ENSEGUR....

Ahir primera cessió, dura, de fisio... Ummm quin gust tant agradable que et toquin la cuixa, les ingles, els glutis...I encara millor si son mans femenines. Però si aquestes mans son santes però apreten amb força al lloc que s'ha d'apretar us asseguro que de plaer res de res, més aviat tot el contrari.
Vaig sortir-ne ben tocat físicament. Però amb la seguretat de que el proper 28 podrè córrer la Vallnord (no ser amb quin estat físic, però podrè córrer). La Marta m'ho va asegurar, però em va dir que bondat i que ahir fes un descans i que entreni dia si dia no. Cullons, penso, avui a caseta.

Misatge a l'entrenador i li explico tot el merder que tinc en aquesta castigada cama dreta (no cal que entri en detalls perquè us aburriria i molt).
Resposta: Avui surt a caminar una horeta de pujada.
Clink !!! Una llumeta s'encen dins meu.
Ha hon puc anar? Serà per llocs..Parlo amb la Santa (ara crec que ja la beatificaràn) i em diu ves a Ensegur. Si, Ensegur és un lloc molt maco, tranquil i amb una pujada contundent.



Deixo el cotxe a Arans (1.335 metres). I tinc la intenció d'anar tranquil, per aquest motiu he agafat un grapat de pipes per poder tenir la boca ocupada i no poder anar ràpid. Però per altre banda vaig amb pantaló i samarreta de córrer i les sabatilles d'entreno. Aquí hi ha alguna cosa que no cuadra...
I començo xino xano...i cada cop te menys de xino xano i mes de "caco" i cada cop te menys de CAminar i més de CÓrrer...Sóc ruc, ruc. Però fins a Ensegur caminat, ràpid però caminant. M'he cascat 550 metres positius amb 33 minutejus i sense córrer...Penso que encara m'hen queden trenta més, de minutejus.
Saps què ? (em dic a mi mateix perquè estic més sol que la una) farè un caco, caco...I apali burrico, cara amunt ràpid, ràpid. Quan el rellotge em marc que estic a 2.300 metres d'alçada tambè em diu que he fet una horeta. ALTO !!!
El lloc impresiona, estic sota la cara nord del Cassamanya. A 200 metres de desnivell del coll d'Arenes...Verd, tot està verd, verdísim, i baixa aigua per tots els costats. Alguna clapa grossa de neu hem recorda que l'hivern a estat llarg i dur. I un grapat de 10 egues em miren desafiants i m'envolten, ni es mouen, tenen uns potrells recent nascuts i al veure un personatge que bufa com una locomotora vella, no se'n fien i m'amanacen, amb carinyu, però amanaça en el fons. Ja us entenc però deixeume compartir tot això... Quina passada poder està en aquest lloc tant i tan impresionant a les set de la tarda d'un dia qualsevol... Ni recordo la meva cuixa ni res de res. M'abrigo, ha plogut a la tarda i fot fresca. La baixada, serà, tranquila, trotant, gaudint del lloc. Trenta minuts i torno al cotxe, ple de fang però amb una satisfacció personal que no us la puc transmetre ni que ho vulgui....
Avui rodatge de recuperació del Coll de la botella a la Collada Muntaner pel camí de la vaca morta. Un lloc 10 !!!!
Salut amics
Les fotos son de just fa un any. 6 de juny del 2008.

SUAVITO MI AMOL

Avui farà una setmana que el psoas (un muscle d’aquest raretes) de la cama dreta va dir prou, es va plantar i va decidir fer vacances. I si, efectivament, ha fet vacances fins dissabte.
Aquest dissabte faig un missatge als meus ex companys de pista i ruta...Recordo que aquest dia de la setmana la trobada a l’estadi és a les 11. Els vells costums no solen canviar.
Salutacions a tutti, quatre tonteries i avui toca rodatge suau que l’endemà tenen cursa. Li dic al meu ex entrenador (encara que sempre serà el meu entrenador) com tinc el psoas. Quatre instruccions i tots a rodar 30 minuts per la gespa. Suavito mi amol...una bona tunda d’estiraments i feina feta.
El diumenge, ens llevem amb la calma i seguim amb la calma. El nanu està a Tres Ponts barallant-se amb el seu 8a (una caiguda el separa d’encadenar-lo)
A les 11,30 l’Ester i jo arribem a Engolasters per fer un rodatge suau de 35 minuts. L’Ester feia anys que no corria i va ser el seu retorn. 35 minuts acompanyat amb la millor companyia...Va ser diver veure-la bufar per les Pardines. El meu psoas millorant.

Com que sóc un cabeçut i un cap quadrat ahir decideixo provar-me més seriosament i vull rodar amb alegria durant 50 minuts. I dit i fet cap a l’estadi. Escalfo de tranquis per la gespa i quan la flepa ja s’anima surto a rodar a fora amb alegria...El psoas no fa mal però si que es posa una miqueta tontet. Afluixo el ritme i torno a l’estadi.
He fet 50 minuts ràpids, bones sensacions.
Avui una altre prova, aquest cop per terrenys més ondulats i de muntanya. Si l’aguanto intentaré afinar-me pel dia 28 i si no la temporada s’ha acabat i fins el juliol per preparar Sant Sebastián...