la
Roser ha estat la xispa que m¡ha fet retornar a corre per muntanya. Gràcies !!
Engolaster-Coll Jovell 16 minuts. 145 metres positius
Coll Jovell-Font Verd 24 minuts. 135 metres positius
Font Verd-Coll Jovell 22 minuts. 40 metres positius 140 negatius
Coll Jovell-Engolasters 13 minuts. 5 metres positius 155 negatius
Total: 1h i 15 325 metres positius.
Dificultat tècnica: mitjana.
Ja ho saveu