dijous, 16 de novembre del 2006



DURESSA LABORAL

Tibadors,ahir vaig poder desfogar-me durament al rocòdrom. Desfogar-me després d'una pèssima i trista jornada laboral. Cada cop que mirava per la finestra i veia aquell dia tant i tant assolellat, pensava en l'escalforeta del sol, en el fiable calcari de Perles i, com els meus dits buscaven la presa ideal per poder-hi tibar i passar el pas de la via o com l'amalgama d'olors de la corda, el magnesi i la roca es barregen i ens donen aquell toc tant i tant especial...Però ja se sap que per poder gaudir d'això ens hem d'estar vuit hores clavats a la feina aguantant molts cops a gent que ni et ve ni et van.



Menys mal, però, que ens queden els "rocos" i els col·legues que ens hi trobem tenim la sort de compartir la mateixa bogeria.



I per acabr el dia què millor que un bon soparet amb la persona que aguanta les teves neures i les teves obsessions.



Per cert diuen que s'acosta la neu