dimecres, 8 d’abril del 2009

L'ENTRENAMENT QUE VAL PER DOS



Ahir vaig fer un entrenament d’aquells que val per dos. El que tu fas i el que els altres no fan...Normalment aquests entrenaments es produeixen els dies de mal temps. Be l’invent no és meu. Fa anys un molt bon maratonià portuguès em va dir un dia que em mirava la pista d’atletisme darrera dels vidres del gimnàs de l’estadi. “Hoy no entrenas ? “. Coi, Pita, però si plou ... “Y ? Tu no comes cada dia? Sal a entrenar para ti y para los que hoy seguro que no saldrán”. Des d’aquella mítica tarda pocs entrenaments m’he picat pel mal temps...
I es que ahir, a Andorra la Vella, va estar tot el dia plovent a sac. Quant vaig plegar de treballar vaig pensar que no entrenaria, però a mesura que anava pujant amunt l’aigua passava a ser neu, i neu i més neu...De nou, en va caure un bon tou.
A les quatre de la tarda ja m’estava passejant amb els esquís als peus per l’estació de Pal. Una intensa nevada amb boira i fred va ser la meva companya de les dues horetes d’un bon entreno. Gelat cap al cotxe i corrents a buscar la dutxa calenta...
Molta neu nova a dalt del Cubil 20-25 cm
Salut gent