dilluns, 10 de maig del 2010

EL PATI DEL BERNAT



Vies excel·lents. Itineraris llargs. Continuïtat, a bloc.
Taques de magnesi, cleques que "t’indiquen" el camí.
“Colilles” a dojo, paper brut.
Nius d’ocells que mai mes veuran posar-hi un trist ou, pollets amagats
Ocells que canten i xiulen. Voltors.
Riu, aigua.
Gent simpàtica, algun lolo i alguna lola que et treuen la son.
Ingravits, mutants, veterans.
Locals i guiris, Habituals i passants.
Assajar i persistir. A vista i al flash.
Pila i resistència.
Manresans i alt urgellencs.
Gent genial i algun borde com a tot arreu...
Aquest es el  pati del Bernat

A les 11 del matí del dissabte ja som a lloc, encara tindrem una miqueta de sol
He perdut el conta i ja no ser quants caps de setmana seguits fa que hi baixem.
El Bernat està encantat de baixar-hi i jo estic encantat i empanat pensant i rumiant quina via puc provar...
El Nanu torna a tenir deures, ha de fer pila, el menda tornarà a pillar a alguna via, segur.

A les 19 h de la tarda mirem el riu i una colla baixa amb canoa aprofitant l’empenta de l’aigua. Per avui ja hem acabat.
El Nanu s’ho passat be a fet els deures; onze vies fetes d’un grau que l’ha fet suar, encadenar i caure, però aquest era l’objectiu...
I jo marxo tant empanat com he vingut, amb una caiguda lletja que gràcies a l’habilitat asseguradora del Nanu ha quedat amb un crit de pànic i un mecago en tot.
Encara no sabeu quin es aquest pati?
Evidentment, Tres Ponts