dimecres, 9 de desembre del 2009
AROMES DE 8a
Quan jo tenia 15 anys no recordo massa bé el que feia els caps de setmana i encara menys els dies de pont… Suposo que feia el que feien la majoria d’adolescents de l’any 1979… Ser relativament obedient, dinars familiars, sortidetes a la muntanya i quedar amb els amics al passeig de Sabadell… Anar fent…
I què fa un adolescent de 15 anys, com el Bernat (a) Nanu de Deu l’any 2009? Entrenar metòdicament, escalar fanàticament i encadenar vies dures…
Ahir va ser un gran dia per aquets xavalet. Ahir finalment va encadenar el seu primer 8a!!!!. Aquest sí, aquest és un 8a que no creiem que ningú decoti. És d’aquells que s’han de fer, que s’han de lluitar…
Els fets:
Dissabte dia dur moralment: Caiguda al quart pegue després de passar tota la secció dura, calia reflexionar i relaxar la ment i el cap. Sobredosis de papapsicòleg.
Diumenge dia d’escalar de tranquis per Bruixes, amb els companys d’Andorra.
Dilluns dia de sacrifici. Res d’esquí, res de roca. A caseta i com a molt sortideta amb els amics per alliberar-se.
Dimarts és el dia: Ja li porta vuit pegues a la via. La cosa està clara. El David (entrenador) ja li ha dit que si no surt no passa res i cap a una altre banda.
Després d’escalfar, el Nanu munta la via. Li han de dir que afluixi i que es pengi. Va espitós i sembla que la vulgui encadenar muntant-la. Tranqui Nanu.
El dia és bo, ni fred ni calor. Un punt agradable de sol.
Ara sí. A sobre del pedestal de roca que porta a la base de la via “Aromes d’Alòs” del sector de l’Estret d’Alòs de Balaguer, el Nanu i el Benoît, que l’assegura, estan a punt.
La via està més que estudiada, fins i tot ha tret un repòs d’un lloc inverosímil. Després vindrà l’agonia: quatre cintes intenses, plenes d’arqueigs al mig d’un bombo de roca grisa i compacta. Té el mètode aprés. Sap organitzar-se el temps d’execució. Té controlada la cinta que se salta i que tantes vegades l’ha vist passar volant. Al punt clau ha canviat el moviment i el tio sembla que floti per la via. Escala amb ritme… escala amb alegria fins el punt que li diu NANU has fet el teu primer 8a !!!!
Moltes felicitats Bernat. Per la teva constància, pel sacrifici (sense ell ja saps que no es va enlloc) pels teus entrenaments solitaris i sobretot per ser com ets.
Una abraçada.
Etiquetes de comentaris:
Escalades a Catalunya
Subscriure's a:
Missatges (Atom)