Súper final, nocturna, junior
El dissabte a la tarda tocava compe del campionat d’Andorra d’escalada als Cortals d’Encamp a
més de 2.000 metres d’alçada (important per la temperatura) i en una estructura de resina.
A les 5 de la tarda, molta gent no hi havia tenint en compte que era l’hora d’inici…Andorra is diferent !!!. Alguns competidors arriven fins a una hora tard i no hi ha cap problema perquè es reengantxint a la compe. De fet estem en família i en el fons és que som una gran família.
Totes les categories han de fer dues vies en top rop i un bloc per poder arrivar a la final. La via de la final és fa de primer (com ha de ser) i de nit. La qual cosa li dona més ambient. El problema és la rasca que fot quan el sol ens diu adeu. Per sort la gent d’Encamp fan un bon foc i unes butifarres, xistorres amb pa, beguda i alguna birreta corre per allà. Tot molt competitiu !!!!!. Tot molt bo.
El nanu competeix a una categoria superior a la seva (junior). I en concret son dos competidors (ja us dic tot en família). Els seniors en son uns quants més. Les noies en son tres…
Lògicament (perquè en son dos), el Bernat arriva a la gran final. Ja es fosc i el fred apreta. La via de la final diuen que és un 7a. El seu rival/amic, no l’encadena. Toca una pressa de sobre el sostre. El Bernat puje decidit, motivat i gelat (escalen amb forrillo). A sota del sostre, te un pas molt llarg (morfològic?). Fa un lanze en plan Kamikaze…pilla la pressa bona però no lo suficient per quedar-si i cau. En fi és lo que hi ha.
A la final de les noies arriva l’anècdota de la tarda nit. Quan l’última competidora està just sota el sostre el grup electrògen que alimenta els potents focus fot figa i es para…Pobra Eugènia !!!. Mil invents i els trasto no engega fins pasats uns bons cinc minuts…
En definitiva una tarda d’escalada-competitivo-familiar divertida. Una bona butifarrada i repartiment d’uns bons premis.
El nanu cansadot i cap a casa que demà s’ha de tibar al Roc de la lluna.
Apali gent si mai voleu fer una compe en família ja ho saveu