divendres, 30 de gener del 2009

Cursa amb esquís: ALTITOY


Aquests dies tinc el bloc una miqueta deixat, tampoc tinc massa que explicar: entrenament, entrenament i entrenament. El nanu entrenant molt fort al roco i jo amb els esquís.

Aquesta tarda marxem una bona colla d’Andorra a fer una de les curses mítiques dels Pirineus l’Altitoy, info aquí.
Espero que hem vagi millor que la de la setmana passada, a la cursa la Traça Muga. Quan anàvem infiltrats amb el grup davanter una mala caiguda em va fer saltar l’esquí i senzillament va anar per lliure i el vaig perdre...Increïble, però les coses són així. Ja en tinc uns de nous, i súpers lleugers. Demà els estreno....mal dia en cursa, però es el que hi ha.

S'ha de dir que l'organització, es va enrotllar molt i em va regalar uns fantàstics esquis Blizard,fan molt bona pinta, la veritat però per corre son un pel pesats... La Santa ja te esquís nous. Gràcies a la casa Blizard i a l'organització, de debò.

Molta salut a tothom i la setmana que ve us passo la crònica.

dijous, 22 de gener del 2009

ELS DOS ANEM SUMANT



Aquestes dues darreres nits, el fred ha apretat i força. A les vuit de la nit a 1.750 metres estem a menys sis graus i a mesura que vas pujant la cosa cada cop apreta més. Tot i així aquestes dues darreres nits he fet dos bons entrenaments.
El dimarts vaig poder fer una bona pujada al Cubil de Pal fent uns bons canvis de ritme i una segona pujadeta a un ritme més suau però més sostingut. 1.160 metres de desnivell més a la butxaca.
Ahir dimecres tocava unes sèries en piràmide, trencadores, estava una miqueta “cagat”. Però al final m’he defensat amb força dignitat. Estic content !!!!!
D’aquests dos dies durillos surto amb la moral més reforçada i això és un plus més.
Avui 1.300 metres més a un ritme mantingut i agradable, haviam si no fa fred.


El nanu de Deu segueix la seva planificació i està entrenant durillo al plafó. Cada nit és queixa del mateix. “Papa no tinc més pell”... Però es un nanu fort i cada dia compleix amb el seu entrenament. Enhorabona Bernat !!!!

Salut i roca i neu per tothom

dimarts, 20 de gener del 2009

LA FONT BLANCA PER LA CARNISSERA


Aquest diumenge vaig fer una de les voltes que més m’agraden de fer per Andorra, amb esquís. És una matinal ràpida i contundent: 1.345 metres de desnivell positiu i 2 hores 50 minuts de feina. Combines les transicions, grampons i alguna baixada exigent.
El punt de sortida es el pàrquing del Puntal. Ha on aparquem per anar a la vall de Sorteny i a la vall de Rialb. Nosaltres prenem la direcció de la vall de Rialb. Passem el refugi i al fons de la vall girem a la esquerra i ja veiem la Font Blanca (2.903 metres) i la marcada canal Carnissera. Estem de sort i ja tenim un grupet de persones que estan obrint traça. Sort, es un dir perquè, el meu company tant sols veurel’s es posa a un ritme inhumà. El tema està que volem practicar la rapidesa de treure i posa grampons, així doncs a l’arribar al con final fem la pràctica i acabem la canal amb els grampons als peus. Els darrers 150 metres fins el cim els fem amb els esquís als peus i dirigits per un fort vent.
Una baixada ràpida, per una neu mitg transformada fins a l’entrada d’ una canal, molt ampla, més a la dreta de la Carnissera ens porta al peu de la portella del Besalí. Pujada ràpida fins la Portella i aquí tornem a posar-nos els grampons i pugem al cim del Besalí. Canvi grampons, esquís i una baixada per una neu dura fins a la Portella i direcció a la vall de Rialb per retornar la cotxe.
Una sortideta molt maca

dilluns, 19 de gener del 2009

HI HA COSES QUE NO TENEN PREU


XIPUM...
S'han acabat, de moment, però aquesta setmaneta no ens la treu ningú.
Sol, fred, neu pols, pols, pols, pols...Solitud a la Maladeta. Quilometrada d'esquí de fons per la Besurta (Llanos de l'hospital) relax, la parella, la muntanya, somnis, projectes, al·lucinacions, humiltat... Aquests són alguns dels adjectius que us deixo per explicar-vos aquestes vacances d'hivern.


Ha estat una setmana per Benasque de fàbula. La neu està increïble, la temperatura freda, uns - 8º a les deu del matí als Llanos del Hospital. Sols, estàvem sols per les pistes de fons. Tenia dubtes per encarar la Maladeta amb neu pols fins el genoll i la mandra d'obrir 1.600 metres de desnivell de traça. L'esforç, com sempre, més que recompensat. Una pujada ràpida i un descens encara més ràpid, però asegurant el tema. Un dinar amb la Santa tot explicant-nos les aventures: ella més que saisfeta de la seva quilometrada i jo boig per sentir-me sol i salvatge a la gelera freda...Això amics no té preu...





Tampoc té preu veure com el dissabte següent el nanu de catorze anys encara amb valentia una via de 35 metres, on sumant els dos llargs fan un 7c de pura pila. I veure'l lluitar com un boig durant una hora amb la via. Anar a vista i passant cintes i que les "ales" aixequin el vol a un metre de la reunió...Us asseguro que tampoc té preu.
No cal encadenar per sentir-se feliç i entendre que els reptes són reptes i que li queden milers d'il·lusions i fites per assolir.
Felicitats Bernat de tot cor....



Una setmana per enmarcar.


Salut.

divendres, 9 de gener del 2009

TORNO HA....

FER VACANCES.....
Marxo uns dies cap a Benasque a fer un petit "stage" per estar amb la Santa i agafar una miqueta de manxa de cara algunes curses d'esquí alpinisme que vull fer entre d'altres aquesta.
El nanu es queda que vol fer alguns projectes en roca.
Fins la tornada !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

dilluns, 5 de gener del 2009

2009 ANY NOU I 7C+ AL SARRÓ


Pel nanu de Deu (a) la Sueca; és a dir el Bernat el 2009 ha començat de meravella ha encadenat el seu primer 7c+ a Alòs de Balaguer (Mirall trencat). Li han calgut dos dies per encadenar aquesta línia. Jo la veritat es que no us puc explicar massa cosa. Per primer cop des de que el nanu escala no l’he vist encadenar el seu màxim grau....Els temps canvien i ell aquest cop ha baixat amb gent més jove...


Per acabar el 2008 ens vàrem passar cinc dies (de anticicló total) per Siurana i el Montsant. Els protagonistes d’aquesta estada eren els dos peques del plafó del David Maciá: El Marc Jiménez (12 anyets) i el Bernat amb 14. Varen ser uns dies intensos de provar vies dures, de caure, d’encadenar, de riures, de somiar, de menjar i sobretot d’unió entre dos lokus de l’escalada. Dos peques fanàtics de la roca. Ha estat una molt bona experiència i molt motivant pels dos petits del plafó.




Per la meva part he acabat l’any lesionat i l’he començat igual. Però cap problema. He canviat la corda per les pells de foca i estic fent una bona preparació de cara algunes curses que tinc al cap (ja us aniré explicant)

Que durant tot aquest 2009 tots podem fer forces tibades

Salut