Avui, finalment avui, l’oxigen circula tranquil·lament i relaxadament per totes les parts del cervell.
Avui, finalment avui, no he doblat i es que aquesta setmana ho he fet tres vegades i amb dejú... I no m’aprimo !!!!! M’estic encongint. Cada cop més petit, semblo un ninot de peluix acabat de treure d’una rentadora a 70º... Si seguim així crec que al final desapareixeré. Si, serè reabsorbit per mi mateix...
Si tot quadre, que quadrarà, diumenge al migdia acabaré aquest setmana d’entrenament amb 130 quilòmetres als pernils i dos dies de sèries ràpides i de qualitat...
Aquest any però, estic fent (crec jo) les coses ben fetes:
- Apretar les dents els dies de sèries i apretar-les fort i de debò
- Els dies de rodatge no em passo de 150-152 pulsacions. O tinc contat i a 150 pulsacions a dalt del llac d’Engolasters (1.600 metres) vaig a 4’10’’- 4’15’’ el quilòmetre. A baix a Andorra la Vella (1.000 metres) a 4’10’ vaig a 140-145 puls.
- Els doblatges matinals ritme hawaiano a tope (115-130 puls.)
- Dormir 8 hores diàries
- Recuperar entre 11-12 hores entre entreno i doblatje
- Menjar be i varis cops al dia
- Multivitaminar-me (tot natural): Jalea fresca, magnesi, ferro natural (Floraxil) polen, llevadura de cervessa, germen de blat...
- Hidratar-me molt. Avans i desprès de córrer sempre amb sals minerals
- .... Però tot, tambè, pot fallar. Espero que no
Tota aquesta història, ja ho sabeu tots, vol dir dedicar-hi la vida i força sacrifici. Nosaltres no som pros i fem el que podem. Però el meu sacrifici, tant sols es meu i te el valor que te... Es a dir el just de fer-ho.
Però amb un entreno específic i tant centrat per la Marató, i arrossegues tot el teu entorn (Ester i Nanu) i els hi estic molt agraït per tota la seva comprensió... Es un “lujo” tenir-los a casa.
Apali sempre sumant i mai restant....
