dilluns, 17 de setembre del 2007

PLUJA I RUNNING


Avui he tingut un dia lleig, lleig… D’aquells que no saps perquè i estàs abatut i desanimat. Motiu? Ni punyetera idea, coses del cervell.



Quan he plegat de treballar el cel s’ha començat a posar negre, fosc, amb aquells núbols que impresionen i que ja la veus a venir. Just baixo del bus, comença un festival de llamps que fot basarda (gràcies Pompeu).
Tot ratlladot, emprenyat.. cap a casa. Penso que fotaràs ara? Són les cinc de la tarda !!! Ja em veig assegut al sofà menjant pipes, tragant tele i anar fent. Es fot a ploure a sac pac i llamps i rellamps. Salta la llum i sembla de nit. Penso quina tarda !!!!. Llavors recordo aquells entrenos eterns de marató: amb calor, fred, vent, pluja…i em ve al cap la mítica frase d’un crak de les maratons (tercer del món per equips amb Portugal). Tú no comes cada día ? Pues venga, sal a entrenar.
Dit i fet! em vesteixo de romà i agafo un petit cangurillo per la que està caient. Ipods a les orelles (Joaquin Sabina a fondo) i vinga, a trapitjar bassals i a mirar la cara de flipts de la gent. I pensant amb la meva cara de felicitat que faré. Em torno a sentir viu. Truco a la Santa (ja està curada d’espants) ei surto a rodar una estoneta. Si, si haviam si et despejes una miqueta.
M’ho passo “teta” (ja veus l’expresió). Faig 11 quilòmetres xino-xano sota la pluja 52 minutillos pulsacions controlades (més o menys) i cap a casa. Dutxa d’aigua calentona (ummmm) estiraments i un bon soparet amb la Santa.
Demà roco.
Gent alliberem-nos la ment !!!
Salut i anarquia, que la cosa pinta fatal !!!!
He trobat unes ressenyes d’esportiva interessants i aviat les penjo.