dimecres, 21 de novembre del 2007

DE MOMENT SEGUEIXO CORRENT




Si, gent, això ja sembla un blog d’un running no d’un trepa (en el sentit d’escalador). I es que entre que el roco està xapat, per la redistribució de totes les presses desprès de la compe. i que l’espatlla ja no ser si es meva o del veí del 3er 1ª em passo els dies corrent.... Aquest tema, el de l’espatlla, ja em comença a tenir una miqueta preocupat. De dia no em molesta massa, però a la nit, dormint, fins i tot se m’adorm el braç. Ara el dilluns visita al metge i desprès espero i suposo unes sessions miraculoses de fisio amb la meva “estimada” Marta, mans miraculoses...
Ben mirat el tema de corre ja m’està prou be, és una bona manera d’anar preparant l’hivern (espero que aquest any ni hagi). Tenir el fons suficient per poder anar tranquil alhora de fer les aproximacions als corredors, goulottes i alguna que altre cara nord. Esquís de randonnè als peus i amunt. És una altra bogeria que tinc... Quan la neurona del cervell nota el fred, raca, es gira i visc dins del mon de la neu. Ja us explicaré.

Be, ahir de moment 11 quilometrillos a ritme (48 minuts temps total) i a sota d’una intensa pluja. És un dels bons plaers que em dona el corre, rodar sota la pluja... I arribar a la perfecta comunió: cervell, pulmons i cames per aconseguir el karma del ritme mantingut i sostingut... bufffff quines sensacions !!! Feia molts dies que no les tenia corrent; quan els tres elements en son un i el ritme intens flueix tot sol es el clímax, una canya !!!!

Això si, avui roco.